"Ni el Poder ni la Gloria". Blog de Josep Esteve Rico Sogorb

Artículos de opinión e investigación sobre Historia, Lengua, Literatura, Arte, Cultura, Política, Sociedad, etcétera. La mayoría publicados en medios de comunicación en papel y digitales de todo ámbito territorial tanto en España como en el extranjero
Mostrando entradas con la etiqueta reino de valencia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta reino de valencia. Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de diciembre de 2024





20 de novembre, inici de la valencianitat dels ilicitans

/ Per Josep Esteve Rico Sogorb

 

El recent passat dia 20 de novembre, va fer 759 anys que la ciutat ilicitana islamica de Madinat Ils (Ildj) passà de ser musulmana a ser cristiana, aragonesa i…valenciana. El rei aragones Jaume I conquistà tal dia en 1265, la vila ilicitana i entrà en ella triumfalment. S'obri llavors una nova pagina de la nostra historia local inaugurant-se la nova era de l'Edat Mija en que el temps deixà de medir-se pel comput mahometà de l'Hegira i per tant s'inicià el proces de cristiandat de la vila ilicitana i començà l'integracio de la nostra ciutat en la Corona d'Arago i per tant en el Regne de Valencia. Resumidament: els ilicitans d'aquella epoca (majorment musulmans, judeus i una minoria descendent d'hispanovisigots o “cristians vells”) passaren a ser tambe valencians i des del punt de vista religios i governatiu el control, la dominacio, l’ administracio, la gestio i la propietat o poder de la vila deixaren de ser musulmans per a ser cristians i aragonesos encara que al poc Jaume I per raons d'un pacte es va vore obligat a cedir la vila ilicitana a Castella.

Posteriorment, el seu net, Jaume II, el 19 de maig de 1305 recuperà definitivament la ciutat d’Elig per a la Corona d'Arago i per tant la reintegrà definitivament en el Regne de Valencia gracies al “Tractat d'Elxe”.  En Elig tenim un bust dedicat a Jaume I i al seu aquell 20 de novembre de 1265 i una placa en la base que recorda este fet. Ademes tenim un parc o plaça publica i un colege que porta el nom del rei Jaume I. Per contra no tenim ni un carrer ni un bust dedicat a Jaume II, el rei que de forma definitiva nos va fer valencians als ilicitans. Tant importants son Jaume I i el 20 de novembre de 1265 (com a inici de la nostra valencianitat) com Jaume II i el seu 19 de maig de 1305 (com a culminacio de la nostra valencianitat). Si que existix un carrer que porta el nom de “Tratado de Elche” i la veritat es que Jaume II es mereix una escultura, un bust i una placa commemorativa. A vore si l’ Ajuntament pren nota i ho fa realitat.

Es una pena, una llastima, que abdos dates i efemerides continuen oblidades i sense celebrar-se publica i oficialment. Nomes un any es celebrà el 20 de novembre de 1265 i l’arribada a Elig de Jaume I durant l'acte del 9 d'octubre en el Palau d'Altamira mijant l'hissada de la Real Senyera i la presencia d'un actor vestit de Jaume I, i poc mes. Despuix no s’ha tornat a celebrar. I de Jaume II, del 19 de maig de 1305 i del seu “Tractat d’Elxe”;  cap s’en recorda, ningu celebra ni commemora res de res.

Es trist que els ilicitans, una immensa majoria, desconeixquen estes dates i no sapien la gran importancia i l'enorme influencia i les conseqüencies que aquella conquista de la ciutat d,Elig per Jaume I tingueren i en un alcanç que aplega a l'actualitat: hui no seriem valencians, no pertanyeriem a la Comunitat Valenciana o esta no existiria…sense aquell 20 de novembre de 1265 no seriem de majoria cristiana ni de majoria etnica blanca. I no ho dic per racisme puix no soc raciste, sino per historia. Sense aquell 20 de novembre de 1265 ara seriem distints. La ciutat ilicitana seria diferent hui. L'Historia s'hauria desenrollat d'atra manera. I sense aquell  definitiu 19 de maig de 1305 segur que els ilicitans ara no seriem lo que som: valencians.

L'Ajuntament ilicità encara te pendent fer una serie d'actes oficials a l'estil dels que dugueren a terme les Corts Valencianes i el Consell de la Generalitat quan se compli en 1988 el 750 aniversari de la conquista per Jaume I de la ciutat de Valencia o “9 D’ octubre”. Llavors es celebrà esta data com l'inici o creacio de l'historic Regne de Valencia, com l'orige de l'actual Comunitat Autonoma i del seu territori i per tant de l'identitat valenciana. I tambe te pendent el nostre ajuntament celebrar oficialment la culminacio definitiva de la nostra valencianisacio per Jaume II materialisada gracies al seu tractat aquell 19 de maig de 1305.

L'Ajuntament ilicità mai ha commemorat ni reivindicat oficial i publicament l’efemerides del 20 de noviembre de 1265. Este dia no. Jamai ha reivindicat nostra valencianitat com tercera ciutat en importancia de la Comunitat, cap 20 de novembre de cap any. Nomes se recorda cada any en festes d'agost en la representacio de la rendicio del Palau d'Altamira a carrec de l'Associacio Festera de Moros i Cristians. I al respecte d’esta representacio l’ent fester cau en erros i falsetats historiques per una banda (si nos basem en el moment cronologic del 20 de novembre de 1265) i per atra banda des del punt de vista social actual incorre en una clara violacio de la vigent llei de simbols de l’identitat valenciana cometent un atentat contra l’ articul que parla de la bandera oficial autonomica en el nostre Estatut. ¿I per qué? Puix perque la bandera que hissen no es l’oficial Real Senyera sino la quatribarrada catalana. I des del punt de vista historic si volen representar el simbol real del Rei Jaume I en 1265 deurien hissar una bandera de dos pals rojos i no de quatre (bandera dels Tercis de Daroca, bandera que portava al conquistar la ciutat de Valencia en 1238) heraldica que ademes portava com escut sobre el seu pit. Per tant, l,Associacio Festera de Moros i Cristians d’Elig, o puja l’actual bandera oficial autonomica (Real Senyera) o puja el simbol heraldic personal del Rei Jaume I que usava en 1265:  dos pals rojos. Cal afegir que a la representacio, estructurada en una embaixada entre els moros ilicitans i el rei aragones per a negociar la compra de la vila, li sobra la lluita entre guerrers d’abdos bandos en espases i cimitarres perque (aci un atre erro, atra falsetat historica) aquell 20 de novembre de 1265 no tingue lloc cap lluita ni batalla ni res paregut. Jaume I consegui la vila ilicitana mijant un parlament, una negociacio, un soborn, una compra, per l’ astucia i la diplomacia: per 30 “besantes” de plata va sobornar a l’embaixador moro Mohamet Aguingalip baix la promesa de respectar a la poblacio islamica i deixar que els moros es quedaren en la vila podent practicar la seua religio.

Es molt important que els ilicitans celebrem el 20 de novembre. Es molt important aquell fet historic de la conquista de la ciutat per Jaume I perque els ilicitans tenim en el 20 de novembre nostre local i particular o propi ‘9 d'octubre’. En 1238 no erem encara valencians, no pertanyiem llavors al Regne de Valencia ni a la Corona d’ Arago. Jaume I tardà 27 anys en configurar el territori valencià conquistat als moros. El 20 de novembre es la data inici de la valencianitat dels ilicitans. Aquell dia de 1265 s’inicià el proces de valencianitat que anys despuix va culminar integrant-se Elig definitivament en l’ historic Regne de Valencia en 1305 quan el territori va quedar totalment configurat. Per aixo, el 20 de novembre deuria ser nostre 9 d'octubre, el particular i propi 9 d’octubre dels ilicitans de per vida, per sempre i per a sempre.

¡Vixca el 20 de novembre de 1265! ¡Vixca el Rei Jaume I! ¡Els ilicitans tambe som valencians! ¡El sur tambe existix!

Per Josep Esteve Rico Sogorb

Academic Corresponent de l’ Institut d’Estudis Valencians per Elig i comarca

(Publicat en la revista "El Munyidor" del Grup Cultural Ilicità "Tonico Sansano" d'Elig)

 



 

martes, 20 de mayo de 2014


ELCHE CUMPLIÓ 709 AÑOS DE VALENCIANIDAD

Nadie se acordó. Y hay que reivindicarlo. El pasado lunes 19 de mayo, se cumplieron 709 años desde que el rey de Aragón y Valencia Jaime II (nieto de Jaime I 'El Conquistador') integrara en 1305 finalmente a Elche en el Reino de Valencia (hoy Comunidad) mediante la firma del 'Tratado de Elche' que él mismo rubricó en nuestra ciudad  junto al monarca castellano Fernando IV, poniendo fin a las tensiones diplomáticas y pretensiones territoriales entre ambos, sellando la paz entre reinos y fijando para la posteridad los límites fronterizos de los reinos de Murcia y Valencia, es decir, de las Coronas de Castilla y Aragón. 

Elche es desde entonces, valenciana, parte del territorio valenciano. Los ilicitanos, somos valencianos desde aquel 19 de mayo de 1305. Si Jaime I inicia el proceso de cristianización y valencianización de Elche al conquistarla en 1265 e incorporarla a Aragón (aunque después la cedió a Castilla), es su nieto Jaime II quien recupera la ciudad y la integra definitivamente en el Reino de Valencia. 

Si Elche es hoy una localidad en zona valenciano parlante y si además posee características valencianas en su cultura y en su identidad, se debe en gran parte; al 19 de mayo de 1305, a Jaime II y a su 'Tratado de Elche'. 

La conquista por Jaime I el 20 de noviembre de 1265 es poco conocida y poco recordada. Pero el 19 de mayo de 1305 , el 'Tratado de Elche' y Jaime II; son desconocidos, nada celebrados, nada recordados por los ilicitanos. 

Sin aquel tratado, si Jaime II no nos hubiese integrado en el territorio valenciano, sin el 19 de mayo de 1305; Elche no sería hoy valenciana, no pertenecería a esta Comunidad como tercera ciudad importante. 

Reivindiquemos la efeméride y la valencianidad de Elche y de los ilicitanos. Celebremos y recordemos el 19 de mayo de 1305 y su 'Tratado de Elche'. 

Cabe homenajear y agradecer a Jaime II lo que hizo por Elche y sus habitantes. Aunque tenemos la calle 'Tratado de Elche', hace falta un busto o una escultura de Jaime II para rendir homenaje. Ojalá algún día sea posible depositar corona de laurel o ramo de flores entre señeras como ofrenda.   

¡Viva el 19 de mayo! Entre 1305 y 2014 median 709 años del 'Tratado de Elche' y de la ‘huella’ de Jaime II en nuestra ciudad. La valencianidad de Elche estuvo de aniversario, cumplió siete siglos. Felicidades. ¡Somos ilicitanos, som valencianos!

Por Josep Esteve Rico Sogorb

**********************************************************************************

ELS ILICITANS COMPLIM 709 ANYS DE VALENCIANITAT

Ningu se'n recordà i cal reivindicar tal data. El passat 19 de maig es compliren 709 anys de quan el rei d'Arago i Valencia Jaume II (net de Jaume I 'El Conquestador') integrà en 1305 definitivament a 'Elxe' dins del Regne de Valencia (hui Comunitat) mijant la firma del 'Tratado de Elxe' que ell mateix rubricà en la vila ilicitana junt al monarca castellà Ferran IV, posant aixina fi a les tensions diplomatiques i pretensions territorials entre abdos Corones, sagellant la pau entre regnes i fixant per a la posteritat  els llimits fronteriços dels regnes de Murcia i Valencia, es a dir, de les Corones de Castella i Arago. 

    Esta efemeride es important: 19 de maig de 1305 - 19 de maig de 2014, 709 anys de vigencia del 'Tratado de Elxe' i set segles de valencianitat ilicitana. Llavors, allo va ser de gran transcendencia per ad Elig, per als seus habitants, per al Regne de Valencia i per a tots els nostres antepassats valencians. Elig es, des d' aquell moment, valenciana, part del territori valencià. Els ilicitans, som valencians des d'aquell 19 de maig de 1305. 

    Si Jaume I inicià el proces de cristianisacio i valencianisacio d'Elig al conquestar-la en 1265 i incorporar-la ad Arago (encara que despuix la va cedir a Castella); es el seu net Jaume II qui culmina el proces integrador d'Elig en el Regne de Valencia quedant la vila ilicitana incorporada al territori  valencià de forma definitiva. Si Elig es hui una localitat en zona valenciana parlant i si ademes posseix caracteristiques valencianes en la seua cultura i en la seua identitat es conseqüencia d'aquell 19 de maig de 1305 i es gracies a Jaume II i al seu 'Tratado de Elxe'. 

    Es una pena que la conquesta de la vila ilicitana per Jaume I 'El Conquestador' el 20 de novembre de 1265 siga poc coneguda i poc celebrada o apenes recordada pels ilicitans com a inici del proces integrador de valencianisacio d'Elig. Pero es molt mes llamentable que el 19 de maig de 1305 mijant la firma del 'Tratado de Elxe' per Jaume II com a punt final de l'integracio territorial d'Elig en el Regne de Valencia encara siga menys conegut i res celebrat o apenes recordat pels ilicitans. Sense aquell tractat, si Jaume II no nos haguera integrat en el territori valencià, sense aquell 19 de maig de 1305; Elig no seria hui valenciana, no pertanyeria ad esta Comunitat Autonoma com a tercera ciutat en importancia. 

    Estic a favor de tal efemeride i de la valencianitat d'Elig i dels ilicitans. Celebrem puix i recordem aquell 19 de maig de 1305 i el seu 'Tratado de Elxe'. Cal homenajar i agraïr a  Jaume II lo que feu per Elig i pels seus habitants.  I encara que tenim un carrer dedicat al 'Tratado de Elxe', necessitem un bust o una escultura de Jaume II per a realisar est acte d'homenage: depositar una corona de llorer o un ramell de flors entre senyeres com a ofrena.  

    ¡Vixca el 19 de maig! Entre 1305 i 2014 migen 709 anys del 'Tratado de Elxe' i de la presencia de Jaume II en la nostra ciutat. La valencianitat d'Elig ha estat d'aniversari, complix set segles. Felicitats. ¡Som ilicitans, som valencians!

Per Josep Esteve Rico Sogorb

lunes, 2 de abril de 2012

25 D'ABRIL (300 años de la batalla de Almansa)

Hoy es 25 de abril. La fecha de la batalla de Almansa -determinante en la europea Guerra de Sucesión- tras la cual los valencianos perdimos el autogobierno, las leyes e instituciones propies y nuestra independencia como pueblo ademas de ver humillada nuestra identidad –lengua, cultura, símbolos- por capricho de un absolutista rey; no es suficientemente conocida aunque la mayoría de los municipios del sur de la Comunidad Valenciana.

Esa gran parte de localidades sureñas -entre ellas, Elche- se declaró partidaria del pretendiente Carlos de Austria -de talante foralista o regionalista- y por tanto contraria al ganador, el francés Felipe V de Borbón, hombre tiránico, déspota, centralista y represor. Y eso que la propia Oriola u Orihuela participó activamente en esta batalla.

El caso de Elche -y de otras tantas ciudades del sur valenciano- no fue tan fuerte ni malo como el de Xàtiva, donde el recuerdo negativo de la destrucción e incendio de la ciudad por los borbónicos, mantiene un rechazo en los corazones de los actuales habitantes, cuando sus antepasados -que fueron quemados por aquellos- son conocidos como 'socarrats'.

Tampoco hubo unanimidad entre los sureños en cuanto a apoyar a ambos bandos. Los alicantinos fueron mayormente partidarios del Borbón. Los ilicitanos apoyaron más bien al Austria aunque la nobleza fue pro-felipista. Y los oriolanos cambiaron de bando, defendiendo primero a uno y despues al otro.

La represión felipista en el sur no fue extrema y no dejó excesivo calado, ni mal sabor de boca o negativo recuerdo. El ejemplo está en que los ilicitanos -y otros sureños- no conocen generalmente el refrán ‘quan el mal ve d’Almansa a tots alcança’ a pesar de que les afectan las consecuencias de ésta tras 300 años y no se dan cuenta. Y si sumamos la larga etapa del franquismo, todo explica la desinformación e ignorancia o desconocimiento genérico de los ilicitanos y demás sureños sobre la batalla Almansa y el 25 de abril.

Celebrar una derrota no resulta agradable y los pueblos suelen festejar victorias. Pero, los efectos negativos de la batalla de Almansa, después de tres siglos, aún los notamos todos los valencianos. Cabe recordar la fecha, no alegremente– que no es para estar contentos- ni con tristeza, sino con mentalidad reivindicativa hacia lo que fuimos y tuvimos, apostando por recuperarlo todo e incluso por superarnos avanzando en nuestra evolución como nacionalidad histórica.

En la parte superior de la provincia de Alicante –en Alcoy, Denia y Pego, por ejemplo, donde la represión borbónica resultó grave- el 25 de abril está arraigado, siendo más recordado y celebrado. Contrariamente, en la parte inferior, -Medio y Bajo Vinalopó, Vega Baja- no goza de una global aceptación social. Cosa de minorias.

Se harán actos recordatorios y reivindicativos hoy 25 de abril y durante el resto de la semana-sobre la fecha y su significado- por varios colectivos localistas. Las Cortes Valencianas han preparado una macroexposición de la batalla de Almansa. Será asimismo tras el día de San Jorge, fiesta en muchas localidades, ferias y días del Libro y el aniversario de la portuguesa 'Revolución de los Claveles'.
Para la mayoria de los valencianos del sur, el 25 de abril seguirá siendo una fecha desconocida si desde las administraciones municipales y entitades culturales no se fomenta ni se da a conocer, lamentablemente.
A pesar de que nuestros antepasados, organizados en pequeñas milicias ciudadanas o populares, también lucharon -desde las Germanias- por la libertad, por sus derechos, por su identidad y contra el represivo absolutismo centralista.

Y aunque aquel 25 de abril de 1707 hace 300 años en la llanura de Almansa se enfrentaron ejércitos profesionales de coaliciones europeas, las consecuencias de esta batalla nos marcaron y aún perduran.
In memoriam.

Por Josep E. Rico Sogorb