LO MISTERI D'ELIG
El Misteri d'Elig, tambe nomenat Festa d'Elig o simplement 'La Festa', es una representacio sacro lirica i teatral, cantada i escenificada, que te una partitura musical en un llibret narratiu dels seus directors o mestres de capella (“Consueta”) que tracta sobre la Mort o ´Dormicio´, Assuncio i Coronacio de la Verge Maria basada en els texts o arguments d´alguns evangelis apocrifs, especialment i majorment en el del pseudo Josep d´Arimatea. La representacio està dividida en dos actes, ´La Vespra´ i ´La Festa´, per lo que l´obra s´escenifica de bades cada 14 i 15 d´ agost -dia de la festivitat de l´Assuncio- en l´interior de la Basilica de Santa Maria, en la valenciana ciutat d´Elig. Els dies anteriors, 11,12 i 13, el ´Misteri´ es representa, cobrant entrada, condensat o resumit en un unic acte que servix com a previ ensaig general. S’ha de recordar que estes representacions es celebren dins de la semana de festes ilicitanes en honor a la Verge de l’Assuncio, Patrona i Alcaldesa Honoraria Perpetua d´Elig. Prova de la relacio entre el ´Misteri´ i les festes, es la gran palmera de focs artificials que es llança des de la torre de la Basilica als sons del ‘Gloria et Patri et Filio’ (fragment del moment mes emotiu i clau del ´Misteri´: la Coronacio) a les 12 de la matinada del 13 al 14 d´agost en la tradicional, multicolor i sonora ´Nit de l´Albà´ de trons, coets i ´carretilles´ (coets borrachos o sense canya), similar hui a la tradicional ‘Cordà’ de Paterna.
Descens de l'angel en la "Mangrana"
Varies investigacions recents situen cronologicament l´orige del ´Misteri d´Elig´ al voltant de la segon mitat del sigle XV entrant en contradiccio aixina en les tradicions i llegendes locals que el relacionen per una banda, en la conquista per Jaume I de la musulmana vila ilicitana ´ILDJ´ o ‘Madinat Ils’ en 1265, o en atre sentit, en la vinguda del rei castellà Alfons X el Sabi en 1242 i en la seua obra ´Las Cantigas´ en la que apareixen referencies al cult assuncioniste i al descobriment d´una image mariana a la vora de la mar, i per atra, en la trobada de l’image de la Verge dins d´un arca de fusta en la plaja de les Assusenes, El Tamarit, Santa Pola, el 29 de decembre de 1370, en temps de Pere el Cerimonios. Crec que hi ha suficients indicis que demostren un orige anterior al sigle XV, molts investigadors serios defenen un orige primitiu, arcaic, al voltant del sigle XIII, coincidint contemporaneament en les dates ades senyalades (1242 i 1265). Ademes, hi ha cert vincul entre la trobada de l’arca en l’image de la Verge i la “Consueta” i la representacio del "Misteri”. Les dos celebracions estan interconectades de forma “misteriosa”, sense saber els motius, pero estan vinculades.
El Misteri porta mes de cinc sigles representant-se (provablement siga mes antic, tal volta set sigles) i es u d’aquells actes sacramentals migevals teatrals, l’unic supervivent hui en dia que es celebra en l’interior d’un temple religios, dels llavors denominats “misteris” migevals (del llati “mysterium” que a la seua volta deriva del grec “mysterion” ) i tambe “sacramentals” (atre significat de la paraula “misteri”: “sacramentum”) que en tota l’area mediterranea es prodigaven molt, realisant-se dins de les iglesies, basiliques i catedrals i que estaven dedicats a la Vida i Mort de Crist, de la Verge i dels Apostols, Sants i atres personages biblics i que es representaven cantats en les diferents llengues de cada territori, provençal, mallorqui, algueres, català, llemosi, valencià… i que eren coneguts com els “mystères”. Prova de que el Misteri no va ser l’unic “misteri” i que existiren molts mes, es la supervivencia d’atres actes com el mallorqui “Cant de la Sibila” o el valencià “Cant de la Carchofa d’Alaquas”; dos representacions supervivents d’orige migeval, cantades una en mallorqui i l’atra en valencià, que mantenen segons els estudiosos, certes relacions, pareguts, similituts o influencies en el Misteri d’Elig, sobre tot respecte dels simbolismes utilisats. Com es el cas de “la Carchofa” en que al concloure les processons, un chiquet vestit d’angel va dins d’un artefacte en forma de carchofa a l’aire lliure que es elevat dos metros del paviment mentres canta un vers musicat. O quan en el Misteri d’Elig es un chiquet vestit d’angel qui va dins d’un atre artefacte pero en forma de magrana o ‘mangrana’ (localisme ilicità). Curiosament la carchofa d’Alaquas i la Magrana d’Elig s’obrin les dos de la mateixa forma, en gallons corvats que pengen cap avall. I els dos chiquets angels canten versos o coples en valencià acompanyats de musica. Les dos representacions son Festes d’Interes Turistic. La diferencia es que el Misteri d’Elig es l’unic que hui es fa en l’interior, dins d’una basilica i la “Carchofa” es representa en l’exterior. Atra diferencia important entre abdos es que, en el Misteri la “Mangrana” baixa des de la cupula de la basílica, a 30 metros d’altura, i la “Carchofa” solament s’eleva uns pocs metros. En el Misteri, tant la “Mangrana” com “L’Araceli” i la “Coronacio” (aparells, artefactes, maquinaries aerees) baixen des de la cupula utilisant una grossa maroma d’espart que es moguda a ma per mig d’un sistema estructural de corrioles, taulers, cordes, manecs, manilles i torns denominat tramoya, concretament “Tramoya Barroca”, puix es va incorporar a la representacio este sistema precisament durant el Barroc, a partir del sigle XVI. El Misteri, des del seu inici fins al Barroc, es desenrollava integrament de forma horisontal. Tots els personages entraven en escena per les portes principal i laterals de la basilica. I segurament els artefactes (“Mangrana”, “Araceli”, “Coronacio”…) en cas d’existir en els inicis de la representacio, es desplaçarien horisontalment tambe. Pero no nos ha arribat cap indici, prova o document de l’existencia d’estes maquinaries en els sigles previs al Barroc, per lo que creem que anteriorment i des de l’orige no existien i que es varen incorporar per primera vegada durant el Barroc.
Tenim documentades representacions diferents del ‘Cant de la Sibila’ de distintes localitats de tota l’area mediterranea com les de Limoges (Lemòtges en llemosi), Alguer, ademes de les de Ripoll, Barcelona, Mallorca…cantades en varies llengües com el català, el valencià, el llemosi o provençal, el mallorqui, l’algueres. Recentment s’han fet intents de recuperar el ‘Cant de la Sibila’ en la catedral de Barcelona en 2009, en la Basilica de Santa Maria del Mar (Barcelona), en la catedral de Valencia i atres poblacions del Regne de Valencia com Xeraco, Gandia, Ontinyent, on s’interpreta en llati des de l’any 2000, i Sueca que la recuperà en Nadal de 1991 i ha continuat representant-la sense interrupcio des de llavors. Cal matiçar que el Cant de la Sibila de Mallorca es patrimoni immaterial de l’Unesco a l’igual que el Misteri d’Elig.
Carchofa d’Alaquas Coronacio o Stma. Trinitat del Misteri d’Elig
El nexe que interrelaciona al Misteri d’Elig en el Cant de la Sibila, es l’existencia del cant gregorià present en abdos representacions. En el cas del Misteri d’Elig la part gregoriana es troba junt a reminiscencies de la lliturgia hispanovisigotica i mossarap, en els primers cants que apareixen: els cants del chiquet que interpreta a la Verge Maria, els cants dels chiquets que interpreten a les atres Maries (Iacobé i Salomé, donzelles seues) i als angels de coixi com acompanyants i el cant del chiquet angel de la ’Mangrana’. Estos tres cants, primers de la partitura no son migevals sino mes primitius i molt anteriors i les seues declamacions en les vocals de finals de paraula cantades son gregorianes en reminiscencies hispanovisigotiques i mossaraps que recorden a l’antiga lliturgia de la catedral de Toledo. A partir del cant de l’angel de la ‘Mangrana’, la partitura del Misteri d’Elig experimenta un canvi i els apostols, a excepcio de la magistral peça el “Ternari” que mante una influencia gregoriana en la seua tonalitat, canten ya en polifonía migeval i barroca, lo que supon una “modernisacio” musical respecte a les primeres coples de l’inici cantades pels primers personages de la trama i demostra que el Misteri ha patit a lo llarc dels sigles diverses modificacions, afegits, i retocs per part dels diferents directors o mestres de capella. Podem dir que el Misteri està estructurat en varies parts: una part inicial gregoriana a la que seguixen les parts romanica-migeval, gotica, renaixentista, barroca i ya les ultimes que corresponen als sigles XVIII i XIX. Tot aço sense contar les millores afegides en el sigle XX, que mes avant expliquem.
En quant al Misteri d’Elig, es tracta de l´unica obra en son genero sacro-liric-teatral que ha segut representada sense interrupcio fins l´actualitat, superant la prohibicio de representar obres teatrals en l´interior de les iglesies per part del Concili de Trento. Fon el Papa Urbà VIII qui, en 1632, concedi al poble d´Elig, a traves d'una bula, i com a excepcio dins del mon catolic, el permis oficial per a seguir fent la representacio (quan els demes “misteris” es varen prohibir), despuix de la ferma defensa que el seu ajuntament va fer traslladant una delegacio de les autoritats ilicitanes al mateix Vaticà per a demanar l´autorisacio papal.
Tots i cadascu dels personages son escenificats per homens (adults, jovens i chiquets) tractant de respectar aixi l´orige i la tradicio lliturgica que prohibien l´aparicio de dones en este tipo de representacions per qüestions morals, i costums religioses, lliturgiques; propies de l´epoca d’un sistema dominat per l’home que tenía somesa a la dona i com a impura i al marge de lo religios per lo que no podia dir missa ni tocar els objectes sants ni participar en actes sagrats.
El text del ´Misteri´, a excepcio d´algunes coples en llati, es troba escrit i es canta en valencià antic migeval, en el nostre primitiu i arcaic romanç pla valencià, en el nostre idioma autocton, que està ple dels arcaismes propis d’aquell temps.
La musica es una mescla i successio d´estils de diferents epoques que han anat afegint-se a la partitura inicial original i que inclou diversos motius de l´Edat Mija, del Renaiximent i del Barroc, sense contar les reformes, millores, recuperacions i inclusions fetes en el sigle XX com les del music Oscar Esplà que rescatà de l´oblit i reincorporà la part coneguda com la ´Judiada´ que en el sigle XIX ya no es representava al ser eliminada anteriorment de la trama.
El 18 de maig de 2001, l’UNESCO declarà al ´Misteri o Festa d´Elig´, Obra Mestra del Patrimoni Oral, Intangible i Immaterial de l'Humanitat. Alguns dels reconeiximents al Misteri son: Monument Nacional pel Govern de la II Republica Espanyola en 1931; Festa d´Interes Turístic Internacional pel Ministeri d´Informacio i Turisme en 1980; Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; Corbata de l´Orde d´Alfons X el Savi del Ministeri d´Educacio i Ciencia en 1988; i la Corbata de l´Orde d´Isabel la Catolica del Ministeri d´Assunts Exteriors en 1990; entre atres.
El primer testimoni que tenim del text o argument (llibre del mestre de cerimonies o de capella, ´Consueta´) es, una copia feta en el sigle XVII ya que el manuscrit original es va perdre. La copia es conserva, encara que no es fácil saber la seua data exacta. En l´actualitat la copia mes antiga que posseix l´ajuntament es de 1709, que era usada pels directors o mestres de capella. ´Consueta´ es el nom antic migeval que es donava a un quadern d´apunts, en el que s´anotava el ritual a seguir en qualsevol celebracio.
El text, que es curt, està format per 139 versos en la primera part o acte (´La Vespra´) i 119 en la segona (´La Festa´). Els versos son, en sa majoria, curts i senzills. A l´escomençar tot el text no es canta, pero poc a poc es va ampliant la musica fins que alcança tot el text. Es desconeix l´autor (o els autors) pero s´intuix que es molt antic. Alguns investigadors han cregut que podria ser de l´Infant En Joan Manuel de Castella, senyor d´Elig (1282-1348). Atres sostenen que podria ser del mateix rei Alfons X El Sabi (1221-1284), pero cap d´estes opinions es segura.
En quant a la musica, la part musicada del text va ser estudiada pel music alacanti Oscar Esplá qui manifestà que la partitura contenia fragments afegits, de diferents epoques, i que per tant no era homogenea. La part mes antiga podria derivar de la lliturgia mossarap migeval puix ad esta pertanyen els cants de Maria i de l´Angel de la Magrana, d´orige desconegut. Per contra es coneixen autors musicals dels demes fragments o parts mes modernes, com Mossen Gines Perez (1548, autor de la copla ´A vosaltres venim a pregar que s´ens anem a soterrar´), Antoni de Ribera (1548, autor dels motets ´Flor de Virginal Bellesa´ i ´Aquesta gran novetat nos procura deshonor´), Mossen Lluis Vich (1594, autor del fragment ´Ans d´entrar en la sepultura´). L´autor de la part coneguda com ´Ternari´ (cantada a 3 veus i a 3 temps, en tonalitats tenor, baix i bariton, la part mes perfecta, harmoniosa i liricament mes bella del ´Misteri´) es desconegut, pero per les seues caracteristiques podria ser tambe del sigle XVI encara que mantenint una minima base primitiva de la polifonia gregoriana, a l’estil gregorià. Tambe hi ha aportacions posteriors perque el ´Misteri´ sempre ha segut a lo llarc de la seua historia, una cosa viva en permanent evolucio.
Sobre l´orige de la representacio en si, no està datat en exactitut, pero es sap que ya en 1266 existi un document real (any despuix de conquistar Jaume I la musulmana vila ilicitana de ´ILDJ´, es a dir ‘Madinat Ils’) autorisant la celebracio d´una representacio mariana i assuncionista, sacrolirica i teatral, en honor a la Mort, Assuncio i Coronacio de la Verge donada la forta devocio del rei aragones pel dogma de l´Assuncio, de manera que, tan sols 24 anys despuix de ser expulsats els musulmans de la centrica vila murada i obligats a viure en un atre barri en les afores –extramurs-, ya es celebrava en Elig una representacio assuncionista pero distinta a l´actual, mes primitiva i de desenroll escenic horisontal. No es fins el sigle XVII quan la representacio pren la forma definitiva, que persistix en l´actualitat, en l´introduccio del vertical sistema aereu ´tramoya barroca´ en l´aportacio de varis artefactes que en la ´Consueta´ de 1625 es nomenen: ´el Cadafal´, ´el Llit´, ´el Nuvol´ o ´Mangrana´, ´l´Araceli´, ´la Coronacio o Santissima Trinitat´ i l´aparicio de dispars de coets, repicar de campanes, processons d´entrada i eixida, lluita contra els judeus, etcetera.
ELEMENTS DE VALENCIANITAT. SIGNES D’AUTOCTONIA I D’IDENTITAT.
El Misteri o Festa posseix una serie d´elements, signes o detalls de demostrada valencianitat, autoctonia i identitat. Per eixemple, l´aparicio del toponim local en valencià ´Elig´ per a denominar a la ciutat. En el ´Llibre de la Festa de Nostra Senyora de la asumptió dita vulgarment la festa de la Vila de Elig´, en la “Consueta”, com es veu, apareix el valencianissim i autocton nom ´Elig´. En el text d’este llibre de Mestres de Capella es troba la carta que en 1625 Gaspar Soler Chacón, mestre de capella del Misteri (que en eixe any fa una copia de la “Consueta” original), li dirigix a Honorat Martí de Monssi, familiar seu i cavaller del Sant Ofici de la Santa Inquisicio de la ciutat de Murcia i son districte i capità de Sa Magestat. En el text de la carta i en l’argument i en la partitura de la “Consueta”, escrits en valencià antic, es repetix varies vegades la paraula ´Elig´ i apareixen formes autoctones com ´lloch´ (sent muda la h), ´señor´ (en ñ), l´articul neutre ´lo´, la preposicio ´ab´, la conjuncio ´y´, l’adverbi “ans”, les terminacions llatines ´atio´ (com en ´contemplatio´, ‘consolatio’, ´asumptio´), els pronoms “nos” i “vos”, la modalitat ´serviçy´ (en ç i y) o la variant “servey” en y grega (reminiscencia migeval provençal) i una mencio a la llengua valenciana: ´En cas que devot lector li semble esta nostra llengua valentiana per ser ella en si breu y tan mal llimada no repare en lo que ella es si en lo que significa...´ Per tant, l’autor, Soler Chacón, demostra tindre consciencia del nom de la parla del Misteri i de sa categoria de llengua. I el text de la ´Consueta´ s´inicia en l´introduccio ´Consueta de la Festa de la Assumtio de la gloriossisima Mare de Deu dita vulgarment la Festa de la Vila de Elig ques celebra a catorze y a quinze de agost perpetuament´. Aixina mateix l’erudit ilicità Claudiano Felipe Perpiñán va fer una copia o traduccio en castellà de la ‘Consueta’ en l’any 1700.
Tambe son elements de valencianitat la figura del ´Nuvol o Mangrana´ (localisme ilicità) representat per un artefacte aereu en forma de la fruita del magraner, tipica autoctona ilicitana. No es va poder trobar millor signe d’identitat que la fruita ilicitana “Mangrana”. Tambe podia haver segut triat un datil, fruit tambe autocton ilicità, pero els que incorporaren este artefacte i la tramoya en el Barroc optaren primer per un nuvol de color blau (inicialment) i posteriorment canviaren de nuvol blau a la roja “Mangrana”. I seguint en els elements de valencianitat, auctotonia i identitat, previament al començament d´abdos parts del ´Misteri´, en les Salves o Vespres (entre les 5 i les 6 de la vesprada del 14 i 15 d´ agost, abans d´iniciar-se cada acte), es reciten uns goigs o gojos trets d´un antic llibret barroc d´oracions a la Patrona el qual mante un grafic o gravat a ploma de l´epoca en el que es veu l´image de la Verge en el titul ´Goigs de la Vila de Elig a la Verge de la Assumptió´. Estes oracions varen ser impreses i editades en la ciutat de Valencia en l’imprenta de José Estevan ubicada enfront del forn dels Salicofres.
Josep Esteve Rico i Sogorb
Academic corresponent en l'Institut d'Estudis Valencians per la vila d'Elig
Publicat en la web i bolleti de l'Institut d'Estudis Valecians: https://inev.org/va/contingut/el-misteri-delig
***************
LO MISTERI D´ELIG, PRIMERA PARt: “LA
VESPRA”
Acabades les solemnes vespres de l´Assuncio de la Verge, cantades sobre el
mateix escenari de la Festa o Misteri d´Elig pel clero de la Bassilica de Santa
María, s´inicia el primer acte de la representacio sacra ilicitana el dia 14 d’
agost, el qual es conegut com ´La Vespra´ (en castellà ´víspera´, dia anterior)
diferenciant-se del segon acte, ´La Festa´ que tindrà lloc el dia següent, el
15, festivitat de la Patrona i celebracio del Dogma Universal de l’ Assuncio de
la Verge Maria.
Misteri d´Elig. L´Ascensio i coronacioA les 6 de la vesprada ix la comitiva que des de la propenca ermita de Sant
Sebastià conduix als actors del drama assuncioniste fins la basilica.
Encapçalen la comitiva l´ Arciprest de Santa Maria i els Cavallers Electes i
Portaestandart que vestixen de frac o chaqué i porten els dos primers una vara dorada
en senyal d´ autoritat i este ultim el peno o estandart de la Confraria de la
Verge. Darrere van els personages de l´ obra seguits per membres del Patronat
del Misteri, organisme encarregat de l´ organisacio i custodia del drama
assuncioniste. La breu marcha fins la bassilica l´obri la Banda Municipal de
Musica que interpreta un pasodoble compost pel mestre Alfredo Javaloyes, music
ilicità, titulat ´El Abanico´.
L´escenificacio escomença quan apareix la Verge i ses donzelles acompanyants en la
porta principal del temple. La Verge es representada per un chiquet de curta
edat vestit en una tunica blanca i un mant blau, portant sobre el cap una
corona o diadema dorada. Son acompanyament està format per Maria Salome i Maria Jacobe,
tambe chiquets, que vestixen similar a la Verge i porten escrits els noms en
les corresponents corones. Igualment formen part de l´acompanyament dos angels
de coixi -aixi nomenats per portar en ses mans coixins de vellut roig- i quatre
angels de mant que van agarrant el mant de la Verge. Tots estos personages son
representats per chiquets, ya que l´orige liturgic del teatre religios migeval
no permitia la participacio de dones.
En quant els chiquets actors entren per la porta de la basilica, sona
l´orgue. Tant la Verge Maria (´la Maria´, com es coneguda popularment pels
ilicitans) com el seu acompanyament queden molt a prop de la porta principal, a
l´inici del ´andador´ o corredor (`pasillo´) en forma de pla inclinat que
conduix des d´ este lloc fins l´escenari o ´Cadafal´ (´catafalco´), estructura
quadrada de madera construida entre el crucer i el presbiteri. Mentres tant, l´
Arciprest i els Cavallers Portaestadart i Electes pugen per l´andador i ocupen
ses cadires instalades en dos zones amples del corredor, justament al costat de la
porta del taulat. El chiquet que representa a la Verge, mirant cap a l´ altar
major de la basilica, canta a ses companyeres, les Maries Iacobe i Salome,
demanant-les ajuda en dia tan important per ad ella. Els components de l´
acompanyament marià li responen en atre cant en el que manifesten sa absoluta
fidelitat.
La Maria alvança uns passos i, agenollada damunt dels dos coixins rojos que
porten els angels que l´acompanyen, expresa son desig de reunir-se en son Fill,
JesuCrist. Maria, sempre envoltada pel seu acompanyament, escomença l´ascens per
l´ andador. En son cami es dete en tres ocasions. En cadascuna d´ elles
s´agenolla damunt dels coixins i girada cap a uns menuts grups escultorics
colocats en els pilars del temple i que representen escenes del patiment i mort
de Crist, realisa una especie de Via Crucis rememorant la Passio del Senyor. El
primer d´ estos chicotets altars representa l´Hort de Getsemani i la Verge
entona una copla davant mateixa. Uns passos mes avant es dete front a la
representacio del Mont Calvari proseguint el cant i finalment s´ agenolla junt
al Sant Sepulcre on conclou la dita copla.
Acabats estos cants, l´acompanyament continua son ascens cap al Cadafal.
Este, de forma quadrangular i cobert en una grossa estora dels mateixos colors
blaus (atre signe de valencianitat i d´ espiritualitat) que la de l´ andador,
està envoltat per un menut passamans de barrots salomonics. Sobre esta baranda
lluïxen dotze ciris que allumenen l´escena. A l´esquerra, podem contemplar un
llit cobert de vels blancs. A la dreta, huit cadires destinades als personages
de l´acompanyament marià. La Verge s´ agenolla sobre el llit, de cara a la
porta major del temple, i les dos Maries i els angels de coixi i de mant es
situen a peu al seu voltant. Des d´este lloc torna a manifestar son
incontenible desig de trobar-se en companyia de son Fill.
Finalisada la peticio de Maria, s´ obri la porta del ´Cel´ que, per al
´Misteri´, es simula en la cupula de la basilica. Este cel es una llona,
llançol o llenç pintat en nuvols i angels i tapa completament l´ anell toral de
la cupula. Solament una obertura quadrada, que coincidix en el centre del
Cadafal, pot obrir-se i tancar-se mijant unes portes deslisables, les Portes
del Cel. Pel buit que deixen estes portes escomença a baixar un aparell conegut
com a ´Núvol o Mangrana´ (´nube o granada´) que realisa la seua aparicio en
forma d´ esfera i suspes per una forta i grossa maroma de cordes d´ espart. Es
de color grana, roig fort o vermell i son exterior es troba adornat en dibuixos
geometrics o peçes metaliques de color dorat. De son inferior extrem penja una
cua d´ or.
Una vegada traspassada la porta del cel i mijant tirants de corda, la
magrana escomença a obrir-se en huit ales, branques, gallons o gajos. En son interior,
totalment recobert d´ or i pell, es descobrix un chiquet que, vestit en tunica
i en ales de plomes en la seua esquena, figura ser un angel. En ses mans porta
una Palma Dorada. Esta obertura del cel i eixida de l´ aparell aereu es
realisada en musica de l´ orgue, volteig de campanes i dispars de coets de tro.
Quan el nuvol ha baixat alguns metros, acaben les citades mostres d´ alegria i
l´angel, despuix de deixar caure un mocador ple d´ or i pell tallat en
fragments en els que es figura una finissima pluja d´or, inicia son cant en el
que saluda a Maria i li anuncia que Crist ha escoltat sos precs i accedix a sos
desijos.
Quan la ´Mangrana´ arriba al Cadafal, els components de l´acompanyament de
la Verge s´ apresuren a acostar-se a l´ aparell i desnyugar els lligaments que
asseguren al chiquet actor en la seua baixada. Una volta lliurat, l´ angel s´
acosta al llit de Maria i agenollat davant d´ ella, li entrega la simbolica
Palma Dorada despuix de tocar-la en els llavis i la front com a gest
reverencial i salutacio, gest tradicional en les religions semitiques. La Verge, en el mateix ceremonial, pren el singular
obsequi i expressa al mensager de Crist un nou desig: que els apostols es
troben presents en el moment de la seua mort. Escoltada la seua peticio, l´
angel puja de nou a la Mangrana on, despuix de ser nyugat atra volta en una
forta correja per ad evitar qualsevol accident, inicia l´ ascens cap al cel mentres
manifesta la confirmacio dels anhels de la Verge. A l´ arribar l´ aparell a les
portes del cel, s´obrin en les mateixes mostres d´ alegria que en la primera
ocasio. I una volta tancades les ales de la Mangrana, començarà esta ad entrar
per les dites portes.
En el Cadafal, quan la magrana o nuvol es troba a pocs metros del cel, els
angels i les Maries saluden a la Verge realisant una genuflexio davant d´ ella
i passen despuix a les cadires preparades en la part oposta de l´escenari.
Tambe s´ alçaran dels seus llocs els dos Cavallers Electes, els quals ixen per
l´ andador al carrer. Tal accio, que hui unicament te un valor simbolic, nos
recorda l´ epoca en que estos cavallers eren els que organisaven el Misteri per
encarrec del Consell Municipal de la Vila o ajuntament antic. Ademes, dirigits
per l´arciprest de la basilica, que actuava com a mestre de cerimonies, eixien
en busca dels diferents actors que, preparats en la propenca ermita de Sant
Sebastià, necessitaven ser introduits en escena en el moment adequat. Estos
cavallers tambe realisaven, per tant, la funcio d´ autentics traspunts
teatrals.
Instants despuix d´ haver-se tancat el cel darrere de la magrana, tornaran
a ocupar sos sillons els Electes que simulen, d´esta manera, haver anat fins la
capella de Sant Sebastià per ad indicar a l´actor que interpreta el paper de l´
apostol Sant Joan, un tenor liric, que ha arribat la hora o moment de la seua
intervencio o entrada en escena. Apareix, puix, dit apostol al peu de
l´andador. Vestix una tunica de color blanc com a simbol de purea. En sa ma
esquerra porta un vell llibre de pergami que simbolisa son propi evangeli. A
mida que puja pel corredor central, va fent gests i ademans d´extranyea davant
la incomprensible força que l´impulsa a recorrer tal cami. Cap la mitat de
l´andador, quan descobrix a la Verge agenollada en son llit, Sant Joan camina
mes rapit i la saluda en un abraç de germanor. Tambe li manifesta sa alegria per tan
inesperat encontre. Maria indica al discipul predilecte de Jesus tot quant li digue
l´ angel de la magrana, es a dir, la proximitat de sa mort. Ademes, a l´acabar
son cant, entrega a Sant Joan la palma qui rep l´obsequi besant-lo i tocant-lo
en la front a manera oriental i entona un cant trist i ple de
sentiment. Seguidament es traslada cap a l´ entrada a l´escenari o cadafal i
mirant a la porta major de la basilica crida a sos companyons en l´apostolat.
Despuix torna a cantar-li a la Verge, expresant-li una volta mes la seua
tristor i el seu desconcert.
Mentres Sant Joan dedica a Maria est ultim cant, comença a pujar per l´
andador l´ apostol Sant Pere. En ses mans porta, com a representacio simbolica
unes grans claus dorades en recort d´ aquelles que Crist li donà de les portes
del cel. Cal senyalar que este personage, com atres dos mes que indicarem mes
avant en son moment, ha de ser representat a la força i per tradicio religiosa,
per un sacerdot donat el seu caracter sagrat.
La "Mangrana" a punt d’ entrar en el cel
Sant Pere, un baix liric, efectuant els mateixos ademans de sorpresa que
Sant Joan, puja a poc a poc per l´ andador. Una volta davant del llit de la
Verge, la saluda posant-li les mans sobre els muscles, i posteriorment, abraça
a Sant Joan, i immediatament es dirigix a Maria cantant en greu i fonda veu. Al
temps que resonen les notes d´ este cant, ascendixen per l´ andador sis
apostols que igualment simulen extranyea. Despuix d´ entrar en el cadafal,
s´acosten al llit i saluden a la Verge besant-li les mans i fent una
genuflexio. Tambe saluden a Sant Pere i a Sant Joan en abraços d´ amistat i
germanor. U d´ estos sis apostols es el Mestre de Capella o Director Musical
del Misteri que, caracterisat com un personage mes, podra dirigir els cantics
de manera discreta i sense que el public note sa presencia.
En l´ andador i en el mateix moment, comença atra escena coneguda com a 'Ternari'. A l´inici del corredor inclinat coincidixen tres apostols, un tenor,
un bariton i un baix. Cadascu entra per una de les tres ultimes portes de la
basilica: Porta Major, de Sant Agatangel (Patrò d´ Elig) i de la Resurreccio
(erroneament coneguda com a Porta de Sant Joan). U d´estos apostols es el
peregri Sant Jaume vestit en tunica adornada en conches marines, capell a l´
esquena i bacul o vara en carabassa per a l´ aigua. Esta entrada simultanea per
tres accesos diferents simbolisa l´ encontre dels discipuls de Crist en un
crucer de tres camins. Els apostols es saluden entre si i asombrats davant del
fet de vore´s reunits, canten a tres veus i a tres temps. Finalisat el cant,
els tres apostols s´encaminen cap al cadafal. Entren en el mateix i, com els
discipuls que els precediren, saluden a Maria, a Sant Pere i a Sant Joan.
D´esta manera es reunixen els apostols, tal i com manifestà l´ angel del nuvol,
al voltant del llit de la Verge. Unicament, es dona una excepcio, Sant Tomas no
apareixerà fins el final del segon acte o ´La Festa´ a l´estar molt llunt,
predicant en les Indies, com es menciona en diferents evangelis canonics i
apocrifs i segons la tradicio cristiana.
Els apostols entonen un singular cant que apareix escrit ademes de en
valencià, tambe en llati. Es tracta d´una Salve dedicada a la Verge que es
iniciada pels apostols agenollats. Despuix del primer vers, es posen en peu i, a
partir d´ este moment, van fent fondes inclinacions per grups de veus (tenors,
baritons i baixos) a mida que es desenrolla el cant. L´ultim vers de la Salve
coincidix en la caiguda de genolls de tots els apostols excepte Sant Joan que,
portant la palma dorada, es l´unic personage que sempre roman de peu a lo llarc
de l´ obra. Instants despuix s´ alça Sant Pere i, canta dirigint-se a Maria.
Torna a agenollar-se Sant Pere. Les Maries i els angels abandonen ses cadires i
es coloquen en la capçalera del llit. El chiquet que interpreta a la Verge
arreplega un ciri ences en ses mans. Es el preludi de sa mort. En veu
entretallada i trista recomana a sos fills, els apostols, que soterren son cos
en la Vall de Josafat. Despuix de les ultimes notes del cant, cau Maria com a
morta sobre el llit. Els apostols i les Maries acompanyant s´acosten ad ajudar-la.
Tots els personages existents en l´escenari entaulat, ademes de simular un
intent d´ auxili a la Verge, en sa actitut intenten amagar a la vista del
public una interessant part de la tramoya del drama sacro que te lloc en eixos
moments. L´actor que figurava ser la Mare de Crist, despuix de desplomar-se, es
fet desapareixer en l´interior del cadafal mijant un escotilló situat baix el
mateix llit. A continuacio, ascen a la superficie del llit una menuda
plataforma en l´image de la Verge de l´ Assuncio, Patrona d´ Elig, en actitut
jacent. Aixi queda incorporada a l´escena la figura de Maria venerada en la
basilica ilicitana. Presenta el rostre cobert en una maixquera, en la que els
ulls apareixen tancats en el fi de representar sa mort en major fidelitat.
Davant del cos de la Verge reclinat ad lo llarc del llit, els apostols, que porten
veles enceses en ses mans, entonen un bell cantic funebre en el que expressen
l´esperança de la futura resurreccio.
Expirat el cant emocionat dels apostols, s´obrin de nou les portes del cel
i inicia el descens un aparell aereu denominat ´Araceli o Resselica´. Es tracta
d´ un artefacte en forma de retaule, construit de ferro i forrat totalment d´
or i pell. Està compost de quatre repises colocades simetricament al voltant
d´un buit central. En les plataformes apareixen agenollats dos angels adults
que toquen una guitarra i un arpa. Les repises inferiors les ocupen dos angels
chiquets en guitarres menudes. El buit central està destinat al ´Angel Major´,
que apareix de peu i revestit en ornaments sacerdotals puix este personage
tambe ha de ser inpretetat per un religios. En quant la Resselica ha traspassat
les portes del cel, una pluja d´or i pell, cau sobre l´ escenari. El cor
angelic inicia son cant comunicant a Maria ses proximes Resurreccio i Assuncio.
A l´arribar l´Araceli al cadafal, sense detindre son cant, l´Angel Major
arreplega una chicoteta image de la Verge vestida en vels blancs que li oferix
u dels chiquets de l´ acompanyament de Maria. Esta minuscula talla representa l´anima
de la Verge. En aço es simbolisa de forma visual la separacio de l´esperit i
del cos, es a dir, la mort efectiva de la Mare de Crist. En son ascens, els
angels entonen les mateixes estrofes que cantaren en sa baixada. I en
l´arribada de l´Araceli al cel conclou el primer acte del ´Misteri´.
Finalment, l´arciprest de la basilica i els Cavallers Portaestandart i
Electes, entren en el cadafal, besen els peus de l´image difunta. Igualment
procedixen les Maries, els angels de l´acompanyament i els apostols. D´estos,
l´ultim en fer-ho serà Sant Joan, qui, ademes, deixa sobre la figura de la
Verge, creuada sobre son pit, la palma dorada. Seguidament ixen els actors cap
a l´ermita de Sant Sebastià, on es desprendiran de ses vestidures fins el dia
següent en que tindrà lloc la segona i ultima part del ´Misteri´, coneguda com
´La Festa´, acte que te el seu moment culminant en la coronacio de la Verge despuix
de sa resurreccio i assuncio als cels.
Per Josep Esteve Rico Sogorb
(Publicat en la web de l' Institut d' Estudis Valencians)
