"Ni el Poder ni la Gloria". Blog de Josep Esteve Rico Sogorb

Artículos de opinión e investigación sobre Historia, Lengua, Literatura, Arte, Cultura, Política, Sociedad, etcétera. La mayoría publicados en medios de comunicación en papel y digitales de todo ámbito territorial tanto en España como en el extranjero
Mostrando entradas con la etiqueta 1265. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1265. Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de diciembre de 2024





20 de novembre, inici de la valencianitat dels ilicitans

/ Per Josep Esteve Rico Sogorb

 

El recent passat dia 20 de novembre, va fer 759 anys que la ciutat ilicitana islamica de Madinat Ils (Ildj) passà de ser musulmana a ser cristiana, aragonesa i…valenciana. El rei aragones Jaume I conquistà tal dia en 1265, la vila ilicitana i entrà en ella triumfalment. S'obri llavors una nova pagina de la nostra historia local inaugurant-se la nova era de l'Edat Mija en que el temps deixà de medir-se pel comput mahometà de l'Hegira i per tant s'inicià el proces de cristiandat de la vila ilicitana i començà l'integracio de la nostra ciutat en la Corona d'Arago i per tant en el Regne de Valencia. Resumidament: els ilicitans d'aquella epoca (majorment musulmans, judeus i una minoria descendent d'hispanovisigots o “cristians vells”) passaren a ser tambe valencians i des del punt de vista religios i governatiu el control, la dominacio, l’ administracio, la gestio i la propietat o poder de la vila deixaren de ser musulmans per a ser cristians i aragonesos encara que al poc Jaume I per raons d'un pacte es va vore obligat a cedir la vila ilicitana a Castella.

Posteriorment, el seu net, Jaume II, el 19 de maig de 1305 recuperà definitivament la ciutat d’Elig per a la Corona d'Arago i per tant la reintegrà definitivament en el Regne de Valencia gracies al “Tractat d'Elxe”.  En Elig tenim un bust dedicat a Jaume I i al seu aquell 20 de novembre de 1265 i una placa en la base que recorda este fet. Ademes tenim un parc o plaça publica i un colege que porta el nom del rei Jaume I. Per contra no tenim ni un carrer ni un bust dedicat a Jaume II, el rei que de forma definitiva nos va fer valencians als ilicitans. Tant importants son Jaume I i el 20 de novembre de 1265 (com a inici de la nostra valencianitat) com Jaume II i el seu 19 de maig de 1305 (com a culminacio de la nostra valencianitat). Si que existix un carrer que porta el nom de “Tratado de Elche” i la veritat es que Jaume II es mereix una escultura, un bust i una placa commemorativa. A vore si l’ Ajuntament pren nota i ho fa realitat.

Es una pena, una llastima, que abdos dates i efemerides continuen oblidades i sense celebrar-se publica i oficialment. Nomes un any es celebrà el 20 de novembre de 1265 i l’arribada a Elig de Jaume I durant l'acte del 9 d'octubre en el Palau d'Altamira mijant l'hissada de la Real Senyera i la presencia d'un actor vestit de Jaume I, i poc mes. Despuix no s’ha tornat a celebrar. I de Jaume II, del 19 de maig de 1305 i del seu “Tractat d’Elxe”;  cap s’en recorda, ningu celebra ni commemora res de res.

Es trist que els ilicitans, una immensa majoria, desconeixquen estes dates i no sapien la gran importancia i l'enorme influencia i les conseqüencies que aquella conquista de la ciutat d,Elig per Jaume I tingueren i en un alcanç que aplega a l'actualitat: hui no seriem valencians, no pertanyeriem a la Comunitat Valenciana o esta no existiria…sense aquell 20 de novembre de 1265 no seriem de majoria cristiana ni de majoria etnica blanca. I no ho dic per racisme puix no soc raciste, sino per historia. Sense aquell 20 de novembre de 1265 ara seriem distints. La ciutat ilicitana seria diferent hui. L'Historia s'hauria desenrollat d'atra manera. I sense aquell  definitiu 19 de maig de 1305 segur que els ilicitans ara no seriem lo que som: valencians.

L'Ajuntament ilicità encara te pendent fer una serie d'actes oficials a l'estil dels que dugueren a terme les Corts Valencianes i el Consell de la Generalitat quan se compli en 1988 el 750 aniversari de la conquista per Jaume I de la ciutat de Valencia o “9 D’ octubre”. Llavors es celebrà esta data com l'inici o creacio de l'historic Regne de Valencia, com l'orige de l'actual Comunitat Autonoma i del seu territori i per tant de l'identitat valenciana. I tambe te pendent el nostre ajuntament celebrar oficialment la culminacio definitiva de la nostra valencianisacio per Jaume II materialisada gracies al seu tractat aquell 19 de maig de 1305.

L'Ajuntament ilicità mai ha commemorat ni reivindicat oficial i publicament l’efemerides del 20 de noviembre de 1265. Este dia no. Jamai ha reivindicat nostra valencianitat com tercera ciutat en importancia de la Comunitat, cap 20 de novembre de cap any. Nomes se recorda cada any en festes d'agost en la representacio de la rendicio del Palau d'Altamira a carrec de l'Associacio Festera de Moros i Cristians. I al respecte d’esta representacio l’ent fester cau en erros i falsetats historiques per una banda (si nos basem en el moment cronologic del 20 de novembre de 1265) i per atra banda des del punt de vista social actual incorre en una clara violacio de la vigent llei de simbols de l’identitat valenciana cometent un atentat contra l’ articul que parla de la bandera oficial autonomica en el nostre Estatut. ¿I per qué? Puix perque la bandera que hissen no es l’oficial Real Senyera sino la quatribarrada catalana. I des del punt de vista historic si volen representar el simbol real del Rei Jaume I en 1265 deurien hissar una bandera de dos pals rojos i no de quatre (bandera dels Tercis de Daroca, bandera que portava al conquistar la ciutat de Valencia en 1238) heraldica que ademes portava com escut sobre el seu pit. Per tant, l,Associacio Festera de Moros i Cristians d’Elig, o puja l’actual bandera oficial autonomica (Real Senyera) o puja el simbol heraldic personal del Rei Jaume I que usava en 1265:  dos pals rojos. Cal afegir que a la representacio, estructurada en una embaixada entre els moros ilicitans i el rei aragones per a negociar la compra de la vila, li sobra la lluita entre guerrers d’abdos bandos en espases i cimitarres perque (aci un atre erro, atra falsetat historica) aquell 20 de novembre de 1265 no tingue lloc cap lluita ni batalla ni res paregut. Jaume I consegui la vila ilicitana mijant un parlament, una negociacio, un soborn, una compra, per l’ astucia i la diplomacia: per 30 “besantes” de plata va sobornar a l’embaixador moro Mohamet Aguingalip baix la promesa de respectar a la poblacio islamica i deixar que els moros es quedaren en la vila podent practicar la seua religio.

Es molt important que els ilicitans celebrem el 20 de novembre. Es molt important aquell fet historic de la conquista de la ciutat per Jaume I perque els ilicitans tenim en el 20 de novembre nostre local i particular o propi ‘9 d'octubre’. En 1238 no erem encara valencians, no pertanyiem llavors al Regne de Valencia ni a la Corona d’ Arago. Jaume I tardà 27 anys en configurar el territori valencià conquistat als moros. El 20 de novembre es la data inici de la valencianitat dels ilicitans. Aquell dia de 1265 s’inicià el proces de valencianitat que anys despuix va culminar integrant-se Elig definitivament en l’ historic Regne de Valencia en 1305 quan el territori va quedar totalment configurat. Per aixo, el 20 de novembre deuria ser nostre 9 d'octubre, el particular i propi 9 d’octubre dels ilicitans de per vida, per sempre i per a sempre.

¡Vixca el 20 de novembre de 1265! ¡Vixca el Rei Jaume I! ¡Els ilicitans tambe som valencians! ¡El sur tambe existix!

Per Josep Esteve Rico Sogorb

Academic Corresponent de l’ Institut d’Estudis Valencians per Elig i comarca

(Publicat en la revista "El Munyidor" del Grup Cultural Ilicità "Tonico Sansano" d'Elig)

 



 

lunes, 2 de abril de 2012

20 DE NOVIEMBRE

Ayer martes fue el 20-N. Para algunos es el aniversario de los fallecimientos de Franco y del fundador de Falange, José Antonio Primo de Rivera. Las coincidencias entre sus óbitos, aun separadas por años, pueden parecer coincidencias que algunas voces consideran premeditadas, aludiendo que el sistema calló la muerte del general una semana y la anunció el aniversario de la muerte de José Antonio buscando ensalzar el régimen a través de la utilización propagandística de ambos iconos.

Quizá para lavarse la conciencia y quitarse el sambenito sobre la posible participación, implicación o responsabilidad del propio Franco en el fusilamiento del jefe de Falange, en Alicante, que se hallaba en manos gubernamentales, a quien el general pudo salvar pero no quiso al rechazar el canje con el hijo de Largo Caballero, que estaba en su poder.

Otras voces y fuentes consideran la coincidencia de las muertes de Franco y José Antonio como un intento del régimen de sacar del agravio y del olvido al personaje falangista.

Al parecer porque Franco vio en él, político prometedor, brillante orador parlamentario y líder capaz de movilizar a las masas, un peligro y un obstáculo para sus ambiciones. Estas mismas voces y fuentes aseguran que a Franco no le gustó que Primo de Rivera, desde la cárcel, enviara órdenes de no apoyar el golpe de Estado a los subordinados jefes provinciales y locales de su falangista partido, lo que, afirman, influyó para rechazar el intercambio de prisioneros que hizo permanecer a José Antonio en la cárcel y favoreció su fusilamiento.

Asimismo, dichas fuentes y versiones interpretan el Decreto de Unificación de Franco entre Falange, las JONS, requetés o carlistas y otros grupúsculos como el golpe mortal certero y de efecto contra la aureola mítica de José Antonio y contra sus partidarios, que eran críticos y rebeldes con la sublevación y régimen militarizado franquista.

Por otro lado, aparte de los nombres del santoral, el 20 de noviembre es el aniversario o conmemoración de la conquista o entrada en Elche del rey de Aragón Jaume I el Conquistador, hace 742 años. Esta gesta cambió por completo y radicalmente la situación de la ciudad, de sus habitantes, de mayoría musulmana, y decidió su futuro hasta llegar a ser lo que ahora es.

Para hacernos una idea, el 20 de noviembre de 1265 en Elche fue como el 9 de octubre de 1238 en la ciudad de Valencia. Ambos, protagonizados por Jaime I y con algunas semejanzas, aunque en Elche no hubo combate o guerra como en Valencia, sino una negociación diplomática que culminó con una compraventa comercial por la que los cristianos del Rey aragonés entraron en la ciudad tomando posesión, poder, control y gobierno.

El caso es que los cristianos entraron y se quedaron. El resultado es lo que hoy somos, al margen de la inmigración magrebí y al rey Jaime I se lo debemos. Los ilicitanos tenemos nuestro particular y propio 9 de octubre en este 20 de noviembre, pero nadie se acuerda. Ni el Ayuntamiento, ni las entidades, ni los ciudadanos. Sólo se recuerda en la representación festera de Embajada y Toma del Castillo de los Moros y Cristianos en agosto.

Celebramos el bimilenario de la declaración de ciudad por el emperador romano Augusto, pero olvidamos que, de no entrar Jaume I en Elche, de no dejar repobladores cristianos y de no caer el control de la ciudad en manos cristianas, la historia se habría desarrollado distinta y posiblemente Elche hoy sería diferente. Impulsemos un 20-N ilicitanista.

Josep Esteve Rico Sogorb, Elche
(Publicado en diario La Verdad y en diario Noticias Elche)