HE RECUPERADO ESTE ARTÍCULO DE INVESTIGACIÓN HISTÓRICA SOBRE EL ARTE BIZANTINO QUE ESCRIBÍ Y PUBLIQUÉ EN LA REVISTA DE POBLADORES DE ELCHE EN 1983 CUANDO YO PERTENECÍA A LA EXTINTA ESCUADRA BIZANTINOS 

 

20 de novembre, inici de la valencianitat dels ilicitans

/ Per Josep Esteve Rico Sogorb

 

El recent passat dia 20 de novembre, va fer 759 anys que la ciutat ilicitana islamica de Madinat Ils (Ildj) passà de ser musulmana a ser cristiana, aragonesa i…valenciana. El rei aragones Jaume I conquistà tal dia en 1265, la vila ilicitana i entrà en ella triumfalment. S'obri llavors una nova pagina de la nostra historia local inaugurant-se la nova era de l'Edat Mija en que el temps deixà de medir-se pel comput mahometà de l'Hegira i per tant s'inicià el proces de cristiandat de la vila ilicitana i començà l'integracio de la nostra ciutat en la Corona d'Arago i per tant en el Regne de Valencia. Resumidament: els ilicitans d'aquella epoca (majorment musulmans, judeus i una minoria descendent d'hispanovisigots o “cristians vells”) passaren a ser tambe valencians i des del punt de vista religios i governatiu el control, la dominacio, l’ administracio, la gestio i la propietat o poder de la vila deixaren de ser musulmans per a ser cristians i aragonesos encara que al poc Jaume I per raons d'un pacte es va vore obligat a cedir la vila ilicitana a Castella.

Posteriorment, el seu net, Jaume II, el 19 de maig de 1305 recuperà definitivament la ciutat d’Elig per a la Corona d'Arago i per tant la reintegrà definitivament en el Regne de Valencia gracies al “Tractat d'Elxe”.  En Elig tenim un bust dedicat a Jaume I i al seu aquell 20 de novembre de 1265 i una placa en la base que recorda este fet. Ademes tenim un parc o plaça publica i un colege que porta el nom del rei Jaume I. Per contra no tenim ni un carrer ni un bust dedicat a Jaume II, el rei que de forma definitiva nos va fer valencians als ilicitans. Tant importants son Jaume I i el 20 de novembre de 1265 (com a inici de la nostra valencianitat) com Jaume II i el seu 19 de maig de 1305 (com a culminacio de la nostra valencianitat). Si que existix un carrer que porta el nom de “Tratado de Elche” i la veritat es que Jaume II es mereix una escultura, un bust i una placa commemorativa. A vore si l’ Ajuntament pren nota i ho fa realitat.

Es una pena, una llastima, que abdos dates i efemerides continuen oblidades i sense celebrar-se publica i oficialment. Nomes un any es celebrà el 20 de novembre de 1265 i l’arribada a Elig de Jaume I durant l'acte del 9 d'octubre en el Palau d'Altamira mijant l'hissada de la Real Senyera i la presencia d'un actor vestit de Jaume I, i poc mes. Despuix no s’ha tornat a celebrar. I de Jaume II, del 19 de maig de 1305 i del seu “Tractat d’Elxe”;  cap s’en recorda, ningu celebra ni commemora res de res.

Es trist que els ilicitans, una immensa majoria, desconeixquen estes dates i no sapien la gran importancia i l'enorme influencia i les conseqüencies que aquella conquista de la ciutat d,Elig per Jaume I tingueren i en un alcanç que aplega a l'actualitat: hui no seriem valencians, no pertanyeriem a la Comunitat Valenciana o esta no existiria…sense aquell 20 de novembre de 1265 no seriem de majoria cristiana ni de majoria etnica blanca. I no ho dic per racisme puix no soc raciste, sino per historia. Sense aquell 20 de novembre de 1265 ara seriem distints. La ciutat ilicitana seria diferent hui. L'Historia s'hauria desenrollat d'atra manera. I sense aquell  definitiu 19 de maig de 1305 segur que els ilicitans ara no seriem lo que som: valencians.

L'Ajuntament ilicità encara te pendent fer una serie d'actes oficials a l'estil dels que dugueren a terme les Corts Valencianes i el Consell de la Generalitat quan se compli en 1988 el 750 aniversari de la conquista per Jaume I de la ciutat de Valencia o “9 D’ octubre”. Llavors es celebrà esta data com l'inici o creacio de l'historic Regne de Valencia, com l'orige de l'actual Comunitat Autonoma i del seu territori i per tant de l'identitat valenciana. I tambe te pendent el nostre ajuntament celebrar oficialment la culminacio definitiva de la nostra valencianisacio per Jaume II materialisada gracies al seu tractat aquell 19 de maig de 1305.

L'Ajuntament ilicità mai ha commemorat ni reivindicat oficial i publicament l’efemerides del 20 de noviembre de 1265. Este dia no. Jamai ha reivindicat nostra valencianitat com tercera ciutat en importancia de la Comunitat, cap 20 de novembre de cap any. Nomes se recorda cada any en festes d'agost en la representacio de la rendicio del Palau d'Altamira a carrec de l'Associacio Festera de Moros i Cristians. I al respecte d’esta representacio l’ent fester cau en erros i falsetats historiques per una banda (si nos basem en el moment cronologic del 20 de novembre de 1265) i per atra banda des del punt de vista social actual incorre en una clara violacio de la vigent llei de simbols de l’identitat valenciana cometent un atentat contra l’ articul que parla de la bandera oficial autonomica en el nostre Estatut. ¿I per qué? Puix perque la bandera que hissen no es l’oficial Real Senyera sino la quatribarrada catalana. I des del punt de vista historic si volen representar el simbol real del Rei Jaume I en 1265 deurien hissar una bandera de dos pals rojos i no de quatre (bandera dels Tercis de Daroca, bandera que portava al conquistar la ciutat de Valencia en 1238) heraldica que ademes portava com escut sobre el seu pit. Per tant, l,Associacio Festera de Moros i Cristians d’Elig, o puja l’actual bandera oficial autonomica (Real Senyera) o puja el simbol heraldic personal del Rei Jaume I que usava en 1265:  dos pals rojos. Cal afegir que a la representacio, estructurada en una embaixada entre els moros ilicitans i el rei aragones per a negociar la compra de la vila, li sobra la lluita entre guerrers d’abdos bandos en espases i cimitarres perque (aci un atre erro, atra falsetat historica) aquell 20 de novembre de 1265 no tingue lloc cap lluita ni batalla ni res paregut. Jaume I consegui la vila ilicitana mijant un parlament, una negociacio, un soborn, una compra, per l’ astucia i la diplomacia: per 30 “besantes” de plata va sobornar a l’embaixador moro Mohamet Aguingalip baix la promesa de respectar a la poblacio islamica i deixar que els moros es quedaren en la vila podent practicar la seua religio.

Es molt important que els ilicitans celebrem el 20 de novembre. Es molt important aquell fet historic de la conquista de la ciutat per Jaume I perque els ilicitans tenim en el 20 de novembre nostre local i particular o propi ‘9 d'octubre’. En 1238 no erem encara valencians, no pertanyiem llavors al Regne de Valencia ni a la Corona d’ Arago. Jaume I tardà 27 anys en configurar el territori valencià conquistat als moros. El 20 de novembre es la data inici de la valencianitat dels ilicitans. Aquell dia de 1265 s’inicià el proces de valencianitat que anys despuix va culminar integrant-se Elig definitivament en l’ historic Regne de Valencia en 1305 quan el territori va quedar totalment configurat. Per aixo, el 20 de novembre deuria ser nostre 9 d'octubre, el particular i propi 9 d’octubre dels ilicitans de per vida, per sempre i per a sempre.

¡Vixca el 20 de novembre de 1265! ¡Vixca el Rei Jaume I! ¡Els ilicitans tambe som valencians! ¡El sur tambe existix!

Per Josep Esteve Rico Sogorb

Academic Corresponent de l’ Institut d’Estudis Valencians per Elig i comarca

(Publicat en la revista "El Munyidor" del Grup Cultural Ilicità "Tonico Sansano" d'Elig)