"Ni el Poder ni la Gloria". Blog de Josep Esteve Rico Sogorb

Artículos de opinión e investigación sobre Historia, Lengua, Literatura, Arte, Cultura, Política, Sociedad, etcétera. La mayoría publicados en medios de comunicación en papel y digitales de todo ámbito territorial tanto en España como en el extranjero
Mostrando entradas con la etiqueta valenciano. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta valenciano. Mostrar todas las entradas

domingo, 15 de agosto de 2021


Tabarca no es catalana ni està en els inexistents “Països Catalans”

La revista “ElTemps.cat” (catalana i pancatalanista) ha tornat a fer de les seues tocant-nos els nassos al valencians. Este panflet cultural politisat i que es dedica a difondre, impondre i expandir (invadir, mes be) tot lo que siga catala fora del seu territori autonomic i especialment en casa dels veïns aragonesos, balears i valencians; ha publicat una noticia referent a la nostra illa de Tabarca.

Noticia que, llevant la part documental que tracta dels origens i evolucio historica de l’illa i dels seus habitants (en alguna que atra manipulacio), per lo demes, ha resultat ser un evident i clar atentat contra l’identitat propia autoctona d’est enclau i dels seus moradors. ElTemps.cat” no s’amaga. Fa apologia del nacionalisme catala expansioniste-absorbent-fagocitador i de l’independentisme imperialiste mes extrem encara que es disfrasse de “progressiste”. 

Esta revista es un clar eixemple d’imperialisme d’esquerra.  I en la noticia a la que nos referim diu que l’illa de Tabarca (que està a 6 kilometros de Santa Pola) es troba en els “Països Catalans”  considerant-la com a illa catalana  i situant-la front al “llitoral catala”, mes o menys, tot aço es lo que ha publicat i ha volgut dir esta revista mijant mentires, falsetats, quimeres, falacies i manipulacions intencionades.

Des del punt de vista geografic, “ElTemps.cat” podia haver dit que Tabarca es valenciana, que pertany a la Comunitat Valenciana  i que està front al llitoral llevanti – peninsular – iberic – mediterraneu. Pero no, ha optat per considerar-la catalana, com si es trobara a 6 km de Barcelona.  Com sempre, i no es la primera vegada ni sera l’ultima.

Tabarca ha segut grega, punica, romana, bizantina, visigoda, islamica, aragonesa, castellana, genovesa, napolitana, ilicitana, santapolera…pero mai catalana.

Va ser, es i sempre sera, valenciana. Els seus pocs habitants parlen valencià, encara que els seus llinages son d’orige italià.  Tabarca pertany al terme municipal de la ciutat d’ Alacant. Historicament va formar part del marquesat d’Elig.

Si a tot aço unim que els “Països Catalans” (una entelequia) no han existit mai, que no foren ni son una realitat ni una entitat juridica-administrativa-politica en personalitat propia sino que son una denominacio quimerica inventada pel pancatalanisme per a ficar dins de  la “Gran Catalunya” als territoris veïns que antigament formaven part de la Corona d’ Arago (mai catalanoaragonesa) en l’excusa de que les parles autoctones se pareixen; puix el tracte que la revista “ElTemps.cat” li ha donat a Tabarca en la noticia ha segut un insult, falta de respecte, ingerencia, burla, ofensa, humillacio i atentat contra l’identitat propia autoctona dels tabarquins, dels santapolers, dels ilicitans (que la sentim nostra), dels alacantins que l’ administren i mantenen, i dels valencians en general. 

Tabarca, que està en el sur valencià, tambe es valenciana, (perque el sur tambe existix) i no es catalana ni dels “Països Catalans”. A tocar els nassos ad atre lloc, senyors de “ElTemps.cat”.

Josep Esteve Rico Sogorb

Academic corresponent de l’ Institut d’Estudis Valencians per Elig


domingo, 30 de mayo de 2021

 


Unitat del valencianisme politic 

DES DEL SUR  

VENTS D’ UNIO 

En el sur, el Valencianisme no es veu ni es sent igual que en el centre o cap i casal. Mentres en la zona central del territori autonomic els valencianistes de cada sector estan a la grenya enfrontats i protagonisant desunio i divisio entre tots ells i demostrant una dificultosa incapacitat d’ enteniment i de consens; aci en el sur nos llamentem de la situacio observant com s’està perdent un temps valuos. Nos sentim impotents per no poder fer res al respecte degut a que som molt menys i estem debilitats en quant a mijos, recursos humans i estructures.

Es penos que el Valencianisme Politic continue fragmentat i en divorci i que el PP s’aprofite per a vendre’s com l’ unica opcio valencianista quan no ho es. Al menys de forma total o pleno, no ho es. Fins ara no han fructificat els intents d’ acostament per ad aglutinar una gran força electoral cent per cent valencianista i d’ estricta obediencia valenciana. De cara a les proximes votades crec que cal reintentar-ho. Estem davant de l’ultima oportunitat abans d’eleccions per a crear eixa gran aliança de tots els valencianismes politics tricolors –dreta conservadora regionalista, centrisme moderat, independents localistes, nacionalisme lliberal, nacionalisme progressiste, republicanisme valencianiste- que en lo minimament basic coincidixquen, perque el poble valencià, fart i desconfiat de les majories absolutes, ho demana. Com tambe ho demanen les bases dels varis partits i mini partits valencianistes que hi ha en estos moments. Per aixo, si estos partidets s’alien, el Valencianisme Politic entraria en les Corts i ajuntaments. 

Aci esperem resultats. Perque quan el cap i casal funciona, el Valencianisme alvança reviscolant en el sur. Anem a remolc de vosatres. I que soplen per fi ‘vents d’ unio’. Com escrigue Ausias March, el millor poeta valencià de la nostra historia:  "Velen e vents han nostres desigs complir". Ixcà se faça realitat eixa unio del valencianisme politic. 

Per Josep Esteve Rico Sogorb

Escritor i periodiste

(Publicat en diari Valencia Hui) 

 


DEL IEC, L'UNITAT LLINGÜÍSTICA I L'ETNOCIDI CULTURAL


Josep Esteve Rico Sogorb

 


(Escrit segons la Normativa Ortografica de la Real Academia de Cultura Valenciana coneguda com a Normes d' El Puig, respectar la seua redaccio)


Quan alguns valencians no han "digerit" encara tal noticia -crec que no ens acostumarem- atres hem reaccionat. 

No qüestionare la dubtosa i irregular llegalitat d'una subseu del gens nostre "Institut d'Estudis Catalans" (IEC) en la provincia germana de Castello. Darrere n'hi han ocults interesos soci-economics i politic-culturals contra la Comunitat Valenciana dissenyats per poderosos "lobbies" del catalanisme extremiste baix la quimerica "unitat de la llengua" mijant una absoluta ingerencia en els nostres assunts i competencies com ad autonomia; clar atentat contra l'identitat diferenciada del Poble Valencià. 

No es de rebut. Estic segur que a pesar del discutible "unitarisme llingüistic" com a excusa per ad ubicar eixe organisme alie en la nostra Comunitat, a l'inversa, ni els catalans ni el seu govern haurien acceptat una atra ingerencia similar per part dels valencians en son territori i contra les seues competencies autonomiques. 

Com des de fa anys, patim accions externes estrategicament programades en l'objectiu de vulnerar el nostre sentiment de poble diferenciat i les propies senyes d'identitat per a que en un futur quedem integrats o diluits dins del "omnivor" veï -Catalunya- . I si per ad aço, l'idioma valencià, -nostra llengua ancestral transmesa de pares a fills- ha de desapareixer disolt en la parla germana -"fraticidament"- : el catala; puix aixi sera.... per a resignacio de molts, rabia d'uns atres, passotisme dels mes i satisfaccio d'uns pocs individus i organismes de Catalunya en la complicitat de les nostres pusilanimes autoritats "valencianes". Despuix, plorarem. Sera el llament d'un poble vençut, covart i extinguit. Uns atres, els "colaboracionistes", brindaran sobre els residus de la Cultura i la Llengua abans mes floreixents i esplendoroses d'Europa. Tot un ETNOCIDI en majuscules.

Josep Esteve Rico Sogorb*

* Membre de:  Plataforma Civica per la Defensa de la Llengua Valenciana, Plataforma Normes d' El Puig, del Front per les Identitats i Llengües Amenaçades, Plataforma "No hablamos Catalán"


sábado, 29 de mayo de 2021


II CONGRÉS DE LA LLENGUA VALENCIANA

VALENCIA CIUTAT

PALAU DE CONGRESSOS 26, 27, 28 NOVEMBRE DE 2003

PONENCIA – COMUNICACIO

TITUL: 

“APORTACIONS A L’ IDIOMA VALENCIA DES D’ ELIG: EL SUR OPINA”

DEL GRUP CULTURAL  ILICITÀ RV TONICO SANSANO D’ ELIG

Presentada per Josep Esteve Rico Sogorb

President  Grup Cultural  Ilicità rv Tonico Sansano-Elig

(Escritor i periodiste. Titulat Mig en Valencià per L’ Universitat Politecnica)

El Grup Cultural Ilicità d’ Elig com a entitat des de 1976 fent valencianisme i ilicitanisme –abdos coses van paraleles i unides- defensora i promotora de l’ identitat valenciana en les nostres ciutat i comarca, sensible a la problematica i necessitats de la llengua, usuaria de l’ idioma valencià parlat i escrit; es presenta en este conclau o congrés 18 anys despres de fer-ho tambe en una comunicacio del llavors president del GCI Josep Marin Morell en aquell precedent pioner que fon el I Congrés celebrat en la nostra ciutat d’ Elig  del qual este congrés es continuacio.

Hem recollit en este treball que presentem aci, diverses consideracions, modificacions, reformes, valoracions i aportacions per al present i futur del nostre idioma autocton buscant enriquir-lo, potencianciar-lo, millorar-lo i actualisar-lo fent-lo mes accesible, facil i comodo per a tots: castellàparlants, valenciàparlants i tambe, -¿per qué no?- per als inmigrants estrangers –un fenomen al que no podem ser aliens i que pren cos dia a dia i que en un plaç no molt llarc influirà en la situacio social i llingüistica del territori valencià-.  Tot aço, clar està, des de la perspectiva o punt de vista de valencians del Sur que volem complementar i pluralisar l’ estandar global o generic valencià de la normativa d’ El Puig.

Esta ponencia o comunicacio no es una tesis doctoral en filologia ni ho preten ser. Ni soc filolec ni m’  atribuixc coneiximents en tal materia ni vullc suplantar a cap filolec. Per aixo m’estalviaré les numeroses cites bibliografiques  d’autors reconeguts. Este treball es un document resum i basic de lo que els ilicitans –valenciàparlants d’ Elig- i de la seua comarca –i inclus els demes parlants surenys- nos agradaria i satisfaria que fora, tinguera i oferira la llengua valenciana estandar de les nostres normes d’ El Puig: paraules, grafies, reformes, canvis normatius, eliminacions i noves inclussions en diccionaris-gramatiques-vocabulari-diccionari enciclopedic-correctors-traductors ; hui per hui encara en la discutida potestat i autoritat academica de la Seccio de Llengua de la RACV.

La filologia i la sociollingüistica evolucionen i fan modificacions, millores, actualisacions. Al menys atres llengues si, pero el valencià, el nostre, -Normes d’ El Puig- du un parentesis de llarcs anys sense actualisar-se a les necessitats socials. I crec –creem- que ya es hora d’ obrir-lo a la societat adeqüant-lo a la realitat actual.

Fa anys la tendencia filologica majoritaria va ser no aceptar, rebujar i minusvalorar les paraules propies autoctones, uniques i genuïnes d’ un municipi o comarca; o siga, els localismes, per considerar-los dialectals, incults, acientifics i vulgars. Com que no tenien cabuda en els estandar dels idiomes. Globalisant i estandarisant d’ esta forma anulaven la riquea plural, variada i heterogenea localista que tot idioma conté. Hui en canvi, s’ han donat conte que a pesar de l’ estandarisacio-globalisacio normativa, els parlants, el poble continua utilisant els localismes. No han pogut del tot acabar en ells. I han canviat de sistema. El castellà i el català son eixemples. Tant la RAE com el IEC acepten acompanyar a la paraula estandar, un sinonim minoritari localiste com els americanismes en l’ espanyol o les paraules valencianes, araneses, provençals, mallorquines que el català ha integrat. Enciclopedies com la Espasa-Calpe (vora aixo de “dícese en america, en chile o en México...”)  i els vocabularis del IEC ho refleixen molt be (eixemple de sombrero: capell /barret), demostrant que poden perfectament conviure els genuïns localismes junt al terme estandar i global.

El nostre valencià, les normes d’ El Puig –ull, soc conscient de que es un ardu treball, ample, llarc, gran, complexe, dificil i complicat pero no imposible- en este tema que plantege te una assignatura pendent. La RACV -em consta- està acabant des de la seua secretaria –espere que siga pronte- un Diccionari

Enciclopedic  o enciclopedia-diccionari-vocabulari que recollirà precisament si no m’ equivoque per primera vegada en l’ historia de la llengua valenciana moltissims localismes sinonims del lexic estandar.

El GCI i servidor, hem aportat a esta iniciativa - a consulta de la propia secretaría de la RACV – junt a atres entitats i persones del sur que ho feren per les seues respectives zones, una relacio d’ autoctones paraules genuïnes, uniques, i propies d’ Elig i la seua comarca. I eixa relacio volem aportar-la a este congrés instant a que siguen aceptades-aprovades i integrades a l’ estandar en les publicacions pertinents. Afegir totes estes formes mes o manco locals als proxims diccionaris de la RACV, podria significar tambe una major acceptacio de les Normes i lexic d’esta, en estes comarques en les que actualment son menys acceptades que en les comarques centrals.

Son paraules, fixe’ns vostens, uniques en la ciutat i camp d’Elig. Conservades ad lo llarc dels sigles i transmeses hereditariament. Es lexic quotidià relatiu a llavors, treballs diaris i fruits i utensilis de la naturalea i la societat. No son paraules rebuscades sino senzilles i d’ us popular. Veja’m alguns eixemples de la llarga recopilacio que hem conseguit:

.-encarnella............carxofa, alcachofa  (està en el diccionari de milacre)

.-escarmundar........podar, podar

.-abelollat...............atontat, atolondrat, alelat.

.-apaput..................palput, abubilla

.-asimbori...............estupit, estupido

.-arrempuixar.........localisme en comarques mija i alta del Vinalopó, "empuixar": “espentar”, (es variant valencianisada derivada del castellà EMPUJAR ) 

.-chibar...................derivat de “estibar”. Localisme zones alta, baixa i mija del Vinalopó, significa “espentar”, empujar

.-atressar.................atressar a correr, posar-se a correr, eixir corrent

.-balona..................part ampla del tronc de la palmera

.-tabala................... penca que queda al tallar la rama de la palmera

.-bobiló o bobilot....abello, abellot, abejorro

.-bosseres................barbeta i part al voltant dels llavis, que s’ embruta al  menjar  o beure /boca de rap, bocazas

.-befada...................onejada, tufo, mal olor, hedor

.-bomir....................sumbar, (so, fer sumbits) // queixar-se, protestar

.-bossí......................part estreta de l’ esofac, previa a l’ entrada a l’ estomac

.-calfonada...............calentura, febra

.-candit…………….madur, dolç. Del datil ilicità madur i dolç (de l’ arap “cande” : madur  i dolç)

.-carpit…………….s’ aplica a qui està mort de fret, gelat.

.-tenat……………...nom d’ una classe de datil ilicità distint al tenat

.-carrac…………….vell, deteriorat, envellit, demacrat, decrepit

.-sedaç o cedaç……estoreta feta en les fibres o fils entramats que ixen en la soca de les palmeres

.-catinau, garrinyau...En comarques miges del sur: cria, pardalet menut i enclenc del niu//Persona enclenc, poca cosa, debil. /// Caganius”,“cria, pollet menut o benjami d’una niuada”.

.-cociol…………….llibrell –barreño- gran fet de fanco argila

.-copina....................ram o ramell de flors

.-corbalà...................cormora, cormorán, (au aqüatica)

.-cornijal...................canto, raco, raconera

.-cuquell....................olives adobades en oli, ditet coent i orenga

.-fogasseta.................Tonya., Pastiç o biscuit cuit en forn o fogaça, propi de Mona de Pasqüa,  sense ou

.-sebail......................cistella per a baixar els datils ilicitans de la palmera

.-chollar-se…………tallar-se el pel, el monyo, pelar, mondar

.-chafungue...............terreny humit ple de fanc

.-chalefa……………s` aplica a les pedorretes, ventositats

.-defora, a defora.......expressio aplicada al camp, afores de la ciutat

.-desgaritat................estropejat, trencat, desarmat

.-desgronsar..............afluixar, soltar, desarticular

.-devés, DEVERS.....indica distancia i direccio, es sinonim de “cap a, de vers,  vers” , hacia, anar a, dirigir-se a, es molt usada en el sur

.-engorrifiar..............enganyar

.-ensa........................reclam de caça, trampa, encarnada, esc, sege de peixca, sedal

.-ensolfatar..............."solfatar", fumigar, desinfectar arbres (derivat del sulfat quimic del producte que s’ utilisa)

.-entaconar...............polinisar fecundar, fertilisar manualment la palmera ficant la llavor en la palmera femella

.-enviscar..................ficar tela, lliga, ret,corda per a atrapar pardals/enganyar/atraure/engatusar/

.-esbalaïr-se..............desmayar-se, perdre el sentit ///esglayar-se, espantar-se, asustarse

.-escaldufat...............bla, refinat, remilgat, debil

.-escarmundar...........podar, desmochar palmeres

.-espertugó................sacudida, espenta, esclafit, sobresalt

.-esquifet..................aspre, que fuig, esquiu (huraño)

.-estibar.....................s’ aplica a espentar, espentejar (empujar)

.-estufós....................s’ aplica en el sentit d’ enfadat, airat

.-faenafuig………… gandul,, que fuig del treball

.-falsa........................s’ aplica al traster, andana, -desvan-buhardilla-

.-gosfartó..................famolenc, menjador, galduf, gloto, farto,

.-fassegures (derivat de farcidures) pilotes o albondigues  del pucher

.-farcidures…………pilotes o albondigues del pucher

.-ferrabraç.................violent, vehement,

.-ferret……………...forrellat

.-feseta o faseta….....falç de chicotet tamany

.-furri.........................s’ aplica a la ictericia

.-gabre.......................mascle de l’ aneta real

.-galipot.................s’ aplica a la porqueria, mugre, alquitra

.-gambosi...............s’ aplica al llaurador

.-gargallo...............gargall, gargara, pero tambe escopinyada

.-gramantú..............gramantol, bogavante

.-greixer, (o)...........ogre, home del sac, que dona por als chiquets

.-llamparonada........taca gran, mancha

.-llanternada............colp

.-llapó......................escopinyada de saliva espesa

.-magarrufa..............objecte menut i irregular en to despectiu

.-mallancó...............que passa de chiquet a home

.-acha, es.................antorcha, tea feta de fulles de palma i fils de tronc de palmera

.-aliacada.................tint groc de la pell, ictericia

.-amujolat.................pasmat, embobat

.-asaonat...................madur, gros, entrat en anys i en exces de pes i tamany

.-betumer..................enllustrador, limpiabotas, que unta de betu, d'aci el nom

.-bollitori..................bollit, fet de ceba, creïlla i verdures

.-bombeta………….pera, bombilla lámpara de llum

.-borrar....................s’aplica al broll i germinacio de les plantes

.-brahó.....................contraccio del braç o del bíceps

.-bufador..................presuntuos, presumit

.-caganyiu................poqueta cosa, alfenyic, enclenc, esmirriat,

.-caixeta...................envoltura llenyosa circunda a la palmera, espata, bracea

.-camarroja..............chicoria silvestre, planta 

.-llinsó, llinço..........diente de león (en la resta se li diu camarroja ), planta, 

.-capusar..................ficar el cap dins de l’ aigüa, somergir /errar, equivocar-se

.-caixcabot...............base grossa de la palmera on s’ acumulen les punches

.-crevillada...............agrietada

.-falluc......................que falla

.-llus, lluç..................pescadilla // generic lluçet , en la resta del territori valencià s’ aplica al peix en castellà “merluza”

.-mançanera...............pomera (manzano)

.-manyumpla..............colp d’ accident, tortazo,

.-marom (o)................reservat, recelos,

.-mengrí......................raquitic, enclenc

.-merdensí..................mes pijoratiu que l’ anterior, mierdecilla, poca cosa

.-mindanc, mindango......pereos, gandul

.-molada……………...bandada, manada d’ animals (en la resta s’ aplica a la moledura o molenda)

.-mollica......................au insectivora

.-morús, moruso...........reservat, aspre, hosc

.-mosiguell-o, moseguell-o, morcigall-o, borreguell-o; rat penat. Murciélago

.-mostrenc-o..................silvestre

.-motroc-o.....................chiquet molest, pesat i fatidios

.-munyidor…………….qui recollix o recull datils de la palmera

.-nyofla………………..bufa, pet, ventositat///Cosa negativa, roïna, mala, de poca calitat/Agressio física, galtada, colp d’ accident

.-parusc-o……………...adult vetera i experimentat

.-patojo...........................trompellot, inepte

.-peloig, pelocho............chiquet descarriat, pillete, gamberrro

.-pendanga……………..dona de mala vida, puta

.-pinyolenc.....................fruit en os de gran tamany, que te pinyol

.-pinyora.........................persona arrogant, incordiant i molesta

.-pitutayo........................diminutiu, menut

.-piula.............................tro, masclet, petardo menut de poca potencia // en la resta del territori valencià s’ aplica a un au palmípeda l’ ante Penélope, o pato silbon que en Elig diem “piuló o chiulador”

.-piuvert..........................au palmípeda, polla de agua

.-pixorro..........................membre viril masculi, aumentatiu

.-planchet………………entramat d’ una obra, enrejat

.-Ponsil, poncil................especie de llimo de pell grossa // en la resta, fruit del ponciler, cidro, cidrera, poncidre

.-poriga...........................por (miedo)

.-poent., puent.................que ol mal, podrit

.-rabijunc.........................pato rabut, que te rabo

.-ramal, ramalet..............corda per a baixar i pujar de la palmera el sebail que porta els datils

.-ramas, ramaç, ramaso...espadice o inflorescencia de la palmera, ramazo con semilla que poliniza

.-rascaça..........................escorpina de tamany menut

.-rebeculat.......................eixecutat rapida i completament

.-reganchador..................colom que atrau, que s’ en du les colomes alienes

.-regolar...........................anar rodant, girar, donar voltes

.-repixc, repisco...............pizca, pessic, pixca, pixqueta

.-retovat...........................tractor agrícola per a triturar la terra

.-roncador........................au, porro comu en El Fondo. /En la resta, s’ aplica a un peix: pristipoma benetti

.-roquer...........................au tarro blanc, en el Fondo/En la resta s’ aplica a l’ oroneta/oronella deles roques: Hirundo rupestris i al pex Crenilabrus

.-ruc.................................s’ aplica a la persona de poques llums, curt de mollera, que no es  inteligent / Enla resta es diu  del burro o pollino

.-sangüanc, sanguango...vago, gandul

.-zagal, sagal, zagala, sagala, sagalet, zagalet, sagaleta, zagaleta. Localismes sinonims de chic, chica, chiquet, chiqueta de les zones mija, alta del Vinalopó

.-sapet.............................au del Fondo, zampulli chic

.-sarandeta......................cistella d’ espart menuda on es recolecten els datils

.-sarset............................au cerceta comu en El Fondo

.-sebaíl............................cistella per a baixar a terra els datils collits en la palmera

.-setiet………………….cistelleta feta de fulla de palma per a molts usos

.-sorel..............................peix jurel

.-sunsuncorda..................persona de grau superior// egoiste, cregut,

.-surrat............................cohibit, timit. / En la resta s’ aplica a una bandada de pardals

.-taleca............................refaix o faixa que protegix els riyons del palmerer,  munyidor,   escarmundador / en la resta s’ aplica al talego, pecats, mort

.-tangà, tangano..............membre viril masculi, verga

.-tápena………………...tapera, taperera, alcaparra

.-tavella...........................llavors, embrio dins de la vaina /En la resta s’ aplica a tota la vaina, balla, i a la llegum fava tendra

.-taveller..........................fastidios, pesat, molest

.-tello...............................joc infantil a la cama coixa

.-tempir...........................sao, estat optim d’ humetat de la terra, capa humeda  de la terra llaurada

.-terongeta.......................albóndiga, pilota gran (tarongeta, fassegura en atres pobles del sur) del  pucher (cocido con relleno)

.-terrós.............................terró, terrón, troç gran i compacte de terra

.-tetella............................pechuga de les aus

.-tortici............................tort

.-trasbiscorniar................embrollar, embolicar, confondre,liar

.-traquear.........................traquetejar a la porta

.-trencador.......................moli on es separa la claixca, corfa, clofoll, clafoll o clafolla de l’armela

.-escorfa..........................corfa, piel, cáscara

.- troneta..........................part alta del tragallum que sobreix de la terrassa d’ un edifici

.-tropolotrop, trocolatroc, trapalatrop…………......torpe, atontat, atolondrat, descuidat

.-vensill............................cordellet, trocet de bramant per a nyugar

.-virgo…………………..peix que viu en l’ alguero

.-onque…………………localisme sinonim de  « tio » en Monover

.-penya…………………localisme sinonim de «acera » de carrer en Monover

.-rejola…………………localisme sinonim de « acera » de carrer en Novelda

.-giraboix………………plat tipic de Novelda i terme. L’atribucio a all-i-oli  es incorrecta ,este es u dels components del giraboix

.-monesill, monesillo......localisme del sur, sinonim de ajudant escolà o monaguillo

.-abixorro, abichorro.......brumerol, abellot, abejorro

.-muscar......................esglayar, assussar el gos per a que mossegue ad algu, embestir,llançar el gos

.-camfunfles................tonteries, coses buides, inutils, sense sentit, perdre el temps, parlar mes del conte, de lo normal

La relacio de paraules es molt mes llarga i completa, pero estos son alguns dels eixemples mes clars. La paraula 'encarnella' es troba una volta nomes recollida en un unic diccionari: el de la RACV- Federico Domenech editat en temps de Xavier Casp. I aixo va ser de casualitat perque el president de l’ entitat ilicitana PHACE Sr. Payà , academic corresponent en la RACV va propondre que fora aceptada i inclosa.

Ademes de paraules –lexic- de localismes i tipismes, tambe hi ha aforismes, dits, refranys, frases dites i fetes que son propies d’Elig i atres zones del Sur. Encara que estes frases o expressions serien mes llogiques foren recollides en un tractat d’ adagis i aforismes en lloc de vocabularis o diccionaris. Les citaré perque son molt curioses i pintoresques. Per eixemple :

.-mal d’ enmig............sinonim de “menys mal”, menos mal que...

.-camfunfles i pa torrat..........:  fum de boja, fum de palloc, brossa en la mija

.-boca i rap..............critica a l’ apariencia fisica d’ algu/// s’ usa per a callar o tancar la boca oberta d’ algu en alusio a la boca ampla del peix rap/// sinonim : Bovo i Coria

.-esbandir-se el collar/la bufa:.......... anar- se’n a fer gargares, rebuig, lliurar-se d’ algu

.-descansar la guixa..............quedar-se a gust, descansar despres d’ una discussio, parar (en relacio a l’ anou de la gola o al paregut de la guixa en est anou que es mou molt  quan es discutix)

.-fer-se un manec................unflar-se, posar-se morat, passar-se, fartar-se a menjar, beure, tambe en sentit sexual

.-alçar el bull.......................quan algo arriba al llimit maxim, al tope, quan es calfa l’ambient d’ una multitut

.-pujar-se a la figuereta........enfadar-se, pujar-se de to al maxim

.-tindre barra..........tindre morro, cara, caradura,  indecent, hostil socialment

.-estar raç com ull de peix....... Estar el cel ras o net de nuvols i/o de boira.

.-si tens fam pega un bram.......picar entre menjars, entre hores, apagar la fam  abans de cada menjar, matar el cuc, matar el  cuquet, 'gusanillo', hacer boca

En quant a gramatica, flexio i formes verbals cal destacar alguns aspectes que cal tindre en conte i que deuriem com a minim ser valorats, analistas, estudiats i a ser posible aprovats, per a ser admesos i inclosos en la normativa. Cal puix una revisio a fondo.

Encara que per aci  hi ha moltes variants, respecte a les que ressenya el Diccionari de la RACV i els treballs sobre flexio i conjugacio verbal de Toni Fontelles i Miquel Castellano, nomes vaig a ressenyar  aci algunes de les que considere mes destacades o importants:

-1ª i 2ª PERSONES DEL PLURAL DEL SUBJUNTIU PRESENT:  Aci  les desinencies finals per a estos temps verbals, son sempre –em- i –eu-, mentres que en els estudis de Fontelles i Castellano, son quasi sempre en -am- i –au-. Eixemples: “diguem i digueu”  front a “digam i digau”; o “estiguem i estigueu” front a “estigam i estigau”.

-1ª I 2ª PERSONES DEL PLURAL DE L’IMPERATIU:  Aci passa lo mateix que en el cas anterior; les desinencies son –em- i –eu-, en lloc de –am- i –au-; eixemple: “prenguem/prengueu” front a “prengam/prengau”.

-ESTABLEIXER/PERTENEIXER: Estes formes son empleades aci com a variants de ESTABLIR i PERTANYER, en tota la corresponent variacio en les seues conjugacions. La primera de les formes no apareix en el Diccionari RACV ni en el Vocabulari de Fullana, mentres que la segona no apareix en el diccionari RACV, pero si en el vacabulari de Fullana, a mes de “Pertanyer”.

-¿SUPOSAR/DISPOSAR/PROPOSAR, SUPONDRE/DISPONDRE/PROPONDRE, Etc........?: L’ opinio general es que son formes catalanes pero aci en el sur s’ empleen majoritariament i no es per catalanisme puix els llinages catalans eren pocs i no pugueren modificar-alterar la llengua popular. En algunes zones d’ aci s’ usen les dos indistintament. De les dos, en proporcio  la forma mes parlada acaba en OSAR i no en ONDRE.  Caldria investigar a vore per qué estan tan arraïlades. Fullana les va reconeixer. Cal revisar-ho.

I tornant un poc a l’ esperit d’ esta comunicacio-ponencia i que he mencionat a l’ inici, no a soles el GCI i els ilicitans valenciaparlants demanem estes reformes de lexic, formes verbals i frases d’ us social. Hi ha mes.

El següent cas que vaig a referir es una critica i demanem l’ eliminacio de la seua presencia en diccionaris-vocabularis-enciclopedies; lo que seria una justa rehabilitacio. Un cas de toponimia i etimologia. En el tom castellá-valencià  del vocabulari de la RACV-Federico Doménech i tambe en els diccionaris-vocabularis catalanistes es fa mencio a la forma toponímica dels habitants d’ elig. La RACV va incloure en el capitul de la lletra I pagina 237 la forma “ilicitano” per a referir-se al ciutadà d’ elig ficant com a sinonims de “ilicitano, ilicitana” en valencià les paraules “elcha, elchana” en Ch (els catalanistes fiquen “elxà, elxana” en la X segons el IEC). Aço es un erro, una falsetat toponímico-etimologica i historico-llingüistica. Son incertes, erronees i desacertades estes paraules. Ni Ch autóctona ni en la X pancatalanisadora. L’ inclusio de les mateixes es faria suponc llaugerament per inercia, per moda afectada per la contaminacio catalanista o per falta d’ informacio.La forma correcta de traduccio seria: ilicitano = ilicità  o  ilicitana= ilicitana. Sense la L geminada que usen els catalanistes per al so de LL. Per supost que la X de “elxà, elxana” foneticament està mal empleada, no correspon al so de ch sorda o forta de la grafia IG, puix deriven del toponim ELIG, forma autóctona valenciana d’ esta ciutat. Es cert que no cal, sobra eixa L.L geminada en “il.licità” perque els romans no pronunciaven Illici en LL sino Ilici en una L a soles i escrivint distinguien la “ele” i la “elle”. Sent esta, la LL, junta sense punt separador, sense geminacio. Opinions molt interessants com les de Chimo Lanuza, Fontelles, Gimeno i Laura Garcia demostren que la L.L geminada va ser un invent posterior a la romanisacio, al llati de Roma. No en va, podem comprobar en els diccionaris de llati com tota la familia de paraules derivades de la raïl o prefixe “IL, ILI”  porta una L a soles: ilia, ilerda, ilergetes, ilex, iliacus, ilicet, ilicis, ilico, ilignus, ilion, iliona, ilioneusm ilithya,  i ilium. Per contra la familia de paraules en so de “elle” o LL totes porten la LL unida, sense punt geminat: illi, illibate, illibatio, illibatus, illic, illicitus, etc... Sobra la L.L que deixem als catalans que la usen si volen. Puix be, filolecs i llingüistes han reconegut que l’inclusio del sinonim “elcha, elchana” com a forma valenciana del toponimic “ilicitano” en castellà; es un erro, una fasetat, que la veritat i la rao son nostres. I aci ve la convincent explicacio:

La toponimia, eixa modalitat-especialitat de la ciencia historico-llingüistica es prou fiable en alt porcentage. Les derivacions lexiques demostren clarament qual es el nom real, vertader dels habitants d’ Elig. Esta, va ser nomenada per primera volta Ciutat, en l’epoca d’August, emperador de Roma, en el sigle I de la nostra era fa mes de 2000 anys enel titul Colonia ( civitas, ciutat) Ivlia (fundada per descendents de la familia Julia) Illici (nom toponim del lloc o ciutat) Augusta (perque derivaba directament del cesar August).  El nom Illici (sense geminacio i que derivà despres en Ilici) era originari en la seua raïl o prefixe de la fenicia Ilix que venia a significar segons unes interpretacions “terra de conills”  i posteriorment segons atres “forma atornillada” en alusio a les palmeres. La cadena etimologica-toponimica seguida, sense interrupcio va ser la següent des l’inici fenici-grec-focens, passant per lo punic, lo llat iIlix-Hilix-Hilici, Hayke, Helike, Elike,  Helici, Helice Elice, Ilice, Ilici, Illici, Puix be, el gentilici dels habitants d’ Elig “ilicitans, ilicitanos” te el seu orige en esta primera declaracio en titul propi com a ciutat independent, lliure d’ imposts, en acunyament de moneda propia, en drets civics especials, com a seu episcopal, de tot l’ imperi romà. Este suces va marcar el desenroll i futur d’ esta urbe i fruit d’ allo es el fet de que els habitants siguen “ilicitans” perque son “fills d’ Ilici” i no fills d’ Elche o d’ Elig, puix estos toponims son posteriors. La segona volta que va ser reconeguda en titul de ciutat va ser en 1871 pel rei Amadeu I lo que popularisà el nom castellà de la ciutat.  Entre les dos proclamacions hi ha quasi 2000 anys i en este paréntesis forem vila senyorial o real alternadament i no ciutat.

Som ilicitans, (de Ilici) i no “elchans” (de Elche, deformacio castellanisadora de la forma valenciana,  de l’ autentic nom en valencià Elig. Eixa ch sorda final de la grafia IG per desinencia es deixa escorrer pronunciada pels castellans com un E suau: Elig (ig)-----Elch(e…) donant el resultat de lo que hui coneixem com Elche.  No som “elchans” ni “elchanos” ni en X ni en CH perque estarien llavors trets o derivats de la forma castellana Elche segons la cadena etimologica ades explicada. I per aixo tampoc “elxà, elxana, elxans, elxanes, elxer, elxers, elxens, elchens…”. Posant un eixemple, som Ilicitans a pesar de que els noms  oficials siguen Elche i Elx i l’ historic siga Elig.... som Ilicitans, naturals d’ Elig “Ilicitanos, natirales de Elche” a l’ igual que els de Huelva som onubenses i no huelveros ni huelvenses. Ni elcha-elchana-elxá-elxana son correctes ni tampoc ho son elcher, elxer, elxens, elchens. Estos son despectius i s’ usen per a burla. Elchens/eses, elxens/es sí que son toponims  historics i oficials pero d’ atra ciutat com es Elche de la Sierra.

Per aixo, el Gci demana que s’acepte la modificacio del toponim “ilicitano”  en diccionaris-vocabularis-enciclodies fent desapareixer la veu Elcha-Elchana-Elxà-Elxana tant en les nostres normes valencianes com en les catalanes i ficant com a sinomin la correcta veu: Ilicità. Aixi s’eliminaria l’ agravi i malestar que patim.

Per ultim, els ilicitans i els surenys en general, el GCI i servidor; com a parlants i usuaris de l’ idioma, som sensibles a la situacio actual llingüistica i hem arribat a la conclusio de la necessitat d’ actualisar-lo, reformant, modificant i millorant la nostra normativa en 3 dimensions: a) per al valenciàparlant autocton. B) per al castellàparlant, C) per a l’inmigrant estranger. I sempre en perfecte equilibri. Per ad obrir la nostra  normativa acostant-la a la societat que seguíx desconeixent quines son les normes d’ El Puig. En una epoca en que totes les llengües i ses normatives alvançen fent actualisacions, el valencià no pot ni deu quedar-se arrere ni anclat. En l’ actual era tecnológica d’ inclusio d’ anglicismes i tecnicismes, el valencià ha d’adaptar-se. Cal puix una revisio a fondo. Majorment léxica, normativa, gramatical i ortograficament.  Els ilicitans i els surenys en general (que tambe som valencians i tant com ho son els del centre i el nort) hem observat que les normes d’ El Puig per raons que seria llarc explicar aci, conté en proporcio mes aportacio de la zona central. Caldria distribuir mes equitativament la composicio normativa. Alguns filolecs han reconegut que quan es feren les normes d’ El Puig caigueren en l’erro, moda o tendencia de priorisar el dialecte central o apichat. Tambe caigueren en la tendencia davant d’ un castellanisme, d’ utilizar un catalanisme en lloc de rebuscar, trobar i aportar un vocable valencianiste. Aixo deuria ser subsanable i estandarisar de forma equitativa nort-centre-sur.  Per a fer-ho caldria una revissio ampla i a fondo, no superficial,  unida a una criticable i criticada ademes d’ analisable, qüestionable i qüestionada accentuacio en part llogica socialment pero mig dubtosa ya que al nostre pareixer abunden massa o en exageracio –de forma abusiva- les vocals obertes en accent greu que realment el poble no vocalisa al no obrir tant la boca per a pronunciar-les i en atres casos, li sobren o li falten accents aguts en vocals tancades. Per eixemple en el cas del toponim del cap i casal: Valencia. Li sobra i es mes, no li es necesari ni imprescindible eixe accent grafic tancat –agut- en eixa E en la nostra normativa. I no cal ni discutir que en mes rao li sobra l’accent grafic obert –greu- que el català fica –València- i usen els catalanistes i que ara es oficial. No hi ha en l’ aparent similitut homografa puix no es lo mateix ni es pronuncien igual Valencia o Valencia que Valencia. No cal recordar que este cas no correspon a la llengua –fonetica i ortografia- autoctona valenciana.

Pero eixa revisio de les Normes d’ El Puig ademes de supondre l’ equilibri dit ades –menys apichat i mes aportacions comarcals de nort i sur, de tot el territori- al nostre vore necessita d’urgencia acomodant-la i adaptant-la als temps i exigencies actuals, lo següent  per a fer-la facil, accesible, comoda per al poble, atractiva i d’ interes: ACTUALISACIO mijant canvis, reformes, noves incorporacions, modificacions, millores de tipo ortografic, lexic, semantic, gramatical, morfologic:

a.-Reagrupacio de grafies que plantegen dificultats, (despres de reestudiar-ho) com C, SS, S, Ç  aixi com dels seus fonemes, de forma que es puguen simplificar i reduïr.

b.-Desaparicio de la D intervocálica que practicament en la llengua parlada ningu o quasi ningu pronuncia, fet que considerem u dels signes d’ identitat que nos diferencien d’ atres llengues que -com el catal- per contra sí que pronuncien i per tant representen graficament.

c.-Desaparicio de la H que es muda i sobre tot al principi de paraula. I especialment quan s’apostrofa. Veem que sobra, que no es necesaria, que no es imprescindible i que apenes te una funcio digam vital. Es mes, estorba i dificulta, La seua desaparicio supondría fer mes facil, inteligible i comodo l’ aprenentage. El castellà o espanyol tambe mante per part d’ un important numero d’ estudiosos i intelectuals la reivindicacio de la seua desaparicio. Eixemples: L’ Honor per L’ Onor.

d.-Aceptacio de les formes pronominals autoctones com “mos, mosatros”  resarcint-les, llevant-les la seua image de vulgarismes incultistes encara que siguen derivats de  ”nos, nosatres, nosaltres (arcaisme migeval). I demanem la prioritat en les formes “nos, mos » deixant en segon lloc la forma arcaica « ens »

e.-Aceptacio de la conjuncio copulativa o enllaç “Y “ grega, u dels signes d’ identitat ortografica diferenciadora, propia i auctona. En aixo, apostem en clau valenciana per diferenciar la nostra llengua de les atres del mateix tronc com català, balear, etc.

f.-Desaparicio del guio intermig en les formes pronominals-verbals. Tampoc es necessari eixe espai distanciador graficament. Quan es fa la combinacio Vore-te. I llogicament quan fem la modalitat apostrofada Vore’t no s’ utilisa.

g.-Substitucio del vocable “llavors” com ad adverbi quan es un arcaisme i un cultisme lliterari en desus social que ningu o quasi ningu utilisa en la parla coloquial, per les les expressions mes usuals i actuals "en aquell temps" o "en tal temps (dies, ocasio, moment)" i quan fa d'adverbi de modo per "en tal cas", "en eixe cas", "en conseqüencia", "d'eixa manera”

h.-Substitucio dels arcaismes que quasi ningu pronuncia actualment com fins, segle, esglesia, per les formes actuals i populars hasda, sigle, iglesia o eglesia (sense la s)

i.-Traduïr al valencià els vocables tecnics d’ atres llengues com l’ angles i no utilisar-los en la llengua estrangera procurant mantindre la purea del valencià evitant estrangerismes. Paraules com “mountain-bike” deuria ser “bicicleta de muntanya”. No dir parking sino APARCAMENT, no dir basquet sino BALOCISTELLA, no dir walkman sino PORTATIL, no dir airbag sino GLOBO DE SEGURITAT, no dir snowboard sino SURF DE NEU, etc.

Final:

Aço es en definitiva, la serie de propostes que fa el GCI d’ Elig despres de coneixer les necessitats dels valenciàparlants ilicitans, de la comarca, del Sur o tota la provincia d’ alacant. Aço es lo que el Sur demana i vol per a enriquir la normativa. Propostes que presentem i defenem aci i que elevem a  tots aquells que tinguen autoritat i potestat normativa-academica en la situcio llingüistica. Necessitats pensem, que ningu pot negar i evitar i que a cada pas del temps es fa mes urgent que siguen admeses, reconegudes i actualisades. Tot siga per be del nostre idioma. Cal millorar-lo acostant-lo a la societat pero molt be actualisat. Aixi serà -junt en mijos, infraestructures, campanyes de difussio, etc- mes accesible i facil a tot lo mon. A simplificar toquen.

 

Moltes gracies.


sábado, 10 de abril de 2021

 Tonico Sansano, un valor en alza

Publicado en diario La Verdad edición de Elche el 14 de junio de 2006

https://www.laverdad.es/alicante/pg060614/prensa/noticias/Elche/200606/14/ALI-ELC-243.html

Por Josep Esteve Rico i Sogorb

Tonico sigue dando que hablar. Continúa en el recuerdo, gracias a nuestra asociación y a unos cuantos ciudadanos de a pie, que juntos hemos logrado rescatarle del olvido y mantener su memoria viva. La vida y la obra del hijo del alcalde Sansanet -viejo socialista republicano de los históricos alineado con el sector de Rodolfo Llopis- son objeto de investigación de estudiantes de instituto que le escogen como tema de trabajo. Precisamente, el próximo lunes día 19 de junio se cumple el XVI aniversario de la muerte del poeta, músico y mecenas ilicitano Tonico Sansano, y sobre él, les contaré algunos aspectos inéditos. Hemos dejado pasar la fecha de nacimiento de Tonico Sansano para recordarla conjuntamente con la de su fallecimiento pues coinciden el mismo mes. Es sabido que nació en Elche el 1 de junio de 1899, en la calle entonces Ramón y Cajal -hoy Racó de Sant Jordi-, esquina a la calle Ángel, entre los barrios del Raval y la Pobla de Sant Jordi en una vieja casona ya desaparecida.

Llegó a mis manos, como todo un descubrimiento, el cuadernillo de apuntes de Tonico Sansano que usó en sus últimos años y hasta su fallecimiento. En esta libreta plasmó sus inquietudes y sus anhelos. Cabe destacar que todo el material es y está inédito. Escritos con su puño y letra, a mano, destacan dos manifiestos sociales en favor de la clase obrera y unas recomendaciones a los empresarios para que éstos sean tolerantes y se comporten humanamente con sus empleados. Asimismo, descubrí anotaciones musicales y posiciones de dedos en acordes, de sus clases de guitarra y bandurria para folk y fotos de los niños alumnos, hoy ya adultos. También localicé poemas dedicados a personajes ilicitanos, desde el punto de vista personal, por encima de toda tendencia política. Poesías irónicas y cómicas como la dedicada al médico, diputado y gran maestre masón ilicitano D. Julio María López Orozco a quien Tonico atribuye en el texto que fue a Barcelona a recoger un premio que le concedieron y que se debatía entre el amor y el capricho de dos mujeres, matizando que alguien de apodo Pedrera le llevaba por el camino de la amargura.

Poesías a su querido, admirado amigo y médico personal familiar, Jaime Latour, al igualmente doctor Andrés Brú, -a quien califica jocosamente de «médico afamado que recetaba firmando con medio apellido»- y a personajes ilustres ilicitanos tan variopintos como Alfredo Llopis, Carmelo Serrano, Juan Micó, Manuel Martínez Magro, José Pomares Perlasia, Manuel Pascual Urbán y Víctor Martinez Egea. Pero además, en el cuaderno de apuntes hay una canción de Navidad, dedicatorias, consejos y recomendaciones a su compañero profesor de bandurria, Manuel García; a los líderes de la derecha local y a los obreros de las fábricas; relatos intimistas, recetas del licor y la miel de dátil, un poema que le dedicó su amigo Molina, poesías a una sobrina por parte de la familia de su mujer y a querido sobrino Sergio, a quien apadrinó.

Si a alguien le tuvo Tonico en vida un especial afecto fue sin duda al médico de la familia, Jaime Latour. No sólo se granjeó su amistad sino que le idolatró hasta la casi veneración, confiando ciega y plenamente en él. Para Tonico, el doctor Latour no era un médico cualquiera sino un ángel milagroso.Y a decir verdad, en más de una ocasión le salvó la vida, sacándole de serios apuros o sustos que amenazaron su salud e hicieron peligrar su vida, eso sí, cogidos a tiempo. Pero esta confianza se vio alterada el día de su muerte al quedarse dormido tras la comida, sentado en su mecedora favorita. Su esposa, Josefina Castaño, durmió la siesta al mismo tiempo, y al despertar comprobó que Tonico, inmóvil, sudaba copiosamente. Llamó asustada a su sobrino, José María Peral Castaño -dueño de la tienda de tejidos de la calle Salvador situada bajo la vivienda- que abrazó a Tonico, percatándose que llevaba muerto unas horas al fallecer durante la siesta, por lo que al despertar la señora ya fue tarde. Josefina, aún esperanzada y tan ciega como su marido con Jaime Latour, ordenó a su sobrino que rápidamente avisara al médico, «perque és l'únic que pot salvar al tío Tonico». Personado el doctor, esta vez no pudo sacarle del apuro, de su último y definitivo apuro y certificó oficialmente el fallecimiento el dia 19 de junio de 1990.

En 2003, el Grup Cultural Ilicità hizo en el panteón familiar del cementerio viejo (calle Salvador, 12) una ofrenda de flores con los colores ilicitano, valenciano y republicano; en el XIII aniversario de su muerte, recitando poetas amigos como Baltasar Brotons, Luis Ibarra, Clara Fenoll. El pueblo apoyó con 300 firmas, petición para una calle, plaza o parque en su nombre, lo que aún aprobado, seguimos esperando. En 2004, nuestra entidad colocó placa conmemorativa junto a su nicho para la posteridad, que fue descubierta por el concejal de Cultura José Manuel Sánchez. Y ahora, en 2006, el Grup Cultural Ilicità invita a los ilicitanos a recordar al último romántico, ante su tumba, el próximo sábado 17, a las 11 de la mañana. Lo merece. Es ya un signo de identidad y su figura, un valor en alza. In memoriam Tonico Sansano.

Josep Esteve Rico i Sogorb

Grup Cultural Ilicità 'Tonico Sansano'

Grupo poético 'Abril 2005'.

Cónsul Comarcal de Movimiento Poetas del Mundo

Biógrafo de Tonico Sansano

 

Killilea reconoce el valenciano

por Josep Esteve Rico Sogorb

 

Publicado en el blog de Coalicio Valenciana de Turis (Valencia) 

http://coalicioturis.blogspot.com/2009/03/killilea-reconoce-el-valenciano-per.html



Frente a quienes dicen que Europa no reconoce el valenciano como lengua y se oponen a ello, cabe recordar que la UE reconoce la lengua valenciana desde 1991 tras firmar entonces un convenio con la Generalitat Valenciana en el que se asigna a ésta el “derecho exclusivo” de traducir y publicar el documento europeo "Eurovoc".

Concretamente desde el 13 de mayo de 1991 la Unión Europea reconoce la denominación del idioma valenciano. En esa fecha el ‘Consell’ firmó un convenio con la Oficina de Publicaciones de las Comunidades Europeas para traducir en lengua valenciana la segunda edición del documento "Tesauro Eurovoc", un indizador o indexador plurilingüe de conceptos.

Convenio rubricado por Lucien Emringer como director de esta institución europea u organismo oficial que autoriza las publicaciones en las lenguas oficiales de los Estados y Regiones de la UE y el entonces ‘conseller’ de Administración Pública del Gobierno autonómico socialista Emèrit Bono. Curioso: en Madrid y Valencia gobernaba el PSOE y en Barcelona, Convergència i Unió. Entonces no hubo problema alguno y ahora todo son zancadillas para el valenciano. Esto demuestra la politización y los intereses del tema y de los políticos implicados en la actualidad.

Fruto del convenio, la UE reconoció a la Generalitat Valenciana “la potestad y el derecho exclusivo de traducir y publicar en el mundo entero y en cualquier medio, impreso o no, una versión en lengua valenciana”. En dicho acuerdo no intervino el Gobierno Central y ni siquiera protestó el Govern de Catalunya, al contrario que ahora; lo que demuestra que en el tema de la traducción de la Constitución Europea y sus derivaciones la Generalitat es la única institución que tiene competencias, derecho y potestad por lo que no tienen fundamento ni argumento las injerencias, amenazas y quejas de otra autonomía como es Catalunya. Cinco años después, el convenio fue renovado entre la Generalitat y la Oficina de Publicaciones Oficiales de la UE. En este caso fue el popular José Joaquín Ripoll el encargado de suscribir el acuerdo.

Seguidamente, la lengua valenciana -diferenciada del catalán- se declaró oficial y así está reconocida su denominación en Europa desde el 5 de noviembre de 1992 tras la aprobación de la Carta Europea de Lenguas Minoritarias a la que se adjuntó el informe del comité de expertos de fecha 13 de febrero de 1991 en cuya página 80 se reconoce el catalán y en la 81, totalmente diferenciada,  el valenciano. Asimismo el pleno del Parlamento Europeo aprobó la denominada “Killilea Resolution” en la que en su documento técnico anexo figura reconocida la lengua valenciana (pág. 49) diferenciada del catalán (pág. 21).

Si desde entonces el valenciano es oficial y está reconocido en cuanto a denominación o nombre (normativas aparte), los ‘consellers’ González Pons y Amor erraron al decir que con la actual traducción valenciana de la Constitución Europea se inicia la oficialidad y el reconocimiento de nuestra lengua. Y lo más grave: Maragall, Carod y Zapatero con sus actuaciones se sitúan en contra del informe 13/91, de la resolución "Killilea" y de la Carta Europea de Lenguas Minoritarias como intentos de vulnerar éstos acuerdos aprobados por España y resto de la UE. ¿Será capaz ZP el próximo dia 22 de violar estos acuerdos con la retirada de la traducción valenciana y aceptando como única denominación la de catalana integrando el valenciano? No puede vulnerar lo que como ordenamiento jurídico-legal-legislativo está reconocido y refrendado por la UE ¿Por qué no respetan y admiten todos ellos las legalidades europea, constitucional y autonómica? ¿Hemos de refrescarles la memoria? Nadie cita la “Killilea Resolution”.

De ésta nadie se acuerda ni quiere acordarse o no les interesa. Ni a Maragall & Carod -pues desean aprovechar la polémica para sus pretensiones y aspiraciones políticas con la excusa de una discutible unidad lingüística- ni a Zapatero -quien quiere evitar el ridículo de ser el primer jefe del ejecutivo que no logre aprobar a la primera los presupuestos generales y desea pasar a la posteridad como el presidente que rubricó la Constitución Europea pacífica y consensuadamente- ni a Camps -que seguirá utilizando el objeto de la discordia, el tomo de marras, la traducción "valenciana", como arma contra ambos: derecha contra izquierdas, contra Madrid y Barcelona, versus ZP-Maragall-Carod. O sea, ganan o desean ganar los políticos implicados, por intereses.

En definitiva, pierde la Comunidad Valenciana, pierde la lengua valenciana -reconocida por Killilea y presente en la Carta de Lenguas Minoritarias- y perdemos los valencianos, como siempre, desde la batalla de Almansa en 1707 -297 años perdiendo-. Somos moneda de cambio, juguete caprichoso y objeto del deseo ambicioso de todos ellos. Lamentable.