Unitat del valencianisme politic 

DES DEL SUR  

VENTS D’ UNIO 

En el sur, el Valencianisme no es veu ni es sent igual que en el centre o cap i casal. Mentres en la zona central del territori autonomic els valencianistes de cada sector estan a la grenya enfrontats i protagonisant desunio i divisio entre tots ells i demostrant una dificultosa incapacitat d’ enteniment i de consens; aci en el sur nos llamentem de la situacio observant com s’està perdent un temps valuos. Nos sentim impotents per no poder fer res al respecte degut a que som molt menys i estem debilitats en quant a mijos, recursos humans i estructures.

Es penos que el Valencianisme Politic continue fragmentat i en divorci i que el PP s’aprofite per a vendre’s com l’ unica opcio valencianista quan no ho es. Al menys de forma total o pleno, no ho es. Fins ara no han fructificat els intents d’ acostament per ad aglutinar una gran força electoral cent per cent valencianista i d’ estricta obediencia valenciana. De cara a les proximes votades crec que cal reintentar-ho. Estem davant de l’ultima oportunitat abans d’eleccions per a crear eixa gran aliança de tots els valencianismes politics tricolors –dreta conservadora regionalista, centrisme moderat, independents localistes, nacionalisme lliberal, nacionalisme progressiste, republicanisme valencianiste- que en lo minimament basic coincidixquen, perque el poble valencià, fart i desconfiat de les majories absolutes, ho demana. Com tambe ho demanen les bases dels varis partits i mini partits valencianistes que hi ha en estos moments. Per aixo, si estos partidets s’alien, el Valencianisme Politic entraria en les Corts i ajuntaments. 

Aci esperem resultats. Perque quan el cap i casal funciona, el Valencianisme alvança reviscolant en el sur. Anem a remolc de vosatres. I que soplen per fi ‘vents d’ unio’. Com escrigue Ausias March, el millor poeta valencià de la nostra historia:  "Velen e vents han nostres desigs complir". Ixcà se faça realitat eixa unio del valencianisme politic. 

Per Josep Esteve Rico Sogorb

Escritor i periodiste

(Publicat en diari Valencia Hui) 

 

Analisis d’una situacio  

DES DEL SUR 

Depressions, canvis i etapes 

Es pot caure malalt físicament o decaure abatut i fatigat, ‘cremat’ per diverses circumstancies que com a gotes s’ acumulen en un simbolic got d’ aigüa arribant a rebossar-se o colmar-se.

Es l’instant crucial d’una persona –tambe d’una entitat, esta la componen persones- en que les forces se'n van, la ment es bloqueja i l’ anim i la voluntat fallen. Es l'inflexio o ‘impasse’ en el cami de la vida de l’individu o de l’associacio.

Es igualment, un moment d’autoanalisis, de reflexio al voltant dels esforços que s’han estat fent des de temps arrere durant una etapa. Un moment en que es qüestionen totes les coses realisades i pendents o inclus les per fer-ne. Un instant en que es sopesen els pro i els contra de tot i que es juja si ha servit d’algo i si valdrà la pena seguir, continuar en la mateixa llinea o es millor abandonar, deixar-ho tot o aplicar canvis, moficacions, reformes. Es a dir, renovar-se.

Quan una persona es percata o una entitat es dona conte de tot aço sorgix la ‘crisis’, brolla l’ esclafit o ‘explosio’ entre gran tensio animica i molta pressio nerviosa i seguidament apareix la ‘depressio’: soletat, tristor, decaiment, fatiga, apatia, desmotivacio, abatiment, etcetera. Estos sintomes solen ser motivats per problemes de tipo economic, professional, llaboral, familiar, sentimental, entre atres.

I en tot este sindrom –en persones o entitats– es comença a estar i sentir-se a soles –sensacio d’abandonament– deixant l’accio o tasca que es portava fent-se, caiguent en l’inactivitat practicament total i donant-se conte de la gent que s’ha alluntat i de qui encara s’acosta recolzant.

En Elig, una entitat, sos premis i son president es troben ‘cremats’ i malalts sense forces per a seguir i esperant traspassar-ho tot ad algu que vullga. Obligat el relleu. ¿Qui vol?

 Per Josep Esteve Rico Sogorb

(Publicat en la seua columna de la seccio "Des del sur" en l'extint diari "Valencia Hui") 

 

Intercomunicar i vertebrar el territori valencià  

 

DES DEL SUR 

 

VIAGERS DE MATINADA 

Una societat alvançada destaca, entre atres coses, per contar en un sistema de transports publics adeqüat a les necessitats de molts ciutadans per exigencies llaborals o per no tindre vehicul  propi. Es cert que este sistema ha millorat i que els mijos usats, en general –menys algunes excepcions concretes i segons els sectors- estan a l’ultima en quant a tecnologia, comfort, comoditat i rapidea.

En el sur hi ha necessitat de comunicacio, de conexio, de vertebracio territorial entre si i cap a Castello i Valencia. La ciutat ilicitana es un important enclau urba que des de l’ antigor mante les necessitats de comunicacio rodada i de transit de persones en els següents municipis: Alacant, Oriola, Murcia i inclos Castello i Valencia. El poble ilicità està prou ben comunicat en tals localitats a traves d’ autocars i de la xarcia ferroviaria.

Si un ilicità vol anar a Monover en transport public -autocar, tren- no pot anar directament. Estos mijos no van ni passen per la ciutat monovera. Cal agarrar un autobus que te deixe en Novelda i d'aci agarrar un que et deixe en Monòver. O agarrar-ne un en Alacant. I d'aci pujar ad un autocar que te deixe en Elda i en acabant muntar en un autobus de rodalies que fa la ruta Elda-Monover i al reves. Lo mateix li passa al ferrocarril. Des de l'estacio d' Alacant a l'estacio d'Elda i d'esta a Monover en taxi o bus de rodalies. Molt de transbordo veig, No hi ha possibilitat directa d'anar a Monover. I parlant del tren, fa anys que l'estacio de Renfe Elda-Monòver no funciona, està tancada, inactiva abandonada. Un important sector de la poblacio monovera reclama que torne a estar activa i porten anys de lluita reivindicativa, campanyes de firmes, etcetera. I cap admninistracio ha fet algo al respecte.

La conexio territorial no es bona ni per avio –en Castello, on l' aeroport es un aeroport "fantasma"- ni en barco, puix per ad anar a Mallorca, es deu partir des de Denia o Valencia. Encara recorde fa anys quan des d’Alacant eixia un gran ferry directament a Palma. Lo roïn es que tardava 12 hores.

Note en falta algunes llinees de trens, actives decades arrere i desaparegudes, especialment les de matinada. Es podía anar i tornar del sur a Valencia i viceversa despres de les 0 hores fins al nou dia, al menys en un expres de llarc recorregut que creuava el llitoral mediterraneu. Si hui existiren tals llinees, moltes persones les usarien. Els jovens ‘passarien’ del coche propi o alie, per seguritat i tranquilitat, sense riscs.

Les autoritats competents deurien restaurar llinees i recuperar servicis de matinada pel be dels viagers i per a vertebrar el territori valencià, perque vertebrar tambe es fer valencianisme.

Por Josep Esteve Rico Sogorb

Escritor i periodiste ilicità. Blogger

(Publicat en forma de columna en la seccio "Des del sur" en l'extint diari "Valencia Hui")

Març i abril del 39 en el Sur Valencià

Vintihuit de març, septuagesim tercer aniversari del final de la guerra civil, i exactament en terres valencianes. Una contenda fraticida en la que en abdos bandos varen haver grups de descontrolats que cometiren atrocitats. Este recòrt posseix una cronologia significativa per al territori valencià, i especialment per al Sur, que cal nomenar “els ultims dies d'un març republicà en el sur valencià', que despuix donaria pas de sobte ad atre mes, el “primer abril franquiste en un sur valencià una vegada espanyolisat”.

Els darrers estertors del març republicà valencià s'inicien previament fora de nostre territori el dia 28 de març de 1939 en l'entrada de les tropes colpistes franquistes en Madrit despuix d’un dur i llarc sege resistit per la seua poblacio heroicament i en evidents penuries tals com la fam i l'escassea d'aliments, mentres el govern i l'Estat republicans fins el moment havien mantingut la seua seu i capitalitat en la ciutat de Valencia, en territori valencià.

Casi a l'unison, l'ultim govern temporal de la II Republica, interi o intern, s'acabava de traslladar (en acabant de caure la ciutat de Valencia, capital provissional de l'Estat republicà) ad una finca entre arboredes nomenada ‘El Poblet’ en el sur del territori valencià, entre les localitats alacantines d'Elda, Petrer i Sax, en la comarca del Mig Vinalopó. En eixa finca, coneguda estrategicament com 'Posicio Yuste' es celebrà l'ultima sessio del consell de ministres del govern republicà presidit pel doctor Joan NEGRÍN immediatament despuix de coneixer la caiguda de Madrit.

Seguint en la cronologia de 'els ultims dies del març republicà valencià', paralelament a la sessio ministerial, restes del derrotat eixercit republicà se dirigiren cap al sur valencià, ad Alacant, l'unica ciutat encara en mans del Govern i en la que encara no havien entrat les tropes colpistes franquistes. L'entrada de l'eixercit de Franco i aliats italo-alemanys seria qüestio d'hores, a lo sum dos dies. Alacant va ser l'ultima ciutat en caure en poder de les tropes “nacionals”.

El govern de Negrín va vore tot perdut i decidi fugir a l'exili. En varis automobils, des de la 'Posicio Yuste' la majoria se dirigi a l'aerodrom d'El Fondò-Manyà en la veïna ciutat surenya valenciana de Monover i junt a la carretera comarcal ad El Pinos, a on prengueren varis avions en direccio a Toulouse i Moscú.

Mentres, en estos ultims dies 28, 29, 30, 31 de març de 1939, fa 73 anys, en el moll del port d'Alacant es concentraren mils de persones, en la seua majoria valencians,  fugint de l'eixercit franquiste que s'acostava des d’Albacete. Entre ells, soldats, milicians, dirigents politics i sindicals, artistes, intelectuals, dones, chiquets, ancians...la majoria sense faltes ni delits en el seu haver. Tan nomes, les seues idees i pertinences a sindicats i partits afins al govern republicà.

 El barc mercant angles 'Stan Brook', gracies a la desinteressada humanitat del seu capità, el mariner gales Archibald Dickson, pujà a bordo a mes de dos mil setcents republicans (majorment valencians) que en el moll havien esperat per a fugir a l'estranger, i burlant el bloqueig del port impost pels barcs de l’ Armada de Franco, va conseguir traslladar-los a Orà (Argelia) despuix d’ un  viage de dos mesos, conseguint salvar-los.  I de fet, molts dels afincats en la ciutat argelina foren valencians (d'ells, molts ilicitans i alacantins)

Les tropes italianes de la divisio 'Littorio' dirigides pel general Gambara entraren per fi a Alacant casi triumfalment per l'escassa resistencia que trobaren en els carrers. Nomes en el port un grup de milicians contraatacà pero foren eliminats.

A partir d'este moment, la situacio donà un gir de 180 graus. Els exiliats estaven en alta mar a bordo del 'Stan Brook' a salvo. Les tropes italianes anaven ocupant el port, a on feren una concentracio en desfilada i foren processonant braç en alt pels carrers de la ciutat.

Agonisà març del 39. La poblacio supervivent alacantina se gità encara republicana el 31 per ad amaneixer franquista al dia següent, 1 d'abril, data oficial del final de la contenda civil, quan Franco emet el seu part de guerra: 'Desarmado y cautivo el ejército rojo... la guerra ha terminado...'

Immediata conseqüencia d'aixo va ser el canvi de signe politic de l'ajuntament alacanti instaurant una gestora provissional formada per afins a l'alçament i bando 'nacional' o franquiste i la posta en llibertat dels presos de dreta catolica (que tambe els hague i que tambe patiren a mans d'uns pocs exaltats que operaren dins de la llegalitat republicana) en la seua majoria valencians. Molts d'estos represaliats tampoc tenien delits i nomes patiren per les seues idees, riquea, o per anar a missa, principalment.

Recordem a tots aquells valencians (alacantins, castellonencs, valencians) que patiren eixos ultims dies de març republicà. Als bons i honrats valencians republicans, que els hague entre tots ells. Als bons i honrats valencians no republicans, que tambe els hague. Per ells, per tots, recordem la lliço de la memoria historica per a que jamai se repetixca, per a que cap valencià patixca per les seues idees, per a que mai se succeixquen en terra valenciana ni 'darrers dies de març republicà ' ni ‘primers dies d’ abril franquiste’. I com digue Azaña, 'Pau, Pietat, Perdo'. Sense rencor.

 

Josep Esteve Rico Sogorb

 

DEL IEC, L'UNITAT LLINGÜÍSTICA I L'ETNOCIDI CULTURAL Josep Esteve Rico Sogorb

(Escrit segons la Normativa Ortografica de la Real Academia de Cultura Valenciana coneguda com a Normes d' El Puig, respectar la seua redaccio)

Quan alguns valencians no han "digerit" encara tal noticia -crec que no ens acostumarem- atres hem reaccionat. 

No qüestionare la dubtosa i irregular llegalitat d'una subseu del gens nostre "Institut d'Estudis Catalans" (IEC) en la provincia germana de Castello. Darrere n'hi han ocults interesos soci-economics i politic-culturals contra la Comunitat Valenciana dissenyats per poderosos "lobbies" del catalanisme extremiste baix la quimerica "unitat de la llengua" mijant una absoluta ingerencia en els nostres assunts i competencies com ad autonomia; clar atentat contra l'identitat diferenciada del Poble Valencià. 

No es de rebut. Estic segur que a pesar del discutible "unitarisme llingüistic" com a excusa per ad ubicar eixe organisme alie en la nostra Comunitat, a l'inversa, ni els catalans ni el seu govern haurien acceptat una atra ingerencia similar per part dels valencians en son territori i contra les seues competencies autonomiques. 

Com des de fa anys, patim accions externes estrategicament programades en l'objectiu de vulnerar el nostre sentiment de poble diferenciat i les propies senyes d'identitat per a que en un futur quedem integrats o diluits dins del "omnivor" veï -Catalunya- . I si per ad aço, l'idioma valencià, -nostra llengua ancestral transmesa de pares a fills- ha de desapareixer disolt en la parla germana -"fraticidament"- : el catala; puix aixi sera.... per a resignacio de molts, rabia d'uns atres, passotisme dels mes i satisfaccio d'uns pocs individus i organismes de Catalunya en la complicitat de les nostres pusilanimes autoritats "valencianes". Despuix, plorarem. Sera el llament d'un poble vençut, covart i extinguit. Uns atres, els "colaboracionistes", brindaran sobre els residus de la Cultura i la Llengua abans mes floreixents i esplendoroses d'Europa. Tot un ETNOCIDI en majuscules.

Josep Esteve Rico Sogorb*

* Membre de:  Plataforma Civica per la Defensa de la Llengua Valenciana, Plataforma Normes d' El Puig, del Front per les Identitats i Llengües Amenaçades, Plataforma "No hablamos Catalán"

II CONGRÉS DE LA LLENGUA VALENCIANA

VALENCIA CIUTAT

PALAU DE CONGRESSOS 26, 27, 28 NOVEMBRE DE 2003

PONENCIA – COMUNICACIO

TITUL: 

“APORTACIONS A L’ IDIOMA VALENCIA DES D’ ELIG: EL SUR OPINA”

DEL GRUP CULTURAL  ILICITÀ RV TONICO SANSANO D’ ELIG

Presentada per Josep Esteve Rico Sogorb

President  Grup Cultural  Ilicità rv Tonico Sansano-Elig

(Escritor i periodiste. Titulat Mig en Valencià per L’ Universitat Politecnica)

El Grup Cultural Ilicità d’ Elig com a entitat des de 1976 fent valencianisme i ilicitanisme –abdos coses van paraleles i unides- defensora i promotora de l’ identitat valenciana en les nostres ciutat i comarca, sensible a la problematica i necessitats de la llengua, usuaria de l’ idioma valencià parlat i escrit; es presenta en este conclau o congrés 18 anys despres de fer-ho tambe en una comunicacio del llavors president del GCI Josep Marin Morell en aquell precedent pioner que fon el I Congrés celebrat en la nostra ciutat d’ Elig  del qual este congrés es continuacio.

Hem recollit en este treball que presentem aci, diverses consideracions, modificacions, reformes, valoracions i aportacions per al present i futur del nostre idioma autocton buscant enriquir-lo, potencianciar-lo, millorar-lo i actualisar-lo fent-lo mes accesible, facil i comodo per a tots: castellàparlants, valenciàparlants i tambe, -¿per qué no?- per als inmigrants estrangers –un fenomen al que no podem ser aliens i que pren cos dia a dia i que en un plaç no molt llarc influirà en la situacio social i llingüistica del territori valencià-.  Tot aço, clar està, des de la perspectiva o punt de vista de valencians del Sur que volem complementar i pluralisar l’ estandar global o generic valencià de la normativa d’ El Puig.

Esta ponencia o comunicacio no es una tesis doctoral en filologia ni ho preten ser. Ni soc filolec ni m’  atribuixc coneiximents en tal materia ni vullc suplantar a cap filolec. Per aixo m’estalviaré les numeroses cites bibliografiques  d’autors reconeguts. Este treball es un document resum i basic de lo que els ilicitans –valenciàparlants d’ Elig- i de la seua comarca –i inclus els demes parlants surenys- nos agradaria i satisfaria que fora, tinguera i oferira la llengua valenciana estandar de les nostres normes d’ El Puig: paraules, grafies, reformes, canvis normatius, eliminacions i noves inclussions en diccionaris-gramatiques-vocabulari-diccionari enciclopedic-correctors-traductors ; hui per hui encara en la discutida potestat i autoritat academica de la Seccio de Llengua de la RACV.

La filologia i la sociollingüistica evolucionen i fan modificacions, millores, actualisacions. Al menys atres llengues si, pero el valencià, el nostre, -Normes d’ El Puig- du un parentesis de llarcs anys sense actualisar-se a les necessitats socials. I crec –creem- que ya es hora d’ obrir-lo a la societat adeqüant-lo a la realitat actual.

Fa anys la tendencia filologica majoritaria va ser no aceptar, rebujar i minusvalorar les paraules propies autoctones, uniques i genuïnes d’ un municipi o comarca; o siga, els localismes, per considerar-los dialectals, incults, acientifics i vulgars. Com que no tenien cabuda en els estandar dels idiomes. Globalisant i estandarisant d’ esta forma anulaven la riquea plural, variada i heterogenea localista que tot idioma conté. Hui en canvi, s’ han donat conte que a pesar de l’ estandarisacio-globalisacio normativa, els parlants, el poble continua utilisant els localismes. No han pogut del tot acabar en ells. I han canviat de sistema. El castellà i el català son eixemples. Tant la RAE com el IEC acepten acompanyar a la paraula estandar, un sinonim minoritari localiste com els americanismes en l’ espanyol o les paraules valencianes, araneses, provençals, mallorquines que el català ha integrat. Enciclopedies com la Espasa-Calpe (vora aixo de “dícese en america, en chile o en México...”)  i els vocabularis del IEC ho refleixen molt be (eixemple de sombrero: capell /barret), demostrant que poden perfectament conviure els genuïns localismes junt al terme estandar i global.

El nostre valencià, les normes d’ El Puig –ull, soc conscient de que es un ardu treball, ample, llarc, gran, complexe, dificil i complicat pero no imposible- en este tema que plantege te una assignatura pendent. La RACV -em consta- està acabant des de la seua secretaria –espere que siga pronte- un Diccionari

Enciclopedic  o enciclopedia-diccionari-vocabulari que recollirà precisament si no m’ equivoque per primera vegada en l’ historia de la llengua valenciana moltissims localismes sinonims del lexic estandar.

El GCI i servidor, hem aportat a esta iniciativa - a consulta de la propia secretaría de la RACV – junt a atres entitats i persones del sur que ho feren per les seues respectives zones, una relacio d’ autoctones paraules genuïnes, uniques, i propies d’ Elig i la seua comarca. I eixa relacio volem aportar-la a este congrés instant a que siguen aceptades-aprovades i integrades a l’ estandar en les publicacions pertinents. Afegir totes estes formes mes o manco locals als proxims diccionaris de la RACV, podria significar tambe una major acceptacio de les Normes i lexic d’esta, en estes comarques en les que actualment son menys acceptades que en les comarques centrals.

Son paraules, fixe’ns vostens, uniques en la ciutat i camp d’Elig. Conservades ad lo llarc dels sigles i transmeses hereditariament. Es lexic quotidià relatiu a llavors, treballs diaris i fruits i utensilis de la naturalea i la societat. No son paraules rebuscades sino senzilles i d’ us popular. Veja’m alguns eixemples de la llarga recopilacio que hem conseguit:

.-encarnella............carxofa, alcachofa  (està en el diccionari de milacre)

.-escarmundar........podar, podar

.-abelollat...............atontat, atolondrat, alelat.

.-apaput..................palput, abubilla

.-asimbori...............estupit, estupido

.-arrempuixar.........localisme en comarques mija i alta del Vinalopó, "empuixar": “espentar”, (es variant valencianisada derivada del castellà EMPUJAR ) 

.-chibar...................derivat de “estibar”. Localisme zones alta, baixa i mija del Vinalopó, significa “espentar”, empujar

.-atressar.................atressar a correr, posar-se a correr, eixir corrent

.-balona..................part ampla del tronc de la palmera

.-tabala................... penca que queda al tallar la rama de la palmera

.-bobiló o bobilot....abello, abellot, abejorro

.-bosseres................barbeta i part al voltant dels llavis, que s’ embruta al  menjar  o beure /boca de rap, bocazas

.-befada...................onejada, tufo, mal olor, hedor

.-bomir....................sumbar, (so, fer sumbits) // queixar-se, protestar

.-bossí......................part estreta de l’ esofac, previa a l’ entrada a l’ estomac

.-calfonada...............calentura, febra

.-candit…………….madur, dolç. Del datil ilicità madur i dolç (de l’ arap “cande” : madur  i dolç)

.-carpit…………….s’ aplica a qui està mort de fret, gelat.

.-tenat……………...nom d’ una classe de datil ilicità distint al tenat

.-carrac…………….vell, deteriorat, envellit, demacrat, decrepit

.-sedaç o cedaç……estoreta feta en les fibres o fils entramats que ixen en la soca de les palmeres

.-catinau, garrinyau...En comarques miges del sur: cria, pardalet menut i enclenc del niu//Persona enclenc, poca cosa, debil. /// “Caganius”,“cria, pollet menut o benjami d’una niuada”.

.-cociol…………….llibrell –barreño- gran fet de fanco argila

.-copina....................ram o ramell de flors

.-corbalà...................cormora, cormorán, (au aqüatica)

.-cornijal...................canto, raco, raconera

.-cuquell....................olives adobades en oli, ditet coent i orenga

.-fogasseta.................Tonya., Pastiç o biscuit cuit en forn o fogaça, propi de Mona de Pasqüa,  sense ou

.-sebail......................cistella per a baixar els datils ilicitans de la palmera

.-chollar-se…………tallar-se el pel, el monyo, pelar, mondar

.-chafungue...............terreny humit ple de fanc

.-chalefa……………s` aplica a les pedorretes, ventositats

.-defora, a defora.......expressio aplicada al camp, afores de la ciutat

.-desgaritat................estropejat, trencat, desarmat

.-desgronsar..............afluixar, soltar, desarticular

.-devés, DEVERS.....indica distancia i direccio, es sinonim de “cap a, de vers,  vers” , hacia, anar a, dirigir-se a, es molt usada en el sur

.-engorrifiar..............enganyar

.-ensa........................reclam de caça, trampa, encarnada, esc, sege de peixca, sedal

.-ensolfatar..............."solfatar", fumigar, desinfectar arbres (derivat del sulfat quimic del producte que s’ utilisa)

.-entaconar...............polinisar fecundar, fertilisar manualment la palmera ficant la llavor en la palmera femella

.-enviscar..................ficar tela, lliga, ret,corda per a atrapar pardals/enganyar/atraure/engatusar/

.-esbalaïr-se..............desmayar-se, perdre el sentit ///esglayar-se, espantar-se, asustarse

.-escaldufat...............bla, refinat, remilgat, debil

.-escarmundar...........podar, desmochar palmeres

.-espertugó................sacudida, espenta, esclafit, sobresalt

.-esquifet..................aspre, que fuig, esquiu (huraño)

.-estibar.....................s’ aplica a espentar, espentejar (empujar)

.-estufós....................s’ aplica en el sentit d’ enfadat, airat

.-faenafuig………… gandul,, que fuig del treball

.-falsa........................s’ aplica al traster, andana, -desvan-buhardilla-

.-gosfartó..................famolenc, menjador, galduf, gloto, farto,

.-fassegures (derivat de farcidures) pilotes o albondigues  del pucher

.-farcidures…………pilotes o albondigues del pucher

.-ferrabraç.................violent, vehement,

.-ferret……………...forrellat

.-feseta o faseta….....falç de chicotet tamany

.-furri.........................s’ aplica a la ictericia

.-gabre.......................mascle de l’ aneta real

.-galipot.................s’ aplica a la porqueria, mugre, alquitra

.-gambosi...............s’ aplica al llaurador

.-gargallo...............gargall, gargara, pero tambe escopinyada

.-gramantú..............gramantol, bogavante

.-greixer, (o)...........ogre, home del sac, que dona por als chiquets

.-llamparonada........taca gran, mancha

.-llanternada............colp

.-llapó......................escopinyada de saliva espesa

.-magarrufa..............objecte menut i irregular en to despectiu

.-mallancó...............que passa de chiquet a home

.-acha, es.................antorcha, tea feta de fulles de palma i fils de tronc de palmera

.-aliacada.................tint groc de la pell, ictericia

.-amujolat.................pasmat, embobat

.-asaonat...................madur, gros, entrat en anys i en exces de pes i tamany

.-betumer..................enllustrador, limpiabotas, que unta de betu, d'aci el nom

.-bollitori..................bollit, fet de ceba, creïlla i verdures

.-bombeta………….pera, bombilla lámpara de llum

.-borrar....................s’aplica al broll i germinacio de les plantes

.-brahó.....................contraccio del braç o del bíceps

.-bufador..................presuntuos, presumit

.-caganyiu................poqueta cosa, alfenyic, enclenc, esmirriat,

.-caixeta...................envoltura llenyosa circunda a la palmera, espata, bracea

.-camarroja..............chicoria silvestre, planta 

.-llinsó, llinço..........diente de león (en la resta se li diu camarroja ), planta, 

.-capusar..................ficar el cap dins de l’ aigüa, somergir /errar, equivocar-se

.-caixcabot...............base grossa de la palmera on s’ acumulen les punches

.-crevillada...............agrietada

.-falluc......................que falla

.-llus, lluç..................pescadilla // generic lluçet , en la resta del territori valencià s’ aplica al peix en castellà “merluza”

.-mançanera...............pomera (manzano)

.-manyumpla..............colp d’ accident, tortazo,

.-marom (o)................reservat, recelos,

.-mengrí......................raquitic, enclenc

.-merdensí..................mes pijoratiu que l’ anterior, mierdecilla, poca cosa

.-mindanc, mindango......pereos, gandul

.-molada……………...bandada, manada d’ animals (en la resta s’ aplica a la moledura o molenda)

.-mollica......................au insectivora

.-morús, moruso...........reservat, aspre, hosc

.-mosiguell-o, moseguell-o, morcigall-o, borreguell-o; rat penat. Murciélago

.-mostrenc-o..................silvestre

.-motroc-o.....................chiquet molest, pesat i fatidios

.-munyidor…………….qui recollix o recull datils de la palmera

.-nyofla………………..bufa, pet, ventositat///Cosa negativa, roïna, mala, de poca calitat/Agressio física, galtada, colp d’ accident

.-parusc-o……………...adult vetera i experimentat

.-patojo...........................trompellot, inepte

.-peloig, pelocho............chiquet descarriat, pillete, gamberrro

.-pendanga……………..dona de mala vida, puta

.-pinyolenc.....................fruit en os de gran tamany, que te pinyol

.-pinyora.........................persona arrogant, incordiant i molesta

.-pitutayo........................diminutiu, menut

.-piula.............................tro, masclet, petardo menut de poca potencia // en la resta del territori valencià s’ aplica a un au palmípeda l’ ante Penélope, o pato silbon que en Elig diem “piuló o chiulador”

.-piuvert..........................au palmípeda, polla de agua

.-pixorro..........................membre viril masculi, aumentatiu

.-planchet………………entramat d’ una obra, enrejat

.-Ponsil, poncil................especie de llimo de pell grossa // en la resta, fruit del ponciler, cidro, cidrera, poncidre

.-poriga...........................por (miedo)

.-poent., puent.................que ol mal, podrit

.-rabijunc.........................pato rabut, que te rabo

.-ramal, ramalet..............corda per a baixar i pujar de la palmera el sebail que porta els datils

.-ramas, ramaç, ramaso...espadice o inflorescencia de la palmera, ramazo con semilla que poliniza

.-rascaça..........................escorpina de tamany menut

.-rebeculat.......................eixecutat rapida i completament

.-reganchador..................colom que atrau, que s’ en du les colomes alienes

.-regolar...........................anar rodant, girar, donar voltes

.-repixc, repisco...............pizca, pessic, pixca, pixqueta

.-retovat...........................tractor agrícola per a triturar la terra

.-roncador........................au, porro comu en El Fondo. /En la resta, s’ aplica a un peix: pristipoma benetti

.-roquer...........................au tarro blanc, en el Fondo/En la resta s’ aplica a l’ oroneta/oronella deles roques: Hirundo rupestris i al pex Crenilabrus

.-ruc.................................s’ aplica a la persona de poques llums, curt de mollera, que no es  inteligent / Enla resta es diu  del burro o pollino

.-sangüanc, sanguango...vago, gandul

.-zagal, sagal, zagala, sagala, sagalet, zagalet, sagaleta, zagaleta. Localismes sinonims de chic, chica, chiquet, chiqueta de les zones mija, alta del Vinalopó

.-sapet.............................au del Fondo, zampulli chic

.-sarandeta......................cistella d’ espart menuda on es recolecten els datils

.-sarset............................au cerceta comu en El Fondo

.-sebaíl............................cistella per a baixar a terra els datils collits en la palmera

.-setiet………………….cistelleta feta de fulla de palma per a molts usos

.-sorel..............................peix jurel

.-sunsuncorda..................persona de grau superior// egoiste, cregut,

.-surrat............................cohibit, timit. / En la resta s’ aplica a una bandada de pardals

.-taleca............................refaix o faixa que protegix els riyons del palmerer,  munyidor,   escarmundador / en la resta s’ aplica al talego, pecats, mort

.-tangà, tangano..............membre viril masculi, verga

.-tápena………………...tapera, taperera, alcaparra

.-tavella...........................llavors, embrio dins de la vaina /En la resta s’ aplica a tota la vaina, balla, i a la llegum fava tendra

.-taveller..........................fastidios, pesat, molest

.-tello...............................joc infantil a la cama coixa

.-tempir...........................sao, estat optim d’ humetat de la terra, capa humeda  de la terra llaurada

.-terongeta.......................albóndiga, pilota gran (tarongeta, fassegura en atres pobles del sur) del  pucher (cocido con relleno)

.-terrós.............................terró, terrón, troç gran i compacte de terra

.-tetella............................pechuga de les aus

.-tortici............................tort

.-trasbiscorniar................embrollar, embolicar, confondre,liar

.-traquear.........................traquetejar a la porta

.-trencador.......................moli on es separa la claixca, corfa, clofoll, clafoll o clafolla de l’armela

.-escorfa..........................corfa, piel, cáscara

.- troneta..........................part alta del tragallum que sobreix de la terrassa d’ un edifici

.-tropolotrop, trocolatroc, trapalatrop…………......torpe, atontat, atolondrat, descuidat

.-vensill............................cordellet, trocet de bramant per a nyugar

.-virgo…………………..peix que viu en l’ alguero

.-onque…………………localisme sinonim de  « tio » en Monover

.-penya…………………localisme sinonim de «acera » de carrer en Monover

.-rejola…………………localisme sinonim de « acera » de carrer en Novelda

.-giraboix………………plat tipic de Novelda i terme. L’atribucio a all-i-oli  es incorrecta ,este es u dels components del giraboix

.-monesill, monesillo......localisme del sur, sinonim de ajudant escolà o monaguillo

.-abixorro, abichorro.......brumerol, abellot, abejorro

.-muscar......................esglayar, assussar el gos per a que mossegue ad algu, embestir,llançar el gos

.-camfunfles................tonteries, coses buides, inutils, sense sentit, perdre el temps, parlar mes del conte, de lo normal

La relacio de paraules es molt mes llarga i completa, pero estos son alguns dels eixemples mes clars. La paraula 'encarnella' es troba una volta nomes recollida en un unic diccionari: el de la RACV- Federico Domenech editat en temps de Xavier Casp. I aixo va ser de casualitat perque el president de l’ entitat ilicitana PHACE Sr. Payà , academic corresponent en la RACV va propondre que fora aceptada i inclosa.

Ademes de paraules –lexic- de localismes i tipismes, tambe hi ha aforismes, dits, refranys, frases dites i fetes que son propies d’Elig i atres zones del Sur. Encara que estes frases o expressions serien mes llogiques foren recollides en un tractat d’ adagis i aforismes en lloc de vocabularis o diccionaris. Les citaré perque son molt curioses i pintoresques. Per eixemple :

.-mal d’ enmig............sinonim de “menys mal”, menos mal que...

.-camfunfles i pa torrat..........:  fum de boja, fum de palloc, brossa en la mija

.-boca i rap..............critica a l’ apariencia fisica d’ algu/// s’ usa per a callar o tancar la boca oberta d’ algu en alusio a la boca ampla del peix rap/// sinonim : Bovo i Coria

.-esbandir-se el collar/la bufa:.......... anar- se’n a fer gargares, rebuig, lliurar-se d’ algu

.-descansar la guixa..............quedar-se a gust, descansar despres d’ una discussio, parar (en relacio a l’ anou de la gola o al paregut de la guixa en est anou que es mou molt  quan es discutix)

.-fer-se un manec................unflar-se, posar-se morat, passar-se, fartar-se a menjar, beure, tambe en sentit sexual

.-alçar el bull.......................quan algo arriba al llimit maxim, al tope, quan es calfa l’ambient d’ una multitut

.-pujar-se a la figuereta........enfadar-se, pujar-se de to al maxim

.-tindre barra..........tindre morro, cara, caradura,  indecent, hostil socialment

.-estar raç com ull de peix....... Estar el cel ras o net de nuvols i/o de boira.

.-si tens fam pega un bram.......picar entre menjars, entre hores, apagar la fam  abans de cada menjar, matar el cuc, matar el  cuquet, 'gusanillo', hacer boca

En quant a gramatica, flexio i formes verbals cal destacar alguns aspectes que cal tindre en conte i que deuriem com a minim ser valorats, analistas, estudiats i a ser posible aprovats, per a ser admesos i inclosos en la normativa. Cal puix una revisio a fondo.

Encara que per aci  hi ha moltes variants, respecte a les que ressenya el Diccionari de la RACV i els treballs sobre flexio i conjugacio verbal de Toni Fontelles i Miquel Castellano, nomes vaig a ressenyar  aci algunes de les que considere mes destacades o importants:

-1ª i 2ª PERSONES DEL PLURAL DEL SUBJUNTIU PRESENT:  Aci  les desinencies finals per a estos temps verbals, son sempre –em- i –eu-, mentres que en els estudis de Fontelles i Castellano, son quasi sempre en -am- i –au-. Eixemples: “diguem i digueu”  front a “digam i digau”; o “estiguem i estigueu” front a “estigam i estigau”.

-1ª I 2ª PERSONES DEL PLURAL DE L’IMPERATIU:  Aci passa lo mateix que en el cas anterior; les desinencies son –em- i –eu-, en lloc de –am- i –au-; eixemple: “prenguem/prengueu” front a “prengam/prengau”.

-ESTABLEIXER/PERTENEIXER: Estes formes son empleades aci com a variants de ESTABLIR i PERTANYER, en tota la corresponent variacio en les seues conjugacions. La primera de les formes no apareix en el Diccionari RACV ni en el Vocabulari de Fullana, mentres que la segona no apareix en el diccionari RACV, pero si en el vacabulari de Fullana, a mes de “Pertanyer”.

-¿SUPOSAR/DISPOSAR/PROPOSAR, SUPONDRE/DISPONDRE/PROPONDRE, Etc........?: L’ opinio general es que son formes catalanes pero aci en el sur s’ empleen majoritariament i no es per catalanisme puix els llinages catalans eren pocs i no pugueren modificar-alterar la llengua popular. En algunes zones d’ aci s’ usen les dos indistintament. De les dos, en proporcio  la forma mes parlada acaba en OSAR i no en ONDRE.  Caldria investigar a vore per qué estan tan arraïlades. Fullana les va reconeixer. Cal revisar-ho.

I tornant un poc a l’ esperit d’ esta comunicacio-ponencia i que he mencionat a l’ inici, no a soles el GCI i els ilicitans valenciaparlants demanem estes reformes de lexic, formes verbals i frases d’ us social. Hi ha mes.

El següent cas que vaig a referir es una critica i demanem l’ eliminacio de la seua presencia en diccionaris-vocabularis-enciclopedies; lo que seria una justa rehabilitacio. Un cas de toponimia i etimologia. En el tom castellá-valencià  del vocabulari de la RACV-Federico Doménech i tambe en els diccionaris-vocabularis catalanistes es fa mencio a la forma toponímica dels habitants d’ elig. La RACV va incloure en el capitul de la lletra I pagina 237 la forma “ilicitano” per a referir-se al ciutadà d’ elig ficant com a sinonims de “ilicitano, ilicitana” en valencià les paraules “elcha, elchana” en Ch (els catalanistes fiquen “elxà, elxana” en la X segons el IEC). Aço es un erro, una falsetat toponímico-etimologica i historico-llingüistica. Son incertes, erronees i desacertades estes paraules. Ni Ch autóctona ni en la X pancatalanisadora. L’ inclusio de les mateixes es faria suponc llaugerament per inercia, per moda afectada per la contaminacio catalanista o per falta d’ informacio.La forma correcta de traduccio seria: ilicitano = ilicità  o  ilicitana= ilicitana. Sense la L geminada que usen els catalanistes per al so de LL. Per supost que la X de “elxà, elxana” foneticament està mal empleada, no correspon al so de ch sorda o forta de la grafia IG, puix deriven del toponim ELIG, forma autóctona valenciana d’ esta ciutat. Es cert que no cal, sobra eixa L.L geminada en “il.licità” perque els romans no pronunciaven Illici en LL sino Ilici en una L a soles i escrivint distinguien la “ele” i la “elle”. Sent esta, la LL, junta sense punt separador, sense geminacio. Opinions molt interessants com les de Chimo Lanuza, Fontelles, Gimeno i Laura Garcia demostren que la L.L geminada va ser un invent posterior a la romanisacio, al llati de Roma. No en va, podem comprobar en els diccionaris de llati com tota la familia de paraules derivades de la raïl o prefixe “IL, ILI”  porta una L a soles: ilia, ilerda, ilergetes, ilex, iliacus, ilicet, ilicis, ilico, ilignus, ilion, iliona, ilioneusm ilithya,  i ilium. Per contra la familia de paraules en so de “elle” o LL totes porten la LL unida, sense punt geminat: illi, illibate, illibatio, illibatus, illic, illicitus, etc... Sobra la L.L que deixem als catalans que la usen si volen. Puix be, filolecs i llingüistes han reconegut que l’inclusio del sinonim “elcha, elchana” com a forma valenciana del toponimic “ilicitano” en castellà; es un erro, una fasetat, que la veritat i la rao son nostres. I aci ve la convincent explicacio:

La toponimia, eixa modalitat-especialitat de la ciencia historico-llingüistica es prou fiable en alt porcentage. Les derivacions lexiques demostren clarament qual es el nom real, vertader dels habitants d’ Elig. Esta, va ser nomenada per primera volta Ciutat, en l’epoca d’August, emperador de Roma, en el sigle I de la nostra era fa mes de 2000 anys enel titul Colonia ( civitas, ciutat) Ivlia (fundada per descendents de la familia Julia) Illici (nom toponim del lloc o ciutat) Augusta (perque derivaba directament del cesar August).  El nom Illici (sense geminacio i que derivà despres en Ilici) era originari en la seua raïl o prefixe de la fenicia Ilix que venia a significar segons unes interpretacions “terra de conills”  i posteriorment segons atres “forma atornillada” en alusio a les palmeres. La cadena etimologica-toponimica seguida, sense interrupcio va ser la següent des l’inici fenici-grec-focens, passant per lo punic, lo llat iIlix-Hilix-Hilici, Hayke, Helike, Elike,  Helici, Helice Elice, Ilice, Ilici, Illici, Puix be, el gentilici dels habitants d’ Elig “ilicitans, ilicitanos” te el seu orige en esta primera declaracio en titul propi com a ciutat independent, lliure d’ imposts, en acunyament de moneda propia, en drets civics especials, com a seu episcopal, de tot l’ imperi romà. Este suces va marcar el desenroll i futur d’ esta urbe i fruit d’ allo es el fet de que els habitants siguen “ilicitans” perque son “fills d’ Ilici” i no fills d’ Elche o d’ Elig, puix estos toponims son posteriors. La segona volta que va ser reconeguda en titul de ciutat va ser en 1871 pel rei Amadeu I lo que popularisà el nom castellà de la ciutat.  Entre les dos proclamacions hi ha quasi 2000 anys i en este paréntesis forem vila senyorial o real alternadament i no ciutat.

Som ilicitans, (de Ilici) i no “elchans” (de Elche, deformacio castellanisadora de la forma valenciana,  de l’ autentic nom en valencià Elig. Eixa ch sorda final de la grafia IG per desinencia es deixa escorrer pronunciada pels castellans com un E suau: Elig (ig)-----Elch(e…) donant el resultat de lo que hui coneixem com Elche.  No som “elchans” ni “elchanos” ni en X ni en CH perque estarien llavors trets o derivats de la forma castellana Elche segons la cadena etimologica ades explicada. I per aixo tampoc “elxà, elxana, elxans, elxanes, elxer, elxers, elxens, elchens…”. Posant un eixemple, som Ilicitans a pesar de que els noms  oficials siguen Elche i Elx i l’ historic siga Elig.... som Ilicitans, naturals d’ Elig “Ilicitanos, natirales de Elche” a l’ igual que els de Huelva som onubenses i no huelveros ni huelvenses. Ni elcha-elchana-elxá-elxana son correctes ni tampoc ho son elcher, elxer, elxens, elchens. Estos son despectius i s’ usen per a burla. Elchens/eses, elxens/es sí que son toponims  historics i oficials pero d’ atra ciutat com es Elche de la Sierra.

Per aixo, el Gci demana que s’acepte la modificacio del toponim “ilicitano”  en diccionaris-vocabularis-enciclodies fent desapareixer la veu Elcha-Elchana-Elxà-Elxana tant en les nostres normes valencianes com en les catalanes i ficant com a sinomin la correcta veu: Ilicità. Aixi s’eliminaria l’ agravi i malestar que patim.

Per ultim, els ilicitans i els surenys en general, el GCI i servidor; com a parlants i usuaris de l’ idioma, som sensibles a la situacio actual llingüistica i hem arribat a la conclusio de la necessitat d’ actualisar-lo, reformant, modificant i millorant la nostra normativa en 3 dimensions: a) per al valenciàparlant autocton. B) per al castellàparlant, C) per a l’inmigrant estranger. I sempre en perfecte equilibri. Per ad obrir la nostra  normativa acostant-la a la societat que seguíx desconeixent quines son les normes d’ El Puig. En una epoca en que totes les llengües i ses normatives alvançen fent actualisacions, el valencià no pot ni deu quedar-se arrere ni anclat. En l’ actual era tecnológica d’ inclusio d’ anglicismes i tecnicismes, el valencià ha d’adaptar-se. Cal puix una revisio a fondo. Majorment léxica, normativa, gramatical i ortograficament.  Els ilicitans i els surenys en general (que tambe som valencians i tant com ho son els del centre i el nort) hem observat que les normes d’ El Puig per raons que seria llarc explicar aci, conté en proporcio mes aportacio de la zona central. Caldria distribuir mes equitativament la composicio normativa. Alguns filolecs han reconegut que quan es feren les normes d’ El Puig caigueren en l’erro, moda o tendencia de priorisar el dialecte central o apichat. Tambe caigueren en la tendencia davant d’ un castellanisme, d’ utilizar un catalanisme en lloc de rebuscar, trobar i aportar un vocable valencianiste. Aixo deuria ser subsanable i estandarisar de forma equitativa nort-centre-sur.  Per a fer-ho caldria una revissio ampla i a fondo, no superficial,  unida a una criticable i criticada ademes d’ analisable, qüestionable i qüestionada accentuacio en part llogica socialment pero mig dubtosa ya que al nostre pareixer abunden massa o en exageracio –de forma abusiva- les vocals obertes en accent greu que realment el poble no vocalisa al no obrir tant la boca per a pronunciar-les i en atres casos, li sobren o li falten accents aguts en vocals tancades. Per eixemple en el cas del toponim del cap i casal: Valencia. Li sobra i es mes, no li es necesari ni imprescindible eixe accent grafic tancat –agut- en eixa E en la nostra normativa. I no cal ni discutir que en mes rao li sobra l’accent grafic obert –greu- que el català fica –València- i usen els catalanistes i que ara es oficial. No hi ha en l’ aparent similitut homografa puix no es lo mateix ni es pronuncien igual Valencia o Valencia que Valencia. No cal recordar que este cas no correspon a la llengua –fonetica i ortografia- autoctona valenciana.

Pero eixa revisio de les Normes d’ El Puig ademes de supondre l’ equilibri dit ades –menys apichat i mes aportacions comarcals de nort i sur, de tot el territori- al nostre vore necessita d’urgencia acomodant-la i adaptant-la als temps i exigencies actuals, lo següent  per a fer-la facil, accesible, comoda per al poble, atractiva i d’ interes: ACTUALISACIO mijant canvis, reformes, noves incorporacions, modificacions, millores de tipo ortografic, lexic, semantic, gramatical, morfologic:

a.-Reagrupacio de grafies que plantegen dificultats, (despres de reestudiar-ho) com C, SS, S, Ç  aixi com dels seus fonemes, de forma que es puguen simplificar i reduïr.

b.-Desaparicio de la D intervocálica que practicament en la llengua parlada ningu o quasi ningu pronuncia, fet que considerem u dels signes d’ identitat que nos diferencien d’ atres llengues que -com el catal- per contra sí que pronuncien i per tant representen graficament.

c.-Desaparicio de la H que es muda i sobre tot al principi de paraula. I especialment quan s’apostrofa. Veem que sobra, que no es necesaria, que no es imprescindible i que apenes te una funcio digam vital. Es mes, estorba i dificulta, La seua desaparicio supondría fer mes facil, inteligible i comodo l’ aprenentage. El castellà o espanyol tambe mante per part d’ un important numero d’ estudiosos i intelectuals la reivindicacio de la seua desaparicio. Eixemples: L’ Honor per L’ Onor.

d.-Aceptacio de les formes pronominals autoctones com “mos, mosatros”  resarcint-les, llevant-les la seua image de vulgarismes incultistes encara que siguen derivats de  ”nos, nosatres, nosaltres (arcaisme migeval). I demanem la prioritat en les formes “nos, mos » deixant en segon lloc la forma arcaica « ens »

e.-Aceptacio de la conjuncio copulativa o enllaç “Y “ grega, u dels signes d’ identitat ortografica diferenciadora, propia i auctona. En aixo, apostem en clau valenciana per diferenciar la nostra llengua de les atres del mateix tronc com català, balear, etc.

f.-Desaparicio del guio intermig en les formes pronominals-verbals. Tampoc es necessari eixe espai distanciador graficament. Quan es fa la combinacio Vore-te. I llogicament quan fem la modalitat apostrofada Vore’t no s’ utilisa.

g.-Substitucio del vocable “llavors” com ad adverbi quan es un arcaisme i un cultisme lliterari en desus social que ningu o quasi ningu utilisa en la parla coloquial, per les les expressions mes usuals i actuals "en aquell temps" o "en tal temps (dies, ocasio, moment)" i quan fa d'adverbi de modo per "en tal cas", "en eixe cas", "en conseqüencia", "d'eixa manera”

h.-Substitucio dels arcaismes que quasi ningu pronuncia actualment com fins, segle, esglesia, per les formes actuals i populars hasda, sigle, iglesia o eglesia (sense la s)

i.-Traduïr al valencià els vocables tecnics d’ atres llengues com l’ angles i no utilisar-los en la llengua estrangera procurant mantindre la purea del valencià evitant estrangerismes. Paraules com “mountain-bike” deuria ser “bicicleta de muntanya”. No dir parking sino APARCAMENT, no dir basquet sino BALOCISTELLA, no dir walkman sino PORTATIL, no dir airbag sino GLOBO DE SEGURITAT, no dir snowboard sino SURF DE NEU, etc.

Final:

Aço es en definitiva, la serie de propostes que fa el GCI d’ Elig despres de coneixer les necessitats dels valenciàparlants ilicitans, de la comarca, del Sur o tota la provincia d’ alacant. Aço es lo que el Sur demana i vol per a enriquir la normativa. Propostes que presentem i defenem aci i que elevem a  tots aquells que tinguen autoritat i potestat normativa-academica en la situcio llingüistica. Necessitats pensem, que ningu pot negar i evitar i que a cada pas del temps es fa mes urgent que siguen admeses, reconegudes i actualisades. Tot siga per be del nostre idioma. Cal millorar-lo acostant-lo a la societat pero molt be actualisat. Aixi serà -junt en mijos, infraestructures, campanyes de difussio, etc- mes accesible i facil a tot lo mon. A simplificar toquen.

 

Moltes gracies.