II CONGRÉS DE LA LLENGUA
VALENCIANA
VALENCIA CIUTAT
PALAU DE CONGRESSOS 26, 27,
28 NOVEMBRE DE 2003
PONENCIA – COMUNICACIO
TITUL:
“APORTACIONS A L’ IDIOMA VALENCIA DES D’ ELIG: EL
SUR OPINA”
DEL
GRUP CULTURAL ILICITÀ RV TONICO SANSANO
D’ ELIG
Presentada per Josep Esteve Rico Sogorb
President Grup Cultural
Ilicità rv Tonico Sansano-Elig
(Escritor i periodiste. Titulat Mig en Valencià per
L’ Universitat Politecnica)
El Grup Cultural Ilicità d’ Elig com a entitat des
de 1976 fent valencianisme i ilicitanisme –abdos coses van paraleles i unides-
defensora i promotora de l’ identitat valenciana en les nostres ciutat i
comarca, sensible a la problematica i necessitats de la llengua, usuaria de l’
idioma valencià parlat i escrit; es presenta en este conclau o congrés 18 anys
despres de fer-ho tambe en una comunicacio del llavors president del GCI Josep
Marin Morell en aquell precedent pioner que fon el I Congrés celebrat en la
nostra ciutat d’ Elig del qual este
congrés es continuacio.
Hem recollit en este treball que presentem aci,
diverses consideracions, modificacions, reformes, valoracions i aportacions per
al present i futur del nostre idioma autocton buscant enriquir-lo,
potencianciar-lo, millorar-lo i actualisar-lo fent-lo mes accesible, facil i
comodo per a tots: castellàparlants, valenciàparlants i tambe, -¿per qué no?-
per als inmigrants estrangers –un fenomen al que no podem ser aliens i que pren
cos dia a dia i que en un plaç no molt llarc influirà en la situacio social i
llingüistica del territori valencià-.
Tot aço, clar està, des de la perspectiva o punt de vista de valencians
del Sur que volem complementar i pluralisar l’ estandar global o generic
valencià de la normativa d’ El Puig.
Esta ponencia o comunicacio no es una tesis doctoral
en filologia ni ho preten ser. Ni soc filolec ni m’ atribuixc coneiximents en tal materia ni
vullc suplantar a cap filolec. Per aixo m’estalviaré les numeroses
cites bibliografiques d’autors
reconeguts. Este treball es un document resum i basic de lo que els ilicitans
–valenciàparlants d’ Elig- i de la seua comarca –i inclus els demes parlants
surenys- nos agradaria i satisfaria que fora, tinguera i oferira la llengua
valenciana estandar de les nostres normes d’ El Puig: paraules, grafies,
reformes, canvis normatius, eliminacions i noves inclussions en
diccionaris-gramatiques-vocabulari-diccionari
enciclopedic-correctors-traductors ; hui per hui encara en la discutida
potestat i autoritat academica de la Seccio de Llengua de la RACV.
La filologia i la sociollingüistica evolucionen i
fan modificacions, millores, actualisacions. Al menys atres llengues si, pero
el valencià, el nostre, -Normes d’ El Puig- du un parentesis de llarcs anys
sense actualisar-se a les necessitats socials. I crec –creem- que ya es hora d’
obrir-lo a la societat adeqüant-lo a la realitat actual.
Fa anys la tendencia filologica majoritaria va ser
no aceptar, rebujar i minusvalorar les paraules propies autoctones, uniques i
genuïnes d’ un municipi o comarca; o siga, els localismes, per considerar-los
dialectals, incults, acientifics i vulgars. Com que no tenien cabuda en els
estandar dels idiomes. Globalisant i estandarisant d’ esta forma anulaven la
riquea plural, variada i heterogenea localista que tot idioma conté. Hui en
canvi, s’ han donat conte que a pesar de l’ estandarisacio-globalisacio normativa,
els parlants, el poble continua utilisant els localismes. No han pogut del tot
acabar en ells. I han canviat de sistema. El castellà i el català son
eixemples. Tant la RAE com el IEC acepten acompanyar a la paraula estandar, un
sinonim minoritari localiste com els americanismes en l’ espanyol o les
paraules valencianes, araneses, provençals, mallorquines que el català ha
integrat. Enciclopedies com la Espasa-Calpe (vora aixo de “dícese en america,
en chile o en México...”) i els
vocabularis del IEC ho refleixen molt be (eixemple de sombrero: capell /barret),
demostrant que poden perfectament conviure els genuïns localismes junt al terme
estandar i global.
El nostre valencià, les normes d’ El Puig –ull, soc
conscient de que es un ardu treball, ample, llarc, gran, complexe, dificil i
complicat pero no imposible- en este tema que plantege te una assignatura
pendent. La RACV -em consta- està acabant des de la seua secretaria –espere que
siga pronte- un Diccionari
Enciclopedic o enciclopedia-diccionari-vocabulari que
recollirà precisament si no m’ equivoque per primera vegada en l’ historia de
la llengua valenciana moltissims localismes sinonims del lexic estandar.
El GCI i servidor, hem aportat a esta iniciativa - a
consulta de la propia secretaría de la RACV – junt a atres entitats i persones
del sur que ho feren per les seues respectives zones, una relacio d’ autoctones
paraules genuïnes, uniques, i propies d’ Elig i la seua comarca. I eixa relacio
volem aportar-la a este congrés instant a que siguen aceptades-aprovades i
integrades a l’ estandar en les publicacions pertinents. Afegir totes estes
formes mes o manco locals als proxims diccionaris de la RACV, podria significar
tambe una major acceptacio de les Normes i lexic d’esta, en estes comarques en
les que actualment son menys acceptades que en les comarques centrals.
Son
paraules, fixe’ns vostens, uniques en la ciutat i camp d’Elig. Conservades ad lo llarc dels
sigles i transmeses hereditariament. Es lexic quotidià relatiu a llavors,
treballs diaris i fruits i utensilis de la naturalea i la societat. No son
paraules rebuscades sino senzilles i d’ us popular. Veja’m alguns eixemples de
la llarga recopilacio que hem conseguit:
.-encarnella............carxofa, alcachofa (està en el diccionari de milacre)
.-escarmundar........podar, podar
.-abelollat...............atontat,
atolondrat, alelat.
.-apaput..................palput, abubilla
.-asimbori...............estupit, estupido
.-arrempuixar.........localisme en comarques
mija i alta del Vinalopó, "empuixar": “espentar”, (es variant valencianisada derivada del castellà EMPUJAR )
.-chibar...................derivat de “estibar”.
Localisme zones alta, baixa i mija del Vinalopó,
significa “espentar”, empujar
.-atressar.................atressar a correr,
posar-se a correr, eixir corrent
.-balona..................part ampla del tronc de la
palmera
.-tabala................... penca que queda al
tallar la rama de la palmera
.-bobiló o bobilot....abello, abellot, abejorro
.-bosseres................barbeta i part al voltant
dels llavis, que s’ embruta al menjar o beure /boca de rap, bocazas
.-befada...................onejada, tufo, mal olor,
hedor
.-bomir....................sumbar, (so, fer sumbits)
// queixar-se, protestar
.-bossí......................part estreta de l’
esofac, previa a l’ entrada a l’ estomac
.-calfonada...............calentura, febra
.-candit…………….madur, dolç. Del datil ilicità madur i
dolç (de l’ arap “cande” :
madur i dolç)
.-carpit…………….s’
aplica a qui està mort de fret, gelat.
.-tenat……………...nom
d’ una classe de datil ilicità distint al tenat
.-carrac…………….vell,
deteriorat, envellit, demacrat, decrepit
.-sedaç
o cedaç……estoreta feta en les fibres o fils entramats que ixen en la soca de les
palmeres
.-catinau, garrinyau...En comarques miges del sur:
cria, pardalet menut i enclenc del
niu//Persona enclenc, poca cosa, debil. /// “Caganius”,“cria, pollet
menut o benjami d’una niuada”.
.-cociol…………….llibrell –barreño- gran fet de fanco
argila
.-copina....................ram o ramell de flors
.-corbalà...................cormora, cormorán, (au
aqüatica)
.-cornijal...................canto, raco, raconera
.-cuquell....................olives
adobades en oli, ditet coent i orenga
.-fogasseta.................Tonya.,
Pastiç o biscuit cuit en forn o fogaça, propi de Mona de
Pasqüa, sense ou
.-sebail......................cistella
per a baixar els datils ilicitans de la palmera
.-chollar-se…………tallar-se el pel, el monyo, pelar,
mondar
.-chafungue...............terreny
humit ple de fanc
.-chalefa……………s` aplica a les pedorretes,
ventositats
.-defora, a defora.......expressio aplicada al camp,
afores de la ciutat
.-desgaritat................estropejat, trencat,
desarmat
.-desgronsar..............afluixar, soltar,
desarticular
.-devés, DEVERS.....indica distancia i direccio, es
sinonim de “cap a, de vers, vers” ,
hacia, anar a, dirigir-se a, es molt usada en el sur
.-engorrifiar..............enganyar
.-ensa........................reclam de caça,
trampa, encarnada, esc, sege de peixca, sedal
.-ensolfatar..............."solfatar", fumigar, desinfectar arbres (derivat del sulfat
quimic del producte que
s’ utilisa)
.-entaconar...............polinisar fecundar,
fertilisar manualment la palmera ficant la llavor en la palmera femella
.-enviscar..................ficar tela, lliga,
ret,corda per a atrapar pardals/enganyar/atraure/engatusar/
.-esbalaïr-se..............desmayar-se, perdre el sentit
///esglayar-se, espantar-se, asustarse
.-escaldufat...............bla, refinat, remilgat,
debil
.-escarmundar...........podar, desmochar palmeres
.-espertugó................sacudida, espenta,
esclafit, sobresalt
.-esquifet..................aspre, que fuig, esquiu
(huraño)
.-estibar.....................s’ aplica a espentar,
espentejar (empujar)
.-estufós....................s’
aplica en el sentit d’ enfadat, airat
.-faenafuig………… gandul,, que fuig del treball
.-falsa........................s’ aplica al traster,
andana, -desvan-buhardilla-
.-gosfartó..................famolenc, menjador,
galduf, gloto, farto,
.-fassegures
(derivat de farcidures) pilotes o albondigues
del pucher
.-farcidures…………pilotes
o albondigues del pucher
.-ferrabraç.................violent,
vehement,
.-ferret……………...forrellat
.-feseta o faseta….....falç de chicotet tamany
.-furri.........................s’ aplica a la
ictericia
.-gabre.......................mascle de l’ aneta
real
.-galipot.................s’ aplica a la porqueria,
mugre, alquitra
.-gambosi...............s’ aplica al llaurador
.-gargallo...............gargall, gargara, pero
tambe escopinyada
.-gramantú..............gramantol, bogavante
.-greixer, (o)...........ogre, home del sac, que dona
por als chiquets
.-llamparonada........taca gran, mancha
.-llanternada............colp
.-llapó......................escopinyada de saliva
espesa
.-magarrufa..............objecte menut i irregular
en to despectiu
.-mallancó...............que passa de chiquet a home
.-acha, es.................antorcha, tea feta de
fulles de palma i fils de tronc de palmera
.-aliacada.................tint groc de la pell,
ictericia
.-amujolat.................pasmat, embobat
.-asaonat...................madur, gros, entrat en
anys i en exces de pes i tamany
.-betumer..................enllustrador, limpiabotas, que unta de betu, d'aci el nom
.-bollitori..................bollit,
fet de ceba, creïlla i verdures
.-bombeta………….pera, bombilla lámpara de llum
.-borrar....................s’aplica al broll i
germinacio de les plantes
.-brahó.....................contraccio del braç o
del bíceps
.-bufador..................presuntuos, presumit
.-caganyiu................poqueta cosa, alfenyic,
enclenc, esmirriat,
.-caixeta...................envoltura llenyosa
circunda a la palmera, espata, bracea
.-camarroja..............chicoria silvestre, planta
.-llinsó, llinço..........diente de león (en la
resta se li diu camarroja ), planta,
.-capusar..................ficar el cap dins de l’
aigüa, somergir /errar, equivocar-se
.-caixcabot...............base grossa de la palmera
on s’ acumulen les punches
.-crevillada...............agrietada
.-falluc......................que falla
.-llus, lluç..................pescadilla // generic
lluçet , en la resta del territori valencià s’ aplica al peix en castellà “merluza”
.-mançanera...............pomera (manzano)
.-manyumpla..............colp d’ accident, tortazo,
.-marom (o)................reservat, recelos,
.-mengrí......................raquitic, enclenc
.-merdensí..................mes pijoratiu que l’
anterior, mierdecilla, poca cosa
.-mindanc,
mindango......pereos, gandul
.-molada……………...bandada, manada d’ animals (en la
resta s’ aplica a la moledura o
molenda)
.-mollica......................au insectivora
.-morús,
moruso...........reservat, aspre, hosc
.-mosiguell-o, moseguell-o, morcigall-o, borreguell-o; rat penat.
Murciélago
.-mostrenc-o..................silvestre
.-motroc-o.....................chiquet
molest, pesat i fatidios
.-munyidor…………….qui
recollix o recull datils de la palmera
.-nyofla………………..bufa, pet, ventositat///Cosa
negativa, roïna, mala, de poca
calitat/Agressio física, galtada, colp d’ accident
.-parusc-o……………...adult vetera i experimentat
.-patojo...........................trompellot,
inepte
.-peloig,
pelocho............chiquet descarriat, pillete, gamberrro
.-pendanga……………..dona de mala vida, puta
.-pinyolenc.....................fruit en os de gran
tamany, que te pinyol
.-pinyora.........................persona arrogant,
incordiant i molesta
.-pitutayo........................diminutiu, menut
.-piula.............................tro, masclet,
petardo menut de poca potencia // en la resta
del territori valencià s’ aplica a un au palmípeda l’ ante
Penélope, o pato silbon que en Elig diem “piuló o
chiulador”
.-piuvert..........................au palmípeda,
polla de agua
.-pixorro..........................membre
viril masculi, aumentatiu
.-planchet………………entramat d’ una obra, enrejat
.-Ponsil, poncil................especie de llimo de
pell grossa // en la resta, fruit del ponciler, cidro, cidrera, poncidre
.-poriga...........................por (miedo)
.-poent., puent.................que ol mal, podrit
.-rabijunc.........................pato rabut, que
te rabo
.-ramal, ramalet..............corda per a baixar i
pujar de la palmera el sebail que porta els
datils
.-ramas, ramaç, ramaso...espadice o inflorescencia
de la palmera, ramazo con semilla que poliniza
.-rascaça..........................escorpina de
tamany menut
.-rebeculat.......................eixecutat rapida i
completament
.-reganchador..................colom que atrau, que
s’ en du les colomes alienes
.-regolar...........................anar rodant,
girar, donar voltes
.-repixc, repisco...............pizca, pessic,
pixca, pixqueta
.-retovat...........................tractor agrícola
per a triturar la terra
.-roncador........................au, porro comu en
El Fondo. /En la resta, s’ aplica a un
peix: pristipoma benetti
.-roquer...........................au tarro blanc,
en el Fondo/En la resta s’ aplica a l’
oroneta/oronella deles roques: Hirundo rupestris i al pex Crenilabrus
.-ruc.................................s’ aplica a la
persona de poques llums, curt de mollera, que no es inteligent
/ Enla resta es diu del burro o pollino
.-sangüanc, sanguango...vago, gandul
.-zagal, sagal, zagala, sagala, sagalet, zagalet,
sagaleta, zagaleta. Localismes sinonims de
chic, chica, chiquet, chiqueta de les zones mija, alta del Vinalopó
.-sapet.............................au del Fondo,
zampulli chic
.-sarandeta......................cistella d’ espart
menuda on es recolecten els datils
.-sarset............................au cerceta comu
en El Fondo
.-sebaíl............................cistella
per a baixar a terra els datils collits en la palmera
.-setiet………………….cistelleta feta de fulla de palma
per a molts usos
.-sorel..............................peix jurel
.-sunsuncorda..................persona de grau
superior// egoiste, cregut,
.-surrat............................cohibit, timit.
/ En la resta s’ aplica a una bandada de pardals
.-taleca............................refaix o faixa
que protegix els riyons del palmerer, munyidor, escarmundador / en la resta s’ aplica al
talego, pecats, mort
.-tangà,
tangano..............membre viril masculi, verga
.-tápena………………...tapera, taperera, alcaparra
.-tavella...........................llavors, embrio
dins de la vaina /En la resta s’ aplica a tota la
vaina, balla, i a la llegum fava tendra
.-taveller..........................fastidios,
pesat, molest
.-tello...............................joc infantil a
la cama coixa
.-tempir...........................sao, estat optim
d’ humetat de la terra, capa humeda de la
terra llaurada
.-terongeta.......................albóndiga, pilota
gran (tarongeta, fassegura en atres pobles del sur)
del pucher (cocido con relleno)
.-terrós.............................terró, terrón,
troç gran i compacte de terra
.-tetella............................pechuga de les
aus
.-tortici............................tort
.-trasbiscorniar................embrollar,
embolicar, confondre,liar
.-traquear.........................traquetejar a la
porta
.-trencador.......................moli on es separa
la claixca, corfa, clofoll, clafoll o clafolla de l’armela
.-escorfa..........................corfa, piel, cáscara
.- troneta..........................part alta del
tragallum que sobreix de la terrassa d’ un
edifici
.-tropolotrop,
trocolatroc, trapalatrop…………......torpe, atontat,
atolondrat, descuidat
.-vensill............................cordellet,
trocet de bramant per a nyugar
.-virgo…………………..peix
que viu en l’ alguero
.-onque…………………localisme
sinonim de « tio » en Monover
.-penya…………………localisme
sinonim de «acera » de carrer en Monover
.-rejola…………………localisme
sinonim de « acera » de carrer en Novelda
.-giraboix………………plat
tipic de Novelda i terme. L’atribucio a all-i-oli es
incorrecta ,este es u dels components del giraboix
.-monesill, monesillo......localisme del sur,
sinonim de ajudant escolà o monaguillo
.-abixorro, abichorro.......brumerol, abellot,
abejorro
.-muscar......................esglayar, assussar el gos per a
que mossegue ad algu, embestir,llançar el gos
.-camfunfles................tonteries,
coses buides, inutils, sense sentit, perdre el temps,
parlar mes del conte, de lo normal
La
relacio de paraules
es molt mes llarga i completa, pero estos son alguns dels eixemples mes clars.
La paraula 'encarnella' es troba una volta nomes recollida en un unic diccionari:
el de la RACV- Federico Domenech editat en temps de Xavier Casp. I aixo va ser
de casualitat perque el president de l’ entitat ilicitana PHACE Sr. Payà , academic corresponent en la RACV va propondre que fora aceptada i inclosa.
Ademes de paraules –lexic- de localismes i tipismes,
tambe hi ha aforismes, dits, refranys, frases dites i fetes que son propies
d’Elig i atres zones del Sur. Encara que estes frases o expressions serien mes
llogiques foren recollides en un tractat d’ adagis i aforismes en lloc de
vocabularis o diccionaris. Les citaré perque son molt
curioses i pintoresques. Per eixemple :
.-mal d’ enmig............sinonim de “menys mal”,
menos mal que...
.-camfunfles i pa torrat..........: fum de boja, fum de palloc, brossa en la mija
.-boca i rap..............critica a l’ apariencia
fisica d’ algu/// s’ usa per a callar o tancar la boca
oberta d’ algu en alusio a la boca ampla del peix rap///
sinonim : Bovo i Coria
.-esbandir-se el collar/la bufa:.......... anar-
se’n a fer gargares, rebuig, lliurar-se d’ algu
.-descansar la guixa..............quedar-se a gust,
descansar despres d’ una discussio, parar (en relacio a l’
anou de la gola o al
paregut de la guixa en est anou que es mou molt quan es discutix)
.-fer-se un manec................unflar-se, posar-se
morat, passar-se, fartar-se a menjar, beure, tambe en sentit sexual
.-alçar el bull.......................quan algo arriba al llimit
maxim, al tope, quan es calfa l’ambient d’ una multitut
.-pujar-se a la figuereta........enfadar-se,
pujar-se de to al maxim
.-tindre barra..........tindre morro, cara,
caradura, indecent, hostil socialment
.-estar raç com ull de peix....... Estar el cel ras o
net de nuvols i/o de boira.
.-si tens fam pega un bram.......picar entre menjars,
entre hores, apagar la fam abans de cada menjar, matar el cuc, matar el cuquet, 'gusanillo', hacer boca
En quant a gramatica, flexio i formes verbals cal
destacar alguns aspectes que cal tindre en conte i que deuriem com a minim ser
valorats, analistas, estudiats i a ser posible aprovats, per a ser admesos i
inclosos en la normativa. Cal puix una revisio a fondo.
Encara que per aci
hi ha moltes variants, respecte a les que ressenya el Diccionari de la
RACV i els treballs sobre flexio i conjugacio verbal de Toni Fontelles i Miquel
Castellano, nomes vaig a ressenyar aci
algunes de les que considere mes destacades o importants:
-1ª i 2ª PERSONES DEL PLURAL DEL SUBJUNTIU
PRESENT: Aci les desinencies finals per a estos temps
verbals, son sempre –em- i –eu-, mentres que en els estudis de Fontelles i Castellano,
son quasi sempre en -am- i –au-. Eixemples: “diguem i digueu” front a “digam i digau”; o “estiguem i
estigueu” front a “estigam i estigau”.
-1ª I 2ª
PERSONES DEL PLURAL DE L’IMPERATIU: Aci
passa lo mateix que en el cas anterior; les desinencies son –em- i –eu-, en
lloc de –am- i –au-; eixemple: “prenguem/prengueu” front a “prengam/prengau”.
-ESTABLEIXER/PERTENEIXER:
Estes formes son empleades aci com a variants de ESTABLIR i PERTANYER, en tota
la corresponent variacio en les seues conjugacions. La primera de les formes no
apareix en el Diccionari RACV ni en el Vocabulari de Fullana, mentres que la
segona no apareix en el diccionari RACV, pero si en el vacabulari de Fullana, a
mes de “Pertanyer”.
-¿SUPOSAR/DISPOSAR/PROPOSAR,
SUPONDRE/DISPONDRE/PROPONDRE, Etc........?: L’ opinio general es que son formes
catalanes pero aci en el sur s’ empleen majoritariament i no es per catalanisme
puix els llinages catalans eren pocs i no pugueren modificar-alterar la llengua
popular. En algunes zones d’ aci s’ usen les dos indistintament. De les dos, en
proporcio la forma mes parlada acaba en
OSAR i no en ONDRE. Caldria investigar a
vore per qué estan tan arraïlades. Fullana les va reconeixer. Cal revisar-ho.
I tornant un poc a l’ esperit d’ esta
comunicacio-ponencia i que he mencionat a l’ inici, no a soles el GCI i els
ilicitans valenciaparlants demanem estes reformes de lexic, formes verbals i
frases d’ us social. Hi ha mes.
El següent cas que vaig a referir es una critica i
demanem l’ eliminacio de la seua presencia en
diccionaris-vocabularis-enciclopedies; lo que seria una justa rehabilitacio. Un
cas de toponimia i etimologia. En el tom castellá-valencià del vocabulari de la RACV-Federico Doménech i
tambe en els diccionaris-vocabularis catalanistes es fa mencio a la forma toponímica
dels habitants d’ elig. La RACV va incloure en el capitul de la lletra I pagina
237 la forma “ilicitano” per a referir-se al ciutadà d’ elig ficant com a
sinonims de “ilicitano, ilicitana” en valencià les paraules “elcha, elchana” en
Ch (els catalanistes fiquen “elxà, elxana” en la X segons el IEC). Aço es un
erro, una falsetat toponímico-etimologica i historico-llingüistica. Son
incertes, erronees i desacertades estes paraules. Ni Ch autóctona ni en la X
pancatalanisadora. L’ inclusio de les mateixes es faria suponc llaugerament per
inercia, per moda afectada per la contaminacio catalanista o per falta d’
informacio.La forma correcta de traduccio seria: ilicitano = ilicità o
ilicitana= ilicitana. Sense la L geminada que usen els catalanistes per
al so de LL. Per supost que la X de “elxà, elxana” foneticament està mal
empleada, no correspon al so de ch sorda o forta de la grafia IG, puix deriven
del toponim ELIG, forma autóctona valenciana d’ esta ciutat. Es cert que no
cal, sobra eixa L.L geminada en “il.licità” perque els romans no pronunciaven
Illici en LL sino Ilici en una L a soles i escrivint distinguien la “ele” i la
“elle”. Sent esta, la LL, junta sense punt separador, sense geminacio. Opinions
molt interessants com les de Chimo Lanuza, Fontelles, Gimeno i Laura Garcia
demostren que la L.L geminada va ser un invent posterior a la romanisacio, al
llati de Roma. No en va, podem comprobar en els diccionaris de llati com tota
la familia de paraules derivades de la raïl o prefixe “IL, ILI” porta una L a soles: ilia, ilerda, ilergetes,
ilex, iliacus, ilicet, ilicis, ilico, ilignus, ilion, iliona, ilioneusm
ilithya, i ilium. Per contra la familia
de paraules en so de “elle” o LL totes porten la LL unida, sense punt geminat:
illi, illibate, illibatio, illibatus, illic, illicitus, etc... Sobra la L.L que
deixem als catalans que la usen si volen. Puix be, filolecs i llingüistes han
reconegut que l’inclusio del sinonim “elcha, elchana” com a forma valenciana
del toponimic “ilicitano” en castellà; es un erro, una fasetat, que la veritat
i la rao son nostres. I aci ve la convincent explicacio:
La toponimia, eixa modalitat-especialitat de la
ciencia historico-llingüistica es prou fiable en alt porcentage. Les
derivacions lexiques demostren clarament qual es el nom real, vertader dels
habitants d’ Elig. Esta, va ser nomenada per primera volta Ciutat, en l’epoca
d’August, emperador de Roma, en el sigle I de la nostra era fa mes de 2000 anys
enel titul Colonia ( civitas, ciutat) Ivlia (fundada per descendents de la
familia Julia) Illici (nom toponim del lloc o ciutat) Augusta (perque derivaba
directament del cesar August). El nom
Illici (sense geminacio i que derivà despres en Ilici) era originari en la seua
raïl o prefixe de la fenicia Ilix que venia a significar segons unes
interpretacions “terra de conills” i
posteriorment segons atres “forma atornillada” en alusio a les palmeres. La
cadena etimologica-toponimica seguida, sense interrupcio va ser la següent des
l’inici fenici-grec-focens, passant per lo punic, lo llat iIlix-Hilix-Hilici,
Hayke, Helike, Elike, Helici, Helice
Elice, Ilice, Ilici, Illici, Puix be, el gentilici dels habitants d’ Elig
“ilicitans, ilicitanos” te el seu orige en esta primera declaracio en titul
propi com a ciutat independent, lliure d’ imposts, en acunyament de moneda
propia, en drets civics especials, com a seu episcopal, de tot l’ imperi romà.
Este suces va marcar el desenroll i futur d’ esta urbe i fruit d’ allo es el
fet de que els habitants siguen “ilicitans” perque son “fills d’ Ilici” i no
fills d’ Elche o d’ Elig, puix estos toponims son posteriors. La segona volta
que va ser reconeguda en titul de ciutat va ser en 1871 pel rei Amadeu I lo que
popularisà el nom castellà de la ciutat.
Entre les dos proclamacions hi ha quasi 2000 anys i en este paréntesis
forem vila senyorial o real alternadament i no ciutat.
Som ilicitans, (de Ilici) i no “elchans” (de Elche,
deformacio castellanisadora de la forma valenciana, de l’ autentic nom en valencià Elig. Eixa ch
sorda final de la grafia IG per desinencia es deixa escorrer pronunciada pels
castellans com un E suau: Elig (ig)-----Elch(e…) donant el resultat de lo que
hui coneixem com Elche. No som “elchans”
ni “elchanos” ni en X ni en CH perque estarien llavors trets o derivats de la
forma castellana Elche segons la cadena etimologica ades explicada. I per aixo
tampoc “elxà, elxana, elxans, elxanes, elxer, elxers, elxens, elchens…”. Posant
un eixemple, som Ilicitans a pesar de que els noms oficials siguen Elche i Elx i l’ historic
siga Elig.... som Ilicitans, naturals d’ Elig “Ilicitanos, natirales de Elche”
a l’ igual que els de Huelva som onubenses i no huelveros ni huelvenses. Ni
elcha-elchana-elxá-elxana son correctes ni tampoc ho son elcher, elxer, elxens,
elchens. Estos son despectius i s’ usen per a burla. Elchens/eses, elxens/es sí
que son toponims historics i oficials
pero d’ atra ciutat com es Elche de la Sierra.
Per aixo, el Gci demana que s’acepte la modificacio
del toponim “ilicitano” en
diccionaris-vocabularis-enciclodies fent desapareixer la veu Elcha-Elchana-Elxà-Elxana
tant en les nostres normes valencianes com en les catalanes i ficant com a
sinomin la correcta veu: Ilicità. Aixi s’eliminaria l’ agravi i malestar que
patim.
Per ultim, els ilicitans i els surenys en general, el
GCI i servidor; com a parlants i usuaris de l’ idioma, som sensibles a la
situacio actual llingüistica i hem arribat a la conclusio de la necessitat d’
actualisar-lo, reformant, modificant i millorant la nostra normativa en 3
dimensions: a) per al valenciàparlant autocton. B) per al castellàparlant, C)
per a l’inmigrant estranger. I sempre en perfecte equilibri. Per ad obrir la
nostra normativa acostant-la a la
societat que seguíx desconeixent quines son les normes d’ El Puig. En una epoca
en que totes les llengües i ses normatives alvançen fent actualisacions, el
valencià no pot ni deu quedar-se arrere ni anclat. En l’ actual era tecnológica
d’ inclusio d’ anglicismes i tecnicismes, el valencià ha d’adaptar-se. Cal puix
una revisio a fondo. Majorment léxica, normativa, gramatical i
ortograficament. Els ilicitans i els
surenys en general (que tambe som valencians i tant com ho son els del centre i
el nort) hem observat que les normes d’ El Puig per raons que seria llarc
explicar aci, conté en proporcio mes aportacio de la zona central. Caldria
distribuir mes equitativament la composicio normativa. Alguns filolecs han
reconegut que quan es feren les normes d’ El Puig caigueren en l’erro, moda o
tendencia de priorisar el dialecte central o apichat. Tambe caigueren en la
tendencia davant d’ un castellanisme, d’ utilizar un catalanisme en lloc de
rebuscar, trobar i aportar un vocable valencianiste. Aixo deuria ser subsanable
i estandarisar de forma equitativa nort-centre-sur. Per a fer-ho caldria una revissio ampla i a
fondo, no superficial, unida a una
criticable i criticada ademes d’ analisable, qüestionable i qüestionada
accentuacio en part llogica socialment pero mig dubtosa ya que al nostre
pareixer abunden massa o en exageracio –de forma abusiva- les vocals obertes en
accent greu que realment el poble no vocalisa al no obrir tant la boca per a
pronunciar-les i en atres casos, li sobren o li falten accents aguts en vocals
tancades. Per eixemple en el cas del toponim del cap i casal: Valencia. Li
sobra i es mes, no li es necesari ni imprescindible eixe accent grafic tancat
–agut- en eixa E en la nostra normativa. I no cal ni discutir que en mes rao li
sobra l’accent grafic obert –greu- que el català fica –València- i usen els
catalanistes i que ara es oficial. No hi ha en l’ aparent similitut homografa
puix no es lo mateix ni es pronuncien igual Valencia o Valencia que Valencia.
No cal recordar que este cas no correspon a la llengua –fonetica i ortografia-
autoctona valenciana.
Pero eixa revisio de les Normes d’ El Puig ademes de
supondre l’ equilibri dit ades –menys apichat i mes aportacions comarcals de
nort i sur, de tot el territori- al nostre vore necessita d’urgencia
acomodant-la i adaptant-la als temps i exigencies actuals, lo següent per a fer-la facil, accesible, comoda per al
poble, atractiva i d’ interes: ACTUALISACIO mijant canvis, reformes, noves
incorporacions, modificacions, millores de tipo ortografic, lexic, semantic,
gramatical, morfologic:
a.-Reagrupacio de grafies que plantegen dificultats,
(despres de reestudiar-ho) com C, SS, S, Ç
aixi com dels seus fonemes, de forma que es puguen simplificar i reduïr.
b.-Desaparicio de la D intervocálica que practicament
en la llengua parlada ningu o quasi ningu pronuncia, fet que considerem u dels
signes d’ identitat que nos diferencien d’ atres llengues que -com el catal-
per contra sí que pronuncien i per tant representen graficament.
c.-Desaparicio de la H que es muda i sobre tot al
principi de paraula. I especialment quan s’apostrofa. Veem que sobra, que no es
necesaria, que no es imprescindible i que apenes te una funcio digam vital. Es
mes, estorba i dificulta, La seua desaparicio supondría fer mes facil,
inteligible i comodo l’ aprenentage. El castellà o espanyol tambe mante per
part d’ un important numero d’ estudiosos i intelectuals la reivindicacio de la
seua desaparicio. Eixemples: L’ Honor per L’ Onor.
d.-Aceptacio
de les formes pronominals autoctones com “mos, mosatros” resarcint-les, llevant-les la seua image de
vulgarismes incultistes encara que siguen derivats de ”nos, nosatres, nosaltres (arcaisme migeval).
I demanem la prioritat en les formes “nos, mos » deixant en segon
lloc la forma arcaica « ens »
e.-Aceptacio de la conjuncio copulativa o enllaç “Y “
grega, u dels signes d’ identitat ortografica diferenciadora, propia i auctona.
En aixo, apostem en clau valenciana per diferenciar la nostra llengua de les
atres del mateix tronc com català, balear, etc.
f.-Desaparicio del guio intermig en les formes
pronominals-verbals. Tampoc es necessari eixe espai distanciador graficament.
Quan es fa la combinacio Vore-te. I llogicament quan fem la modalitat
apostrofada Vore’t no s’ utilisa.
g.-Substitucio del vocable “llavors” com ad adverbi
quan es un arcaisme i un cultisme lliterari en desus social que ningu o quasi
ningu utilisa en la parla coloquial, per les les expressions mes usuals i
actuals "en aquell temps" o "en tal temps (dies, ocasio,
moment)" i quan fa d'adverbi de modo per "en tal cas",
"en eixe cas", "en conseqüencia", "d'eixa manera”
h.-Substitucio dels arcaismes que quasi ningu
pronuncia actualment com fins, segle, esglesia, per les formes actuals i
populars hasda, sigle, iglesia o eglesia (sense la s)
i.-Traduïr al valencià els vocables tecnics d’ atres
llengues com l’ angles i no utilisar-los en la llengua estrangera procurant
mantindre la purea del valencià evitant estrangerismes. Paraules com
“mountain-bike” deuria ser “bicicleta de muntanya”. No dir parking
sino APARCAMENT, no dir basquet sino BALOCISTELLA, no dir walkman sino
PORTATIL, no dir airbag sino GLOBO DE SEGURITAT, no dir snowboard sino SURF DE
NEU, etc.
Final:
Aço es en definitiva, la serie de propostes que fa el
GCI d’ Elig despres de coneixer les necessitats dels valenciàparlants
ilicitans, de la comarca, del Sur o tota la provincia d’ alacant. Aço es lo que
el Sur demana i vol per a enriquir la normativa. Propostes que presentem i
defenem aci i que elevem a tots aquells
que tinguen autoritat i potestat normativa-academica en la situcio llingüistica.
Necessitats pensem, que ningu pot negar i evitar i que a cada pas del temps es
fa mes urgent que siguen admeses, reconegudes i actualisades. Tot siga per be
del nostre idioma. Cal millorar-lo acostant-lo a la societat pero molt be
actualisat. Aixi serà -junt en mijos, infraestructures, campanyes de difussio,
etc- mes accesible i facil a tot lo mon. A simplificar toquen.
Moltes gracies.
