Analisis d’una situacio
DES DEL SUR
Depressions, canvis i etapes
Es pot caure malalt físicament o
decaure abatut i fatigat, ‘cremat’ per diverses circumstancies que com a gotes
s’ acumulen en un simbolic got d’ aigüa arribant a rebossar-se o colmar-se.
Es l’instant crucial d’una persona
–tambe d’una entitat, esta la componen persones- en que les forces se'n van, la
ment es bloqueja i l’ anim i la voluntat fallen. Es l'inflexio o ‘impasse’ en el
cami de la vida de l’individu o de l’associacio.
Es igualment, un moment
d’autoanalisis, de reflexio al voltant dels esforços que s’han estat fent des
de temps arrere durant una etapa. Un moment en que es qüestionen totes les
coses realisades i pendents o inclus les per fer-ne. Un instant en que es
sopesen els pro i els contra de tot i que es juja si ha servit d’algo i si
valdrà la pena seguir, continuar en la mateixa llinea o es millor abandonar,
deixar-ho tot o aplicar canvis, moficacions, reformes. Es a dir, renovar-se.
Quan una persona es percata o una
entitat es dona conte de tot aço sorgix la ‘crisis’, brolla l’ esclafit o
‘explosio’ entre gran tensio animica i molta pressio nerviosa i seguidament
apareix la ‘depressio’: soletat, tristor, decaiment, fatiga, apatia,
desmotivacio, abatiment, etcetera. Estos sintomes solen ser motivats per
problemes de tipo economic, professional, llaboral, familiar, sentimental, entre
atres.
I en tot este sindrom –en persones o
entitats– es comença a estar i sentir-se a soles –sensacio d’abandonament–
deixant l’accio o tasca que es portava fent-se, caiguent en l’inactivitat
practicament total i donant-se conte de la gent que s’ha alluntat i de qui encara
s’acosta recolzant.
En Elig, una entitat, sos premis i
son president es troben ‘cremats’ i malalts sense forces per a seguir i
esperant traspassar-ho tot ad algu que vullga. Obligat el relleu. ¿Qui vol?
No hay comentarios:
Publicar un comentario