'San Agatángelo de Ilici'
San Agatángelo es una desconocida figura del santoral pero importante como patrón de Elche y de sus habitantes, los ilicitanos.Según la tradición hispano-cristiana, nació en el siglo IV d.c. en la villa romana de Ilici, -antigua Elche- la entonces colonia julia augusta, hoy conocida como La Alcudia, célebre por sus asentamientos arqueológicos y por tratarse del lugar donde se halló el busto de la Dama.
Una villa destacada por ser sede episcopal y una de las pocas que gozaba de privilegios propios del derecho itálico romano y que contaba con una relevante basílica tardorromana –sus ruinas se pueden visitar hoy- que seguramente San Agantángelo conoció.
Siendo jóven se trasladó a Roma donde fue encarcelado por orden del césar Diocleciano padeciendo martirio. En la prisión conoció a San Clemente, que le bautizó y le nombró discípulo y diácono. Una vez libres, ambos bautizaron a muchos romanos siendo aclamados por las gentes. Arrestados de nuevo, se les deportó a Ancira (Ankara, Turquía) donde sufrieron lapidación.
Posteriormente se les envió a la ciudad de Amasea, en la que el procónsul Domecius era conocido por su crueldad. Cuando Clemente partió hacia Ancira, Agatángelo le acompañó. Allí, los dos padecieron martirio, hasta que fueron decapitados a espada.
El Cabildo o Consell Local-antiguo ayuntamiento medieval de Elche- declaró en 1673 a San Agatángelo, Patrón de la ciudad, reconociendo su origen ilicitano y sus méritos e instaurando su festividad el día 3 de febrero.
Un patrón y una celebración, recientemente en peligro de extinción, actualmente recuperados, y que se han desarrollado con un novedoso más que acertado acompañamiento de la Patrona, la Virgen de la Asunción, al Patrón, San Agatángelo.
Una fiesta que, gracias al esfuerzo de los organizadores – una cívica asociación que lleva su nombre y que ha dado a conocer el patrón al pueblo dando charlas en colegios e institutos porque la juventud es la gran desconocedora de San Agatángelo- y a la colaboración de las comisiones de fiestas y de otras entidades; cada año mejora su celebración y va calando en la sociedad, sacando un poco más del desconocimiento, del ignorar y del olvido sociales, al patrón de los ilicitanos, afortunadamente y con toda justicia merecida. Que ya venía siendo hora.
Esa es la línea a seguir. Se debe apoyar a las fiestas de San Agatángelo para que se consoliden tanto, como lo están otras celebraciones ilicitanas -San Antón o San Crispín, por citar algunos ejemplos-.
Hay que proseguir con el aporte del acompañamiento de la Virgen, con el dueto Patrona-Patrón, porque produce más participación social.
Y por último, cabe lograr erradicar del todo el desconocimiento y el desapego popular que lamentablemente, desde siempre, han impregnado al mártir de Ilici y patrón de Elche.
¿Sabies que el patro d’ Elig, Sant Agatangel, es encara desconegut per a molts ilicitans? ¿Sabies que ell fon un ilicità, un ciutadà patrici romà que naixque en Elig, concretament en l’antiga ciutat romana d’ Illici, hui excavacio arqueologica de l’Alcudia, una de les 7 ciutats de l’ Hispania romana exentes de pagar impostos a Roma, ostentant immunitat, seu episcopal, reconeguda com a ciutat per l ‘emperador August –Colonia Immunis (posteriorment IVLIA) Illici Augusta– i solar a on en 1897 es va trobar el bust de l’ iberica Dama d’ Elig?
Sant Agatangel d'Illici, Patro d’ Elig
Sant Agatangel es una
desconeguda figura del santoral pero important com a patro oficial d'Elig i
dels seus habitants, els ilicitans. Segons la tradicio hispano-cristiana, va
naixer en el sigle IV d.c. en la vila romana d'Illici, -antiga Elig- la llavors
Colonia Immunis Illici Augusta, hui coneguda com L’Alcudia, celebre pels seus
assentaments arqueologics i per tractar-se del lloc a on es va trobar el bust
iberic de
De familia patricia local, de la burguesia romana ilicitana, Sant Agatangel, sent molt jove abraçà el cristianisme. Es va traslladar a Roma on va ser empresonat per orde del cesar Dioclecià patint martiri. En la preso va coneixer a Sant Clement, que li va batejar en la fe cristiana i li va nomenar discipul i diacon. Una vegada lliures, abdos van batejar a molts romans que es convertiren al cristianisme sent aclamats per les gents.
Arrestats novament els dos, Clement i Agatangel; se’ls va deportar a Ancira (Ankara, Turquia) a on varen patir lapidacio. Posteriorment se’ls va enviar a la ciutat d'Amasea, en la que el proconsol Domecius era conegut per la seua crueltat. Quan Clement va partir cap a Ancira, Agatangel li va acompanyar. Alli els dos varen patir martiri, fins que foren decapitats a espasa.
El Capitul, Cabildo o Consell
Local -antic ajuntament migeval d'Elig- declarà en
Un patro i una celebracio, que
molt recentment fa pocs anys estava en perill d'extincio, actualment en fase de
recuperacio. Una celebracio que s'ha desenrollat en un nou i molt mes que
encertat acompanyament de
Una festa que, gracies a l'esforç dels organisadors - una civica associacio que porta el seu nom i que ha donat a coneixer l’historia i la figura del patro al poble donant charrades en coleges i instituts per a la joventut (com a gran desconeixedora de Sant Agatangel) i tambe gracies a la colaboracio de les comissions festeres i d'atres entitats; a cada any va millorant la seua celebracio i va calant en la societat, traent al patro dels ilicitans (afortunadament en justicia mereixcuda) del desconeixement general, de l'ignorancia i de l'oblit socials, puix ya venia sent hora.
Eixa es la llinea que s'ha de seguir. S'ha de recolzar a les festes de Sant Agatangel per a que es consoliden tant com ho estan atres celebracions ilicitanes com Sant Antoni o Sant Crispi, per citar alguns eixemples. I cal recolzar a la figura del propi sant patro com a simbol d’identitat autoctona local ilicitana. No en va es u dels simbols mes antics de l’ ilicitanisme cronologica i históricamente despuix de l’ iberica Dama d’Elig. Curiosament els dos simbols compartixen el numeral IV pero en epoques diferents: el bust es de quatrecents anys abans de Crist i el sant es de quatrecents anys despuix de Crist.
Cal prosseguir en l'aportacio
de l'acompanyament de
I finalment, cal aconseguir erradicar del tot i definitivamente, el desconeixement, l’ oblit i l' indiferencia popular que llamentablement encara hi ha (menys aixo si, afortunadament) i que des de sempre, han impregnat a la figura del martir d'Illici i patro d'Elig, Sant Agatangel. Cal continuar acostant al sant patro a la ciutadania explicant la seua biografia pels coleges i instituts d’Elig.
Bona prova d’esta finalitat es
que, enguany, per primera vegada en l’ historia de
Atentament
Josep Esteve Rico Sogorb
President del Grup Cultural
Ilicità ‘Tonico Sansano’
No hay comentarios:
Publicar un comentario